Medi ambient

Es queixen que l’ACA no ha après la lliçó del ‘Glòria’

Els signants del Manifest de la Tordera de fa un any afirmen que el govern prioritza estructures dures i no renaturalitza espais

Lloen la feina de Blanes i Malgrat per protegir la desembocadura

Els signants del Manifest de la Tordera s’han queixat que l’últim any l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha “desaprofitat” una oportunitat i no ha après la lliçó de fer una altra gestió, a l’hora de reparar els danys provocats pel temporal Glòria del gener del 2020.

La cinquantena de científics, estudiosos i representants d’entitats de protecció del medi ambient que l’any passat van subscriure el manifest consideren que l’ACA manté l’aposta per a actuacions d’urgència, “amb estructures dures i esculleres, i projectes d’enginyeria i més constructius” en lloc d’optar per “renaturalitzar espais”, afirma la biòloga i divulgadora científica Gemma Agell, una de les signants.

Els promotors del manifest, subscrit poc després del Glòria, afirmen que les intervencions haurien de permetre que el riu Tordera pogués seguir el seu curs natural i evitar, per exemple, que estructures com ara els càmpings –esmenten el Capfun a Malgrat de Mar i el Pinar a Blanes– “facin de tap per al desguàs natural”. Per Agell, s’hauria de preveure la possibilitat de traslladar aquestes activitats.

Per evitar més torderades (creixement sobtat del riu), les entitats naturalistes també demanen que s’alliberi el rec Viver perquè pugui funcionar com a “braç secundari en cas de grans avingudes”. Consideren que l’ACA hauria d’incrementar l’ús de la dessalinitzadora de Blanes i que l’aigua obtinguda serveixi per “a l’abastament dels municipis de la Selva marítima i l’Alt Maresme”.

Afirmen que caldria tenir en compte el fet de retornar les aigües residuals de les estacions depuradores de Blanes i de l’Alt Maresme a la Tordera. “Això faria que es recarregués l’aqüífer de la Baixa Tordera”, diu Agell. Actualment, l’aigua de les depuradores s’envia al mar a través d’emissaris marins. El grup del manifest es queixa de l’actitud de l’ACA respecte de les seves propostes i la gestió de la Tordera “i la seva població”.

Protecció municipal

Els signants del manifest valoren la feina dels ajuntaments de Malgrat de Mar i Blanes, que treballen perquè la Generalitat declari la llacuna natural de la desembocadura de la Tordera reserva natural parcial. A més, els consistoris preparen una ordenança municipal per regular-ne els usos.

LA FRASE

La mentalitat de l’ACA continua ancorada en projectes de més enginyeria i de més construcció
Gemma Agell
Biòloga i divulgadora científica

Grup de treball dins d’una associació

Els signants del document afirmen que l’ACA té projectades actuacions a demanda d’ajuntaments que “van en contra de les necessitats reals i de l’actual protecció del riu [Xarxa Natural 2000] i de la proposada [Reserva Natural Parcial]”. Els signants s’integren com a grup de treball dins l’Associació de Naturalistes del Montnegre i la Tordera (NatMont), “amb els quals compartim objectius”, diu Agell. Entre els signants del manifest i integrants del grup hi ha, entre d’altres, l’ornitòleg Daniel Roca, el biòleg Enric Badosa, el professor d’ecologia Francesc Sabater (UB) i el biòleg Gabriel Borràs, responsable de l’àrea d’adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic del govern.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cal reserva prèvia per accedir a Fontalba

Cal reserva prèvia per accedir a Fontalba

QUERALBS

L’oposició als canvis a l’eix comercial no s’atura a Platja d’Aro

PLATJA D’ARO

Relleu fulminant al capdavant de l’escola de música de Calonge

CALONGE I SANT ANTONI

Comencen les obres per cobrir les vies a Sant Feliu

sant feliu de llobregat
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Augment dels núvols i la precipitació

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Creixen nuvolades a punts de muntanya

Barcelona

Un petard fa cremar 14,4 hectàrees entre Torrent i Pals

TORRENT / pals

El projecte dels primers 34 pisos cooperatius arrenca a la tardor a Palamós

PALAMÓS
FÉLIX MARTÍN
DIRECTOR DE NOUS PRODUCTES DE RENFE VIATGERS ALTA VELOCITAT

“Hem acostat l’oferta a les necessitats del client gironí”

girona