Administracions

LA CRÒNICA

Una il·lusió amb pros i contres

La temporada d’estiu ja és aquí i enguany Sant Feliu, i especialment el seu passeig, bull d’obres als dos extrems de la badia. Ahir, però, l’afectació s’allargava un parell de cantonades amunt de l’inici de la carretera de Palamós. Però no hi va haver cap rebel·lió –virtual en xarxes socials, volem dir– i l’invent del pas va passar –amb permís per la redundància– força desapercebut. Els operaris de la brigada d’obres i pintura viària van compaginar l’enganxada del giny amb l’aprenentatge, per si en venen més. Per exemple, un altre dia no duran butà per al bufador, perquè van haver d’anar a buscar una altra bombona de propà, que assoleix temperatures més altes i, així, escurça l’enganxada. I han d’anar amb compte de no trepitjar les làmines calentes, perquè acaben enganxades a la sola. Però l’acabat final va ser més que correcte.

El sol va dificultar que el pas fos transitable, però els veïns –molts d’edats avançades i bastant aliens a les il·lusions òptiques– ja donaven per bo que els posessin l’encreuament arran de vorera per no haver d’anar més lluny a esperar que els vehicles es parin. Per l’horitzó apareix un personatge d’aquells amb un pedigrí més crític i bregat en el moviment veïnal, Josep Maria Vicens, que aplaudeix la idea però es pregunta per què no s’ha executat mesos abans.

Al migdia, el tram es va reobrir al trànsit amb normalitat. De les desenes de vehicles que van rodar per primer cop sobre el pas, només un va reduir notablement la velocitat en veure l’efecte. La resta, passaven sense immutar-s’hi o bé girant el cap a banda i banda un pèl acollonits, amb posat de cercar la càmera oculta. Motociclistes i ciclistes esquivaven les franges, no se sap ben bé si per por d’embrutir-les, per no topar-hi o no lliscar-hi, que són antilliscant però per si de cas.

Un conductor va enfilar el tram de baixada esperitat. I no va frenar. I un altre dels pioners, en Joan, un taxista, explicava una estona després, a la parada, que no havia percebut gaire l’efecte. Però ja li estava bé que en el futur hi hagi més passos tridimensionals si això implica menys ressalts.

Entre els riscos aparents, que algú no freni més del compte i sigui envestit pel darrere. I algunes veus iròniques apuntaven que algú, a la tornada de Platja d’Aro després d’alguna nit frenètica a l’estiu, no acabi saltant els obstacles virtuals per la vorera. També és més car, però, com a punt fort, i seguretat a banda, el giny té un gran potencial fotogènic. A Almussafes, on l’empresa va posar el primer dels seus passos a la península a inicis de mes, explicaven divertits que hi ha cua per fer-s’hi fotos i vídeos saltant de franja en franja. I a Sant Feliu tampoc no és descartable que el cubisme vial rivalitzi en els pròxims dies amb l’atractiu pictòric de l’exposició Thyssen, a l’altre extrem de la badia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Escala exigeix planificació per les renovables

L’ESCALA

Els municipis seguiran cobrant per instal·lacions energètiques

barcelona

Subvencions de la Diputació de Girona contra la pobresa energètica

Girona
CASSÀ DE LA SELVA

L’Ajuntament rep el segell Inforparticipa

Ribes de freser

Programa pilot d’habitatge

Front a la Selva per millorar la telefonia

arbúcies

L’Estat és el tercer país a la cua d’Europa en electromobilitat per la manca de punts de recàrrega, segons Anfac

Madrid
Olot

Can Sau, a la presentació dels premis del COAC

El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Nuvolositat variable

Barcelona