Medi ambient

Unes 300 persones protesten a Vielha pels atacs de la fauna salvatge al bestiar

Unió de Pagesos demana un “pacte” amb el territori per tal de garantir la coexistència d’aquests animals amb l’activitat ramadera

El Síndic d’Aran defensa que l’os s’ha d’adaptar “al Pirineu que s’ha trobat”

Unes 300 persones han participat aquest divendres a la manifestació convocada per Unió de Pagesos (UP) per denunciar els danys que ocasiona la fauna salvatge protegida a l’activitat ramadera extensiva.

La manifestació ha portat per lema Eth territòri de montanha, en luta. Os, arrian, cabiròu, sanglièr... Non mès damatges de fauna! (El territori de muntanya, en lluita. Os, voltor, cabirol, senglar... Prou danys de fauna!) i ha sortit pocs minuts després de les dotze del migdia de l’avenguda deth Solan de Vielha. Des d’allà, s’ha dirigit per la carretera C-28 cap al centre de la capital aranesa, passant per part del tram urbà de l’N-230, l’avinguda Garona i carrer Reiau, fins acabar al passeig de la Llibertat, on han tingut lloc els parlaments.

La protesta ha estat encapçalada per tres tractors i amb la presència del síndic d’Aran, Carlos Barrera, a més de representants d’organitzacions ramaderes catalanes i d’altres territoris de l’estat espanyol i del sud de França i de membres del sector turístic de la Val d’Aran.

El coordinador nacional d’UP, Joan Caball, ha defensat la necessitat d’assolir un “pacte” amb el territori sobre les polítiques de gestió de la fauna salvatge protegida del Pirineu, per tal que la seva presència pugui coexistir amb l’activitat ramadera extensiva d’aquesta zona.

Segons ell, si no es produeixen canvis en aquest sentit s’haurà d’acabar triant entre tenir “gent que visqui en el territori o animals que no són autòctons d’aquí”, ha recalcat.

Caball ha defensat que cal analitzar el volum d’ossos que hi ha a la zona, més enllà de decidir retirar Goiat. Des del sindicat agrari denuncien que les poblacions de fauna salvatge, sobretot d’os i voltors, estan augmentant des dels darrers anys, al mateix temps que, asseguren, ho fa el nombre d’atacs al bestiar.

Reintroducció sense consens

En aquesta línia, el síndic d’Aran, Carlos Barrera, ha explicat que el programa de reintroducció PirosLife es va posar en marxa “sense el consens necessari”. És per això que, segons ell, “vint-i-tres anys després hem de fer actes com el d’avui per reivindicar que s’escolti al territori”. Barrera ha demanat que es posin en marxa mesures per vetllar per la “convivència” dels interessos generals de la zona. “El Pirineu no ha de canviar, l’os s’ha d’adaptar al Pirineu que s’ha trobat”, ha sentenciat.

A banda de la representació del sector ramader afectat pels danys de la fauna salvatge, a la mobilització també s’hi han sumat diversos empresaris del sector turístic de la Val d’Aran. Un d’ells, l’hoteler Marc Cuny, ha explicat que en els darrers temps els seus clients pregunten més sobre la presència de l’os a la zona. “No ens podem permetre perdre turisme, ni que hi hagi inseguretat a la muntanya, per tenir la quantitat d’ossos que tenim”, ha alertat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona