Eleccions municipals 2019

Gemma Busquets Ros

Dos anys durs als ajuntaments

El temporal ‘Glòria’ i la Covid marquen la primera meitat del mandat

Fan un balanç positiu dels pactes de govern que els han donat estabilitat per poder afrontar les emergències

Han estat dos anys difícils. Primer amb el sotrac del temporal Glòria i després amb la pandèmia de la Covid-19, però s’ha anat a l’una. És el balanç que fan els presidents dels consells comarcals de la demarcació sorgits de les eleccions municipals del 26-M del 2019; uns comicis en què Junts i ERC van esdevenir les forces majoritàries als ajuntaments de les comarques gironines. Així, un mes i una setmana després del 26-M, es va formalitzar el pacte de govern a la Diputació de Girona que mantenia a la presidència l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer (Junts), que va ser reelegit per quart mandat consecutiu, revalidant la majoria absoluta, i el republicà Pau Presas es va convertir en el vicepresident. Aquest “govern natural” es va replicar al Consell Comarcal del Gironès. El seu president, l’alcalde de Sant Gregori, Quim Roca, qualifica aquests primers dos anys de mandat “d’anormalitat en tots els sentits”. “Des del món local s’ha donat resposta, adaptant-se constantment als recursos disponibles”, assenyala. En relació amb el pacte de govern, considera que dona “estabilitat” a la institució per fer front a les emergències. Així, han pogut treballar en projectes com la gestió de residus a la comarca, en què destaca la propera implantació del porta a porta en catorze municipis. Ha estat “un mandat molt accidentat”, segons el president del Consell del Pla de l’Estany i alcalde de Porqueres, Francesc Castañer (IdP-AM). Va ser investit president al juliol amb els vots de la CUP i IdP, llista associada a ERC, i va arribar a una entesa amb Junts al setembre, quan van formalitzar el cartipàs amb Francesc Xavier Quer (Junts), alcalde de Crespià, de vicepresident. “Hem tingut una doble dificultat; quan començàvem a implantar canvis ens salta el Glòria i després la Covid”, remarca Castañer. Amb tot, considera que en aquests dos anys “durs i intensos” han estat capaços de treballar plegats: “Som una comarca petita; el resultat és el que és i ens hem d’entendre.”

El president del Consell Comarcal de la Garrotxa i alcalde de la Vall de Bianya, Santi Reixach (Junts), insisteix també en la “unitat” i la “recerca de solucions” davant l’emergència sanitària. En una comarca on no hi ha hagut canvi de vares des del 26-M, destaca que cal “recuperar el que s’ha perdut” i posa èmfasi en l’economia. També ho fa la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez. Així, preveu redefinir el pla de reactivació econòmica de l’Alt Empordà, condicionat per la pandèmia. Fa un balanç de govern “altament esperançador” i també del pacte, “amb molt bona salut”, entre Coalició de Progrés-PSC i Junts. Martínez remarca la fluïdesa amb ERC, a l’oposició. “Estem en sintonia per fer front als problemes en l’àmbit de les energies renovables”, assenyala. El president del Consell Comarcal de la Selva i alcalde de Caldes de Malavella, Salvador Balliu (Junts), investit amb els vots d’IdS i el PSC, fa una valoració molt positiva de l’acord i assenyala que la clau és prioritzar la gestió. Sobre la Covid-19, recorda l’impacte en una comarca amb molt pes turístic. El president del Consell del Baix Empordà, Joan Manel Loureiro (ERC), hi afegeix que els ajuts del Glòria “estan arribant amb comptagotes i amb massa paperassa per a les administracions locals”. La Covid-19 ha trastocat els objectius inicials de mandat, que s’han refet: “Tot el pressupost del Consell ha girat en aquestes dues vessants: serveis socials i promoció econòmica.” També destaca la bona entesa de la coalició de govern amb ERC, Tots per l’Empordà i UPM, i en aquest sentit s’han dinamitzat les relacions amb altres administracions. Quant al Consell Comarcal de la Cerdanya, segons el pacte, l’actual presidenta, Roser Bombardó (ERC), ha de ser rellevada a mitjans de juliol per l’alcalde de Puigcerdà i vicepresident de la Diputació, Albert Piñeira.

CAMÍ MENDOZA

Margarida Moreno Sanchez

“No podíem obviar la qüestió nacional”

pacte ·

ERC no ha renovat el pacte amb el PSC i ha optat per aliar-se amb Junts per Cambrils i els municipalistes NMC

Està disposada a desencallar projectes i a potenciar l’oferta cultural per desestacionalitzar l’economia

Històrica d’Esquerra a la comarca, Camí Mendoza no sols ha aconseguit repetir càrrec al capdavant del consistori, sinó que el seu grup ha obtingut dos regidors més. El secret, segons ella: la proximitat. Una altra novetat de la legislatura serà un canvi de socis de govern, en aquesta ocasió, amb una lectura més de país, ja que han relegat el PSC i han optat per Junts per Cambrils i el grup municipalista transversal Nou Moviment Ciutadà.

Ha revalidat l’alcaldia després de la seva elecció per primer cop, el 2015, i a més ha incorporat dos regidors més a l’equip d’ERC. Què creu que ha pesat més per als ciutadans a l’hora de decidir renovar-li la confiança?
En les municipals anteriors, el grup d’ERC érem gent fresca, que no havíem estat mai en política, amb moltes ganes de treballar, i crec que ho vam poder transmetre durant aquests últims quatre anys. Hi ha hagut il·lusió i una manera diferent de fer les coses. No tenim un perfil polític que encaixi amb el que estem acostumats a veure, i diria que potser aquest és el nostre gran actiu. A més, vam desencallar temes importants per al municipi i vam fer política social en el sentit que pensàvem que calia plantejar-la. En definitiva, crec que la manera diferent de relacionar-nos amb la ciutadania ens ha ajudat en la reelecció.
En aquestes municipals, han deixat de banda l’acord que tenien amb el PSC i han optat per fer govern municipal amb Junts per Cambrils i Nou Moviment Ciutadà (NMC), un pacte que es va signar molt ràpidament un cop coneguts els resultats. Es pot dir que heu fet un plantejament en clau més nacional. Com van anar les converses i quins criteris us van impulsar a anar en aquesta direcció?
Fa quatre anys podríem haver fet el mateix pacte que hem fet ara. És cert que en aquell moment vam considerar que, si bé amb Junts per Cambrils ens unia el tema del país, també era cert que amb el PSC teníem posicions semblants en el capítol de les polítiques socials. Durant aquests últims anys, però, la situació ha canviat. Tenim presos i exiliats, i aquest aspecte, com a membres d’Esquerra, no el podíem obviar tampoc en l’àmbit municipal. En aquest mandat ens hem unit amb els companys de Junts, perquè a més ja en coneixíem les dinàmiques i les persones. I, en el cas del grup NMC, una mica el mateix, ja que el 2015 també hi podríem haver coincidit. Ara bé, en la situació actual, la posició del PSC en l’àmbit nacional ha pesat més en sentit contrari, tot i que sempre hi hem treballat bé. Sigui com sigui, era clar que no podíem aparcar la qüestió nacional.
Esquerra ha guanyat un centenar de municipis respecte a les municipals anteriors, i estalona JxCat en l’hegemonia municipal. Com afecta aquest context de rivalitat dins de la família sobiranista a l’hora de formar un govern de coalició?
Aquesta rivalitat queda emmarcada en les estructures dels partits, però a l’hora de concretar el dia a dia dels municipis no es respira. No ens afecta en absolut a l’hora de prendre decisions.
I es pot fer una república des dels ajuntaments?
Per descomptat. República vol dir treballar per les persones i perquè aquestes persones tinguin els drets i els serveis bàsics garantits. Els ajuntaments són l’administració més propera al ciutadà i els primers a detectar per on respiren les necessitats més urgents. Les bases per fer una república de les persones són aquí. Si aconseguim fer aquesta feina, la gent veurà concretades les millores i entendrà per què es vol una república.
Quins seran els eixos bàsics de cara a la nova legislatura?
Fa pocs dies que hem estat reelegits. Ara estem redactant el PAM, el document en què es recullen les idees dels tres grups polítics que governem l’Ajuntament. Hi ha elements coincidents, urbanísticament parlant; per exemple, la remodelació de la rambla Jaume I, l’adquisició del celler de la Cooperativa Agrícola, veure com es desencalla la situació del Teatre Auditori... Són temes històrics, tots hi estem d’acord i pensem que aquestes seran les prioritats urbanístiques i d’equipaments, sense obviar els serveis directes a les persones. També hem de reivindicar la cultura, perquè en moments de crisi és la que més pateix. Tenim bons equipaments museístics i els volem revalorar per fer realitat aquest impuls cultural.
En el cas concret del Teatre Auditori, es va rebre una subvenció d’1,2 milions que, com que no es van complir els terminis, ara hauria de ser retornada... Com es pot solucionar? S’ha parlat de passar-lo a mans privades...
És un tema que ve de lluny. Es van rebre diners finalistes perquè l’equipament entrés en funcionament, però això no ha passat, i ara la Generalitat ens reclama aquesta aportació. El que puc dir és que, en els quatre anys previs, vam parlar amb la conselleria de Cultura i vam intentar fer projectes alternatius, però ja s’havien exhaurit molts terminis en legislatures prèvies i els nostres precs no es van materialitzar. Tot i això, encara estem fent tràmits. I mentre tinguem els diners, no hi poden entrar empreses privades. Ara, un cop es resolgui aquesta situació, cal mirar quin ús es vol atorgar al teatre –que també està pensat per donar cabuda a congressos–, quines accions s’hi fan i quines magnituds s’hi destinen.
Per la seva experiència, com es pot frenar la tendència de moltes viles costaneres cap al monocultiu turístic per fer una economia més sostenible?
Oferir sol i platja ho poden fer molts municipis, i per això cal desestacionalitzar el turisme i tenir atractius diferents per mostrar. Ja fa anys que tenim la denominació de turisme esportiu, perquè estem dotats de bones instal·lacions. També una bona ubicació, amb un clima que permet fer esport a l’aire lliure tot l’any. Tenim muntanyes i mar. Podem donar cabuda a molts tipus d’esports. També som la capital gastronòmica de la Costa Daurada, amb dos restaurants amb estrella Michelin. I últimament ens estem obrint a rutes culturals, amb un barri antic que hem de posar al mapa, i un actiu privat al nostre terme municipal, que és el parc Samà. L’estratègia turística és ampliar al màxim l’oferta tot l’any. En clau comarcal, tenim, a Reus, la ruta modernista; a Tarragona, el patrimoni arqueològic; a Mont-roig, el Mas Miró; a Escornalbou, el castell... Com a territori, hem de sumar tots aquests actius.
Dins de l’activitat econòmica, hi ha un tema pendent, que és la reactivació i l’actualització pendents del polígon Belianes...
El polígon industrial de Belianes va néixer als anys seixanta. Les normatives han anat canviant i s’hi han heretat problemàtiques des del primer dia. Al consistori ja hi va haver consens per encarregar un estudi per abordar-les. Ens interessa molt el que anomenem “economia blava”, és a dir, la dinamització de tot el que té a veure amb el mar. Tenim la idea de fer una crida a empreses que s’hi vinculin per mirar de lligar-les al polígon.
Precisament, la flota pesquera de Cambrils s’ha anat reduint...
Però la mar no és només la pesca, sinó la nàutica, l’esbarjo..., i cal que els joves empresaris de la vila vegin en aquest àmbit una oportunitat. Val a dir que els sectors primaris en general pateixen molt i que Cambrils també ha estat municipi pagès, a més de pesquer. En el nostre cas, els dos sectors pateixen. Quant a la pesca, hi ha menys barques perquè les jubilacions es van succeint i no hi ha relleu. Les polítiques de la Generalitat, que és la que té competències, potser haurien de facilitar més aquest recanvi, perquè són l’essència del nostre municipi, on podem fer gastronomia de quilòmetre zero, amb la pesca, l’oli d’oliva... No volem perdre aquest reclam i ens preocupa. Des de l’àmbit local, estem més limitats a l’hora d’incidir en la millora d’aquests sectors, però ens tenen al costat i rebran tot el suport que els puguem donar.
Com a població turística, Cambrils té alguna problemàtica específica o preocupant pel que fa a la delinqüència i a la seguretat ciutadana com passa en molts territoris d’aquestes característiques?
Sempre dic que a Cambrils tenim un cos de policia que treballa molt professionalment i que està molt al dia de tot. Tenim un municipi segur, tranquil i que, tot i ser turístic, de costa, amb més de 30.000 habitants durant tot l’any, no té més problemes de seguretat que els habituals, furts o robatoris. No som un municipi especialment conflictiu.
Abans de les eleccions van celebrar un ple per agilitar la reordenació del personal de l’Ajuntament. S’ha posat en marxa? S’ha d’engegar aquesta legislatura?
Durant el mandat anterior ja es van fer diversos tràmits sobre la relació de llocs de treball (RLT). Totes les empreses, i les administracions també, han de tenir aquest document, en què es recullen, s’identifiquen i es regulen els llocs de treball, les responsabilitats que tenen els empleats i el sou que els correspon. En el pressupost del 2019, ja hi ha una partida pressupostària per afrontar una de les tres fases d’aquesta actualització. L’acord va ser que en tres anys es faria l’equiparació dels treballadors amb el sou que els correspon, amb pautes, segons la categoria laboral. Abans ja s’havia fet el tràmit i ja s’està aplicant.

Com a alcaldessa d’una de les ciutats afectades, què opina sobre el seguit d’informacions, filtracions i sospites al voltant dels atemptats de l’agost del 2017?

Vull que qui hagi de donar explicacions les doni. Potser el que cal és fer una comissió i que s’aclareixi tot. Tots estarem més tranquils. I sabrem si ha estat una filtració correcta o si tot plegat ha estat una conspiració. El que no es pot entendre és que en un tema tan delicat i important no es diguin les coses clares. No em pronunciaré sobre si és una cosa o una altra, però sí que exigim al màxim saber si hi havia relació entre els serveis secrets espanyols i els responsables de l’atemptat. Com a Ajuntament de Cambrils, estem personats en la causa. Ripoll i Alcanar no hi han pogut ser, tot i que ho van intentar. Finalment, només som Barcelona i Cambrils, i estem perseguint l’objectiu de tenir el màxim d’informació possible. En tot cas, pel dret de les víctimes i de tots plegats, hem de reclamar que, si amb temes menys seriosos no s’hi pot jugar, amb aquest encara menys.

ENRIC LLORCA

David Castillo Buil

“La meva professió és la de metge, no de polític”

El batlle socialista, de 64 anys, ha guanyat cinc cops, des de 1995, les eleccions municipals, aquest cop amb 10 dels 21 regidors

El discurs continua equiparant la política i la medicina. Encara és metge de família del poble

Per cinquena vegada consecutiva, el socialista Enric Llorca ha aconseguit l’alcaldia de Sant Andreu de la Barca, amb 10 regidors sobre 21. Nascut el 1954, Llorca és metge de família a la tranquil·la localitat del Baix Llobregat. Mentre camino de l’estació dels Catalans cap a la seu moderna de l’Ajuntament no trobo ni un paper al terra. En un dels jardins del centre, a la plaça de la Pau, un petit monument amb fotografia per a Pere Casas Palau, alcalde republicà de la localitat, desaparegut al camp de Mauthausen l’agost de 1942.

Un quart de segle d’alcalde, un rècord...
Crec que és per casualitat, i t’ho dic sense cap mena de modèstia. Sempre dic que no soc un polític sinó metge en actiu. Em vaig ficar a l’alcaldia per millorar el meu poble i ja ha passat aquest quart de segle. Quan vaig arribar aquí vam veure que es podien fer moltes coses per a la qualitat de vida dels ciutadans i ens hi vam posar. Amb un equip de gent competent em vaig decidir a participar-hi. No m’havia implicat mai en política d’àmbit local i som aquí des de 1995.
Sempre ha estat militant socialista?
Sempre. Des dels anys setanta, quan militava en les joventuts i vaig participar en el congrés d’unificació. Després de la primera època em vaig dedicar a la carrera.
Què en recorda?
Doncs que després d’estudiar a l’Autònoma vaig fer de metge rural a la Rioja. De retorn a Sant Andreu, alguns companys del partit em van proposar reintegrar-m’hi. I aquí continuem.
Ha guanyat cinc vegades les eleccions, és gairebé de Champions...
[Riu] No està malament, no.
Molts ciutadans només el coneixen a vostè de batlle.
Alguns sí, força gent, per aquest motiu em satisfà que hi continuïn confiant d’una manera tan àmplia. Suposo que la confiança prové dels projectes que hem anat assolint junts. Quan n’hem acabat uns, n’han sorgit uns altres. També t’he de dir que he continuat perquè la gent del poble m’ha animat, no per una qüestió personal. El que havia de ser una intervenció política puntual s’ha prolongat en el temps un quart de segle.
36 anys també de metge, a més de família. Ha estat complementari?
Sempre ho he intentat compaginar. No és fàcil perquè les dues coses exigeixen molta dedicació i hores de treball, però hi estic acostumat perquè ja vaig fer la carrera treballant, i aquesta va ser la meva base. Intento fer-ho el millor possible. Al matí soc a l’ajuntament i, a la tarda, al CAP fent de metge a la consulta.
Podria fer només d’alcalde?
Molta gent m’ho diu, però sempre que em pregunten pels càrrecs polítics els contesto que la meva professió és la de metge, no de polític.
És vostè una ‘rara avis’.
No és gaire freqüent, però n’hi ha alguns.
És semblant la professió, tal com l’entén, amb el servei de la política?
I tant! Nosaltres com a metges el que intentem és millorar la salut dels nostres pacients, que superin els problemes de les malalties, o que les puguin compaginar amb la vida quotidiana. Com a regidors i alcaldes, volem que els nostres ciutadans visquin de la manera més confortable possible. Sempre amb l’objectiu de superar els problemes urbans que puguin tenir i dotant la població de més serveis i més eficàcia.
Amb 64 anys ha pensat a descansar de dues feines força estressants?
Home, tinc la meva dona que sempre em diu que hauria de començar a pensar de deixar algunes activitats. La veritat és que em sento bé, dinàmic i optimista. Tinc força per tirar endavant, m’agrada una cosa i m’agrada l’altra. La gent em dona suport i ens vota massivament. L’altre dia, als vestidors, un altre metge em va comentar que l’emprenyava el victimisme d’alguns companys amb relació a l’excés de feina. És cert que en alguns moments ho passem malament, tant per la pressió com pel personal limitat, però tot i així em resulta estimulant. Tinc la sort de treballar en el lloc que m’agrada i a sobre em paguen per fer-ho. Excepte en els moments en què arribem a situacions crítiques, amb molt estrès per acumulació de feina, gaudeixo plenament de les dues dedicacions.
I a l’alcaldia?
Home, té les seves coses bones i les dolentes. Les dolentes provenen de quan no pots donar resposta a demandes justes que provenen d’un sector o d’una persona.
Com s’ha de valorar i discriminar?
Sempre has de mirar de fer les coses per a tothom, per a la col·lectivitat, fet que de vegades pot crear incomprensions. Lluitar contra tot l’aparell administratiu també és força difícil. La gent es pot pensar que podem arribar aquí i tirar en línia recta, però els procediments no sempre són fàcils. S’ha de lluitar, però la satisfacció que projectes alguna cosa i tira endavant és estimulant. Quan dissenyes un projecte per ajudar la gent i l’aconsegueixes dur a port, quedes ben content. Nosaltres som a la primera línia, i això comporta frustracions, però també pots comprovar els fruits de la teva feina. Veure fer allò que has volgut construir i que has dissenyat, i veure-ho per la finestra, amb les millores que comporta per a un col·lectiu, no té preu.
El fa sentir-se còmode?
Quan et trobes gent pel carrer i t’agraeixen coses que ens han fet lluitar durant anys, et sents especialment recompensat, t’omple de satisfacció.
De la mateixa manera que a l’alcaldia li poden preguntar per símptomes o malalties, s’ha trobat a la consulta que li preguntin per temes de l’alcaldia?
I tant! Alguns em venen amb allò del: “Doctor, ja sé que això no és d’aquí, però ja que soc aquí voldria dir-li...” En fi, intento escoltar tant com puc i, si ho puc solucionar, prenc nota i endavant... Si és una demanda més concreta, els recomano que demanin hora als serveis de l’Ajuntament o a la meva secretària perquè els puguin explicar el que calgui o solucionar-ho com pertoca. Hi ha una entente cordiale en aquest sentit, però a vegades sé que el contacte directe fa que no es puguin preguntar coses que no són on toca. No passa res.
Com ha viscut a l’alcaldia el procés i les seves conseqüències?
Ens ha afectat a tots d’una manera important. El que veig és que nosaltres abans de tot aquest enrenou manteníem un clímax social en què no hi havia una divisió. Tothom es podia expressar de la manera que volgués. El procés ha creat una fractura social que costarà superar. Primer perquè hi ha una divisió i segon perquè cal admetre que si hi ha una opinió diferent és difícil la comprensió. No dic qui té raó o no la té, sinó que hem de garantir els mecanismes per poder pensar diferent. Això pot semblar fàcil, però no tothom ho té integrat.
Com veu que tants antics membres del PSC hagin nodrit l’independentisme?
Tothom té dret a pensar com vulgui, però un dels trets positius del Partit Socialista és respectar la llibertat de pensament dins els paràmetres que fixen la nostra actuació política. El que sí que m’ha estranyat ha estat quan alguns diuen que es pot pactar amb uns i no amb els altres. Això, francament, s’escapa de la meva comprensió política, més encara quan cadascú ha pactat al seu territori com ho ha considerat oportú. És un galimaties impossible. El que sí que et puc dir és que l’únic que està en una posició més centrada és el Partit Socialista, que pot pactar i parlar amb pràcticament tothom. Ho pot fer perquè respecta les normes sense que signifiqui cap daltabaix.
Com ho veu des del seu entorn?
El que veig és que durant aquest procés hi ha hagut molta gent que s’ha radicalitzat, i ara costarà recuperar els extrems, que es veuen molt llunyans. Hi ha gent que ens ha deixat, ha abandonat el partit i està ficada en posicions radicalitzades, mai els havia sentit manifestar-se amb la rotunditat amb què ara es manifesten. És evident que tothom té dret a evolucionar. També qui hagi considerat que el PSC ja no era el seu espai idoni. S’ha de respectar.
Vostès han estat com el planter de gent cap a l’independentisme o cap a Ciutadans, tot i que el partit electoralment ha sortit reforçat...
El procés ha comportat que gent que es mantenia en posicions moderades s’hagi radicalitzat, en un sentit o en un altre. Aquest fenomen ha comportat que s’hagin pogut sentir incòmodes dins el nostre partit. Potser també perquè el PSC no s’ha decantat a una banda o a una altra. Mantenir la posició de ser en un centre amb capacitat de dialogar amb tothom que vulgui és el que ens ha reforçat.
Després que el Partit Socialista semblava haver entrat en decadència, ha guanyat les eleccions, tant les generals com globalment les municipals d’aquí. Com explica això enmig de les desercions?
Mira, la gent ha confiat en nosaltres perquè en política el primer que has de fer és ser conseqüent i coherent. El Partit Socialista ha marcat una línia i l’ha seguit, diguin el que diguin els nostres detractors. El que realment despista és que avui diguis blanc i demà diguis negre. O demà passat, que no era ni blanc i negre. Has de tenir una visió a llarg termini, no immediata. El que no es pot fer en política és enganyar la gent. Hi ha grans sectors de l’electorat que s’han sentit desenganyats, i això és negatiu. Aquí, el Partit Socialista ha passat uns moments difícils, però ens hem sabut sobreposar. La nostra posició no era predominant, però la nostra manera coherent d’actuar de manera continuada, sense radicalismes, ens ha reforçat. És a la vista i la gent ens ha percebut com a valor segur, i no efímer vinculat a les circumstàncies i als daltabaixos. Tothom deia que ara les majories absolutes serien difícils, i pràcticament les tenim o les voregem.
Com ho interpreta?
Doncs que la gent ha recuperat la capacitat de poder discernir entre la coherència i el que no ho és. També han après que tot el que diuen alguns no és veritat. Sortosament ho han vist. La crisi ens va afectar decisivament i el descontentament ha provocat radicalismes. Els que prometien només han aconseguit que els problemes continuïn o augmentin.

LLUÍS MIJOLER

Xavier Miró Cantó

“La quarta pista del Prat ha de ser Girona”

“Ni un pam més del port i l’aeroport han de passar a envair altres zones”

“Podem posar pegats, però el que necessitem són eines. El decret de la Generalitat que regula preus de lloguer és insuficient”

El nou alcalde del Prat, Lluís Mijoler, substitueix l’històric alcalde d’ICV Lluís Tejedor, que ha liderat el municipi durant trenta-set anys com el principal bastió local dels ecosocialistes a Catalunya, avui ja de Catalunya en Comú.

Al Prat sembla que es trenca aquella màxima que als municipis es vota la persona i no el partit. Vostè substitueix un alcalde que ha governat quatre dècades i guanya amb el mateix suport.
També podríem dir que no es vota la persona, sinó les persones. Que s’ha anat votant durant 36 anys la mateixa persona que encapçalava un projecte, però es votava un grup de persones que s’entenia que eren les que estaven duent a terme el projecte. Amb el canvi de candidat, vam fer incidència en la campanya en el fet que era el mateix equip de persones. També va ser encertat el lema de campanya Seguim i la ciutadania ho ha entès així. Més que la figura de Tejedor, el que crec que entén la ciutadania del Prat és una manera de treballar i de fer política, que és diferent de la de molts altres llocs i de la qual els pratencs se senten orgullosos i volen que continuï.
Per les votacions d’investidura es perfila la renovació del pacte amb el PSC.
Sí, i tant. Nosaltres estem satisfets amb el pacte. Ho vam dir abans de les eleccions. Els socialistes també ho han reafirmat i crec que els resultats ho avalen. A la ciutat li va bé el pacte perquè el PSC també ha crescut. Estem segurs que abans del 3 de juliol tindrem un acord definitiu. De fet estem d’acord en pràcticament tot i només ens queda posar-ho per escrit.
L’acord només inclourà el PSC? Podem també el va votar en la investidura.
Una de les coses que ens va demanar el PSC és que ells treballaven com ho havien fet fins ara i confiaven en el projecte amb nosaltres, no amb cap desconegut ni cap tripartit. Podria haver estat ERC, també. Podria haver entrat Podem. La nostra intenció és continuar així. També se’ns fa difícil quan no vam poder arribar a un acord previ amb Podem. Doncs ara, amb un resultat que ha estat com ha estat, Podem també ho ha entès. La relació és bona i cordial i sabem que haurem d’anar a eleccions autonòmiques i generals junts i que haurem de col·laborar.
El PSC és l’aliat natural al Prat?
Sí, perquè ens hem entès molt bé els últims anys. Tenim un projecte de ciutat molt semblant i, de fet, quan parlem amb el PSC negociem més de les persones que se’n faran càrrec que de les àrees. Jo confio molt també en l’equip que proposa el PSC. És l’aliat natural i encara que haguéssim obtingut majoria absoluta, segur que hauríem arribat a un acord. De fet, en altres ciutats del voltant com ara Cornellà o Viladecans passa a l’inrevés i també hi governarem en coalició els comuns.
Per què creu que JxCat i el PP han perdut la representació?
S’ha concentrat el vot. En les anteriors eleccions hi va haver una forta fragmentació, però ara, amb una gran participació –un històric més del 60% al Prat–, el primer regidor era més car. I això fa que partits històrics com ara Junts pel Prat i el PP no hagin entrat. Part dels vots del primer han anat a ERC, que ha pujat, i al PP li ha passat el mateix amb Ciutadans. En el cas del PP és evident que s’ha votat marca perquè, si no, el Miguel Àngel Ochoa –el cap de llista popular– hauria tingut millors resultats.
Vostès han reformat l’avinguda Verge de Montserrat, han inaugurat el Teatre L’Artesà o un centre cívic. La majoria de municipis no són tan rics...
No és que siguen rics però tenim recursos i els destinem bé. Quan se’m diu això sempre m’agrada recordar que tenim més ingressos perquè suportem infraestructures de país que paguen per l’ocupació i l’activitat que fan del nostre espai. Però també és veritat que tenim la taxa de fiscalitat més baixa de l’entorn i el ciutadà paga menys. Si l’aeroport fos un polígon industrial, la diferència d’ingressos no seria tan gran amb Cornellà, Viladecans o Sant Boi. L’aposta pels equipaments està centrada en el projecte Interseccions, el més important que afrontarem els pròxims anys. És una aposta per l’educació i la cultura per construir comunitat. Això ens obligava a tenir un teatre com L’Artesà. No és només un teatre amb obres per al públic general, sinó tot un projecte d’arts en viu al darrere. I la reforma de l’avinguda respon a un dèficit d’aparcaments que tenia la ciutat. A partir d’ara no hi haurà tanta inversió en equipaments més enllà del desenvolupament urbanístic que tindrem al Prat nord i sud.
Què és Interseccions?
Portem la cultura a les escoles. Ja teníem l’escola de música, però ara hem fet un pas més enllà amb el teatre, la dansa i el circ. Habituar els nens al món de la cultura farà que, quan siguin grans, creixin amb aquest interès. No es pot ser lliure si no tens cultura. Es tracta d’oferir una formació de qualitat i està demostrat que la cultura hi ajuda. Sense una formació de qualitat no es pot tenir ni una feina ni un habitatge dignes. Feina i habitatge són un problema del Prat i també del país, però els ajuntaments no tenim prou eines per abordar-los.
L’habitatge de lloguer assequible és un dels dèficits.
No tenim tants espais per fer-ne. Hauríem d’anar a comprar. El propietari que té terrenys vol construir ell i si el ven ho fa al preu d’habitatge construït. És impossible que l’Ajuntament hi pugui accedir, sobretot perquè és impossible que l’Ajuntament fomenti aquesta especulació. És veritat que hem de fer una aposta amb els terrenys que tenim. Hem de signar un conveni amb la Cooperativa Obrera de Vivendes per fer 96 habitatges, però també cal recordar que la inversió per construir 100 habitatges sense tenir en compte la compra del sòl és d’entre 12 i 15 milions. Només per 100 habitatges i al Prat en manquen molts més. Podem anar posant pegats, però el que necessitem són eines. El decret de la Generalitat que regula els preus de lloguer és insuficient. I si no trobem aliats a la Generalitat i a l’Estat, ho haurem de fer des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
La prioritat mediambiental és acabar el pla Delta?
L’equilibri territorial ens ha costat molt. Molts anys i lluita. Hem demostrat que és possible tenir un aeroport i un port al costat d’uns espais deltaics i una platja. Tot està ben delimitat. L’aeroport haurà de créixer més en el seu espai i el port té algunes infraestructures per fer, però les fronteres estan més que delimitades. Ni un pam més de port i aeroport han de passar a envair altres zones.
No hi ha risc amb la terminal satèl·lit?
Per ara no. Hi pot haver una petició d’operar més vols, però el raonable és que la quarta pista de l’aeroport sigui Girona, com passa a la majoria de ciutats del món, que tenen dos, tres i fins a quatre aeroports. Si volen usar la pista transversal haurem de parlar d’impacte ambiental i directament de soroll.
No considereu resolt el problema del soroll?
Per nosaltres està resolt tal com està. Encara no ens hem vist amb els alcaldes de Viladecans i Gavà, però segur que estem d’acord que no es pot cedir en territori ni mediambientalment. Hi ha qüestions que creiem que estan superades.
Quin és el repte mediambiental metropolità?
S’ha començat a debatre la possibilitat que hi hagi taxes pels residus. Qui no recicli haurà de pagar i aquell que ho faci bé, no pagarà. Hem d’avançar en aquest tipus de mesures, però no ho pot fer l’alcalde del Prat. Si ho fem des de l’AMB s’entendrà que no es tracta de recaptar, sinó d’afrontar un problema de tots.
Què espereu de la nova etapa política?
Diàleg i seny, que n’hem tingut poc en un àmbit de país. Poc diàleg cap enfora però també intern. Hem intentat d’imposar les coses. Generar consensos és cada cop més difícil, però és possible generar ponts de diàleg. Ser més pragmàtics i dedicar-nos a governar. Ens estem perdent en debats que al ciutadà li afecten poc. Esperem que el govern del PSOE faciliti el diàleg amb la Generalitat i que tinguem d’una vegada eleccions catalanes i que constituïm un Parlament per deixar enrere aquesta situació de provisionalitat.
Veu imprescindibles noves eleccions?
Hi ha una situació d’enquistament. Hi ha d’haver un Parlament amb noves forces i un objectiu determinat, no el bloqueig entre els que defensen el mandat de l’1-O i els que el neguen de manera absoluta. Encara que siguin les mateixes forces, amb un nou Parlament hi ha nous objectius.
L’acord de govern a Barcelona pot dificultar el desbloqueig?
Penso que no. En el mandat passat ja hi havia un pacte amb el PSC. Es va trencar per una situació determinada que està superada. El govern es dedicarà a fer el que ha fet els últims quatre anys, polítiques socials. Si volem donar una clau de país a un pacte de l’Ajuntament ens equivoquem. La Generalitat és una altra cosa. Jo no he rebut cap pressió per pactar amb el PSC i em consta que tampoc ells.
Li preocupa una sentència del Suprem que sigui un obstacle?
Sí, és clar. He seguit el judici per deformació professional i perquè tinc la sort de conèixer alguns dels advocats defensors. Em preocupa el que ja he vist en altres judicis. Com la fiscalia de vegades acusa amb un informe pericial que ni ha repassat ni ha mirat ni es fixa en altres proves i, tot i així, tira endavant. Et trobes sentències complicades que no s’entenen. Això no vol dir que tinguin contingut polític. En aquest cas, si no ho fa bé el tribunal, hi trobarem connotacions polítiques i això també em preocupa. Jo crec que no hi ha raons suficients per condemnar-los més enllà de la desobediència. I, si no, s’han de posar els mitjans per obrir vies de diàleg. Si això implica indults, que és una potestat del govern de l’Estat, fem-ho.
El referèndum és condició per al diàleg?
No el posaria com a línia vermella. Si comences una negociació amb honestedat i sense línies vermelles arribaràs a un acord.

Xavier Miró Cantó

ERC no veu risc al govern, però JxCat li retreu alguns pactes

Els republicans neguen “esquerdes” amb el seu soci a l’executiu, tot i que Junts per Catalunya els critica la falta d’unitat en alguns ajuntaments

Bonvehí insta a assegurar la unitat del PDeCAT i JxCat

ERC no veu “esquerdes” al govern de la Generalitat amb els seus socis de Junts per Catalunya, tot i que els de Puigdemont li retreien ahir falta d’unitat independentista en els pactes municipals. Era el portaveu de JxCat al Parlament, Albert Batet, qui retreia ahir als republicans haver pactat govern en 28 municipis on JxCat havia guanyat les eleccions i es quedarà a l’oposició.

Batet, en canvi, destacava que la seva formació ha facilitat l’alcaldia d’ERC en set municipis i, insistint en els retrets velats als republicans, va afirmar que el que no ha fet JxCat, en cap cas, ha estat “donar una alcaldia al PSC per treure-la a ERC”, segons recollia Efe. El diputat feia aquestes crítiques implícites als republicans en el marc d’una crida a la “reflexió” de totes les forces independentistes, que, segons ell, s’han deixat perdre alcaldies per no haver anat junts als comicis, com pensa que és el cas de Barcelona. La falta d’unitat, va concloure, ha portat a pactes que són “l’antítesi de l’1-O”, amb referència al referèndum que van impulsar junts.

Els republicans no van voler respondre ahir als retrets de Batet, i la portaveu, Marta Vilalta, va afirmar que “no hi ha esquerdes” entre els dos socis al govern català: “No creiem que quedin tocades les relacions entre les diverses formacions que representem l’independentisme, que hem de seguir entenent-nos per continuar amb la unitat estratègica, perquè quan treballem junts i construïm consens és quan avancem.” Vilalta va defensar que als ajuntaments ERC ha respectat “cada dinàmica local” i que s’ha mogut en el principi de “fer avançar la república” en les coalicions en què ha participat.

Més enllà de les diferències continuades sobre la unitat electoral de JxCat i ERC, ahir el president del PDeCAT, David Bonvehí, va demanar a la seva formació i a JxCat un esforç d’unitat de l’espai polític postconvergent. En una entrevista a Radio 4-RNE, Bonvehí insta a acordar “urgentment” el projecte polític, l’instrument per dur-lo a terme –una o dues marques– i una fórmula perquè hi puguin participar tant Carles Puigdemont com “altres lideratges”. Bonvehí no descarta res, però defensa que l’espai ha d’integrar més gent i que no posar en risc el projecte polític requereix, deia, fer les coses com les han fet: “Amb diàleg, seny i deixant-nos molt poca gent pel camí.” Bonvehí ha conclòs que ell només formarà part d’un “partit on hi hagi Mas i Puigdemont”, amb referència a les posicions més moderades del PDeCAT i les més bel·ligerants de JxCat.

D’altra banda, Catalunya en Comú demanava ahir a ERC que “superi” els bloquejos i respongui en positiu a la proposta de l’alcaldessa Ada Colau de participar en el govern que els comuns han acordat amb el PSC. El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, va qualificar ERC de “soci preferent”, li va demanar que no bloquegi les polítiques municipals per desgastar Colau i que s’afegeixi a les esquerres de la ciutat. Mena defensa una tornada als “grans consensos” de país i demana respondre a les aspiracions compartides del 80% de la població, amb referència al percentatge de catalans que comparteixen la necessitat d’un referèndum segons les enquestes. Mena, que no descarta una sentència absolutòria del Suprem, demana al PSOE que descarti la judicialització. I al govern català, que no doni una resposta “petita” a la sentència, sinó “tan inclusiva com sigui possible”.

El portaveu de Catalunya en Comú demana als partits independentistes que entenguin que no poden assolir “sols” determinats objectius.

Algunes imatges de pactes de dissabte són l’antítesi de l’1-O. Cal reflexionar sobre la no unitat
Albert Batet
portaveu de jxCat al parlament
No creiem que quedin tocades les relacions entre les formacions de l’independentisme
Marta Vilalta
portaveu d’ERC
Cal tornar al 80%. Els independentistes no poden arribar sols a determinats objectius
Joan Mena
portaveu de catalunya en comú

Virtudes Pérez

Farrés recupera Sabadell per al PSC, “però no per barallar-se amb ningú”

L’alcaldessa i la candidata de Podem necessiten escorta policial per sortir de l’ajuntament

L’ombra del cas Mercuri es fa palpable dins i fora del ple

Tot i que ERC va intentar fins a l’últim moment formar un govern alternatiu i que el seu alcaldable, Juli Fernàndez, va insistir que les ciutats “no poden ser neutrals, sinó un actiu a favor de l’autodeterminació i en l’aposta per la República Catalana”, no va haver-hi sorpreses ahir a Sabadell. La socialista Marta Farrés es va convertir en la primera dona alcaldessa de la ciutat amb l’únic vot de la candidata de Podem, Marta Morell. Amb 11 vots, Farrés va recuperar Sabadell per al PSC després de quatre anys amb un quadripartit d’ERC, la Crida, Unitat pel Canvi i Guanyem. El que havia estat alcalde fins ara, Maties Serracant(Crida) va retirar la candidatura en benefici d’ERC, que es va quedar amb 10 vots, a quatre de la majoria necessària per desbancar la llista més votada. Junts per Catalunya i Ciutadans es van votar a si mateixos.

L’ombra del cas Mercuri, pel qual està imputat l’exalcalde Manuel Bustos, va estar present tant dins com fora de l’Ajuntament. I no només en boca de l’oposició, com quan Serracant va recordar que Farrés havia governat amb Bustos durant onze anys i va expressar la seva voluntat de fer una “oposició combativa” per evitar “un retorn a les males pràctiques del bustisme”. Els mateixos socialistes van voler fer autocrítica. El número 2, Pol Gibert, va recordar que el 2015 havien estat “castigats pel cas Mercuri i per la crisi”. “El partit ha fet una reflexió i ha optat pel canvi i l’obertura de la mà d’una nova generació”, va dir.

I la ja alcaldessa Marta Farrés ho va resumir amb una declaració d’intencions: “Jo no he arribat per barallar-me amb ningú”, va afirmar després d’un discurs marcadament feminista en què va enumerar algunes dones que l’han precedit, sense incloure-hi la sabadellenca Carme Forcadell, regidora d’ERC als anys 90, i que sí va ser recordada, com la resta de polítics empresonats, pels republicans i per Junts per Catalunya.

El discurs de Farrés, interromput un instant quan un home va accedir al ple per demanar la llibertat dels presos polítics, no va fer canviar d’opinió les 150 persones congregades a la porta de l’ajuntament amb pancartes en defensa dels presos polítics, contra el 155 i denunciant el pacte. “Fora corruptes”, “Morell ens has venut a la màfia”, entre les consignes.

Hi va haver moments de tensió extrema. Les dues Martes i els regidors de Ciutadans van necessitar escorta policial per sortir del consistori i a la tarda l’Ajuntament va condemnar “els fets violents” i va denunciar que una diputada de Ciutadans havia estat agredida.

Comuns s’entrega a Valls per Barcelona

Les bases de Barcelona en Comú aposten pel pacte amb el PSC, que implica acceptar els vots de la marca blanca de Ciutadans

Colau revalidarà avui el càrrec d’alcaldessa de la capital de Catalunya

Ada Colau tornarà a ser elegida avui alcaldessa de Barcelona i ho farà gràcies als vots del seu grup, els regidors del grup del PSC i almenys tres dels sis regidors que va aconseguir la candidatura de Manuel Valls, marca blana de Ciutadans. La militància de Barcelona en Comú ha avalat el pacte contra natura i a través d’una consulta digital han facultat la direcció del partit a presentar la candidatura d’Ada Colau a alcaldessa i acceptar els vots de socialistes i Valls.

Del total de 9.949 inscrits validats a Barcelona en comú, un total de 4.042 van votar entre dijous a les 11:45 del migdia i ahir a les 17:00 de la tarda. Del total de vots emesos, una majoria abassegadora, un 71,43% es va pronunciar a favor que els comuns pactin amb el PSC un acord de govern, circumstància que suposa la reelecció d’Ada Colau com a alcaldessa. Per contra, només 1.155 dels vots emesos es van decantar per la segona opció que es posava a votació i que significava pactar amb ERC i cedir a Ernest Maragall el privilegi de presidir l’Ajuntament.

Els resultats de la consulta van ser comunicats ahir a la tarda a l’opinió pública per la plana major de Barcelona en Comú, amb una Ada Colau al capdavant que no va poder dissimular l’alegria pel resultat esbossant un somriure d’orella a orella quasi abans que el portaveu del partit, Enric Barcena, detallés les xifres de la consulta.

El mateix Barcena va explicar que de les diverses consultes que s’han fet a les bases, com ara la que va posar fi al pacte amb el PSC en l’últim mandat, la d’aquests dies ha estat la que “de llarg” ha tingut més participació.

Com era lògic, Ada Colau va valorar amb molta satisfacció l ’aval de la militància a la proposta de la direcció, que no era cap altra que la de pactar amb el PSC un acord d’investidura que després ha de fructificar en un pacte de govern. Sobre el detall del cartipàs i de com s’estructurarà la direcció de l’Ajuntament barceloní, Colau va dir que encara no s’hi havia entrat perquè les negociacions havien estat centrades en la investidura. Tot i això, s’espera que hi hagi una entrada important de regidors socialistes a l’equip de govern, que podrien ocupar llocs clau, com per exemple l’àrea de la seguretat. Per a aquest càrrec, Jaume Collboni va incorporar expressament Albert Batlle, exmàxim responsable de la policia catalana.

Valls, ‘cône pas’

Ada Colau va insistir una vegada més que l’acord que la portarà a ser alcaldessa s’ha fet sense negociar res de res amb Manuel Valls, després que aquest oferís els seus vots “per responsabilitat” i per teixir un “cordó sanitari a l’independentisme”. Encara ahir, a preguntes d’aquest diari, Colau va assegurar que no havia parlat amb Valls i que ajornava qualsevol contacte al que avui tindran, de manera inexcusable, en el ple de constitució de l’Ajuntament.

Sobre el suport de Valls o de la resta de regidors de la seva candidatura i que són d’estricta obediència als mandats de Ciutadans, l’alcaldessa es va mostrar poc explícita i, en ser preguntada sobre quants vots esperava rebre, ho va resoldre de manera evasiva en dir que “no puc confiar en cap incertesa”.

El tripartit, encara

Més enllà de la valoració sobre el paper que Manuel Valls jugarà en la seva investidura, Ada Colau va voler insistir una vegada més en l’aposta del tripartit i de formar govern amb el PSC, però també amb Esquerra Republicana, si finalment aquest partit s’avé a negociar.

L’alcaldessa va assegurar que de les negociacions hagudes fins avui tenia la percepció que el projecte del tripartit, que al seu entendre permet reflectir amb més exactitud la voluntat dels ciutadans expressada a les urnes, encara és una opció possible de cara a un futur.

Més enllà de la implicació que el resultat de la consulta dins els comuns tindrà per a la governança de la ciutat, Colau va aprofitar per fer una defensa del seu partit i es va mostrar “molt orgullosa” pels nivells de democràcia interna. “Ens van dir temeraris per haver posat a votació l’acord d’investidura, però el resultat em referma més que mai en el fet que la gent és intel·ligent”, va dir l’alcaldessa.

Les paraules de Colau assegurant que en cap moment ha mantingut contacte amb Manuel Valls, contrasten amb les de Jaume Collboni, que ahir, en valorar l’acord dels comuns, va explicar que durant totes les negociacions ha estat en contacte amb tots els líders de la resta de grups, i va citar expressament Joaquim Forn, però també Manuel Valls. A diferència de Valls, però, Collboni ha estat molt present aquests dies en l’opinió pública, mentre que l’ex-primer ministre francès va comparèixer per dir que estava disposat a fer alcaldessa a Colau i després es va fer fonedís.

Durant aquests dies les úniques aparicions de Valls han estat per anunciar la seva boda amb Susana Gallardo, integrant d’una de les millors fortunes de Catalunya, i per assistir, dijous, a la presentació d’un llibre d’una autora defensora del bilingüisme a Catalunya.

Pel que fa a ERC, la reacció a la decisió dels comuns va venir de part del president de la federació de Barcleona, Robert Fabregat, que per un costat va recordar que el seu partit havia guanyat les eleccions a Barcelona, i, per un altre, va dubtar que els votants de Colau estiguin d’acord a acceptar els vots “de la dreta”, en referència a Valls.

La jornada d’ahir va estar marcada per la tensió, sobretot entre Esquerra i els comuns. Unes declaracions al matí de l’alcaldessa Colau van ser interpretades per Ernest Maragall com que els comuns estaven disposats a negociar un sistema binari d’alcaldia, ocupant el càrrec dos anys casascun, i va convocar els mitjans per manifestar la seva disposició a seure en una taula i parlar-ne.

Maragall va condicionar el diàleg al fet que els comuns aturessin la consulta a la militància, però aquesta petició va arribar tard, ja que cinc hores després de la seva compareixença es tancava el període de consulta. Les paraules de Maragall van ser replicades quasi immediatament per Janet Sanz, que va acusar Maragall de gesticular i prou. Més tard també s’hi va referir la mateixa Ada Colau, que va desmentir haver fet o rebut cap oferta sobre el repartiment de l’alcaldia dos anys per a cadascú. També va retreure a Esquerra haver actuat de manera barroera per influir en el procés intern.

L’HORA

17:00
és l’hora en què avui començarà el ple al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

LES FRASES

2.887
inscrits
a Barcelona en Comú van votar pel pacte amb el PSC, i el suport de Valls, d’un total de 4.042 vots emesos.
Donarem el sí a la investidura per fer un govern de progrés a Barcelona i paritari
Jaume Collboni
regidor electe pel psc
Torno a allargar la mà a Esquerra Republicana, ens haurem d’entendre en un futur
Ada Colau
alcaldessa de barcelona
ERC va guanyar les eleccions a Barcelona. Els votants de Colau no hi estaran d’acord
Robert Fabregat
president erc barcelona

Sara Muñoz Navarro

Albiol ensuma l’alcaldia en allunyar-se l’acord d’esqueres

GBeC-ERC i el PSC fan pinya a favor del seu cap de llista i només un acord ‘in extremis’ frenaria el PP

A Reus, Carles Pellicer (JxCat) mantindrà l’alcaldia després d’haver tancat un pacte amb ERC

El pacte de les esquerres a Badalona per evitar que el popular Xavier García Albiol recuperi l’alcaldia (va ser la llista més votada) acabarà naufragant si no hi ha un gir de guió en les últimes hores. Els socialistes, amb un regidor menys que la coalició formada per Guanyem Badalona en Comú i ERC, no han cedit en el seu plantejament inicial i només s’avenen a negociar si el futur alcalde és el seu cap de llista, Àlex Pastor. Guanyem i ERC van anunciar ahir que votaran Dolors Sabater si el PSC continua sense moure’s ni un mil·límetre. Si Sabater o Pastor no reuneixen catorze vots, com sembla que succeirà, Albiol agafarà aquest migdia la vara d’alcalde.

La decisió de Guanyem i d’ERC és el resultat d’infinites hores de debat intern, junts i per separat. La coalició impulsada per intentar superar el PP el 26-M i erigir-se com la candidatura més votada ha plantejat diversos escenaris al PSC, però cap consistia a cedir l’alcaldia a Pastor. La fórmula de repartir l’alcaldia entre Sabater i Pastor no la preveuen els socialistes.

Sabater, alcaldessa entre el 2015 i el 2018, s’ha ofert a fer un pas al costat i pactar un altre màxim dirigent de GBeC-ERC, segons va revelar ahir. Fonts del PSC asseguren que mai s’ha posat aquesta proposta sobre la taula. La coalició d’esquerres s’ha compromès a intentar l’acord fins a un moment abans del ple, convocat a les 12 del migdia. L’únic regidor de JxCat votarà Sabater. Les dues edils d’En Comú Podem no perden l’esperança i continuen apel·lant a la responsabilitat de l’esquerra per frenar Albiol.

A Reus, Carles Pellicer (JxCat) mantindrà l’alcaldia amb el suport d’ERC, amb qui ahir mateix van tancar un pacte per governar plegats. Com a contrapartida, i per visualitzar el pes polític dels republicans després de triplicar regidors en les eleccions del 26-M, la cap de llista, Noemí Llauradó, serà la vicealcaldessa. Hores abans, el PSC ja havia tancat la porta a un pacte amb ERC i la CUP, que hauria sumat prou majoria per desbancar Pellicer. El candidat socialista va assegurar que el pacte d’esquerres era un escenari “impossible i irreal” després que dijous a la nit els republicans deixessin el futur dels pactes en mans d’una negociació entre ERC i Junts per Catalunya en clau nacional, extrem que ahir a la tarda la cap de llista dels republicans va negar. Llauradó va assegurar que el pacte d’investidura s’havia pres en clau local i que és una bona eina que s’haurà de complementar amb un acord de govern, al qual ERC vol incorporar la CUP per reforçar el caràcter independentista i republicà del nou consistori. El cap de llista del PSC, Andreu Martín, en declaracions recollides per l’ACN, va lamentar que ERC “hagi posat el procés al davant del progrés”.

El PP fora a Castelldefels

El candidat del PP a Castelldefels, Manuel Reyes, tornarà a quedar-se a l’oposició tot i haver guanyat per tercer cop les eleccions municipals. Les forces d’esquerres van anunciar ahir el pacte i en van fer públics tots els detalls. El PSC, Movem En Comú Podem i ERC van acordar que la candidata socialista, Maria Miranda, torni a ser l’alcaldessa de Castelldefels durant els pròxims quatre anys i que els caps de llista de Movem, Candela López, i d’ERC, Jordi Maresma, siguin primer i segon tinent d’alcalde respectivament.

El pacte preveu també el repartiment de totes les carteres entre els tres grups municipals que formaran el govern de Castelldefels.

Joan Rueda Sanllehi

Lluís Puig serà avui regidor de Junts a Terrassa

L’exconseller a l’exili podria renunciar en els pròxims dies en favor de Meritxell Lluís, la dona de Josep Rull

Terrassa viurà avui un dia històric, perquè constituirà un Ajuntament en què, per primer cop des del retorn de la democràcia, l’alcaldia no serà per al PSC. Però també serà una corporació que tindrà un dels seus membres a l’exili. Lluís Puig, conseller de Cultura del govern de Carles Puigdemont, era el cap de llista de la formació Junts per Terrassa per decisió de l’assemblea de militants. Junts va aconseguir dos regidors, Puig i el cap de llista en les eleccions del 2015, Miquel Sàmper.

Tal com indica l’article 195.4 de la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) , la mesa d’edat només ha de comprovar les credencials dels regidors que els ajuntaments han enviat a les juntes electorals de zona i no és pas necessari que els edils hi siguin presents. En tot cas, sí que és necessari que n’hi hagi un nombre superior a la majoria absoluta del consistori, en el cas de Terrassa, 14.

Renúncia futura?

Tot i que Puig serà regidor de la seva ciutat, aquest càrrec pot ser efímer perquè el regidor electe, tot i que és un ciutadà lliure a la resta del món, no pot entrar a l’Estat espanyol, on té vigent una ordre de detenció pels delictes de malversació i desobediència. Fonts de Junts per Catalunya han explicat a aquest diari que la intenció del conseller a l’exili seria renunciar un cop s’hagi exhibit l’anormalitat democràtica que viu el país en el ple de constitució de l’Ajuntament d’avui. Tot i això, Sàmper va afirmar públicament el dia de la presentació de la candidatura que era partidari que Puig no deixés l’acta de regidor perquè podria accedir al càrrec “si no era condemnat”, mentre que la renúncia no es pot revocar.

Sigui com sigui, les mateixes fonts han explicitat a aquest diari que la renúncia de Puig facilitaria l’entrada de Meritxell Lluís al consistori. Lluís, que ja va ser al consistori i amb responsabilitats de govern en el mandat anterior, podria, fins i tot, ser la portaveu del grup municipal de Junts per Terrassa.

Llibertat de vot

La situació que viu el país també ha quedat reflectida en l’acord de govern que han signat el guanyador de les eleccions, Jordi Ballart, de Tot per Terrassa (TxT), i Isaac Albert, d’ERC. Tot i que s’ha intentat que la negociació tingués un marcat caràcter local, aquest punt no es podia obviar. D’aquesta manera, els deu regidors de TxT tindran llibertat de vot en totes les mocions que girin al voltant “del conflicte nacional existent” i podran votar les mocions presentades per l’independentisme, ERC i Junts, o l’unionisme, el PSC i Ciutadans, en llibertat de consciència. ERC, en el document signat, explicita que continuarà donant suport a “totes les iniciatives que es duguin a terme per avançar cap a una República catalana”.

LA DADA

195.4
És l’article de la Loreg
que preveu que un regidor no sigui present en el ple d’investidura per assolir la seva acta.