Alacant va ser especialment castigada per la Guerra Civil Espanyola. La Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Història fa anys que treballa perquè les institucions públiques valencianes reconeguen la lluita de la ciutat a favor del govern republicà eixit de les urnes fins a l'últim dia de la contesa. Així, aquest cap de setmana en què es commemora el 75è aniversari de la fi de la guerra, s'instal·larà un monument al port d'Alacant: una escultura d'Eusebi Sempere en homenatge als milers de republicans que van haver de marxar a l'exili, molts dels quals mai van tornar. El grup també tracta d'aconseguir la instal·lació d'un memorial del camp dels Ametlers, en record dels milers de republicans que no van poder eixir d'Alacant i que van ser reclosos, en la seua majoria en aquest lloc –situat entre la Goteta i Vistahermosa– en unes condicions infrahumanes, sense menjar i sense quasi aigua durant cinc o sis dies fins que van ser traslladats a diverses presons i, en especial, amuntegats en vagons de trens de mercaderies al camp de concentració d'Albatera. El d'Albatera va ser un dels camps de concentració més durs que hi va haver a Espanya a final de la Guerra Civil. Es va instal·lar en el que va ser un antic camp de treball de la República amb una capacitat per a 2.000 persones, però entre els testimonis les xifres oscil·len i s'arriba a parlar de 20.000 presoners. Allí es van realitzar algunes de les “saques o rodes de feixistes”. Els centres penitenciaris van ser el següent destí dels reclusos republicans que van sobreviure a Albatera. D'altres van ser empresonats als castells de Santa Bàrbara i San Ferran, a la plaça de bous, en alguns cinemes, a l'Escola de Cecs i al mateix Reformatori d'Adults.

Alacant, però, havia viscut prèviament altres episodis igualment tràgics. El més agressiu i recordat per la població va ser el bombardeig del mercat. El 25 de maig del 1938 l'aviació feixista de Mussolini –una esquadrilla de nou avions– va descarregar noranta bombes sobre el nucli urbà amb l'objectiu clar d'atemorir la població civil. Els avions, provinents de Mallorca, van entrar per l'interior a fi d'evitar ser detectats i ser comunicada la seua presència per les alarmes antiaèries. El mercat estava ple de dones, de persones majors i de xiquets. El balanç oficial, comptabilitzat a la baixa per les autoritats franquistes, va ser de 393 morts i un miler de ferits. Els guanyadors de la guerra van imposar silenci sobre la massacre i la majoria de les víctimes van ser soterrades en fosses comunes. Hui una placa informativa recorda la tragèdia del mercat.