Medi ambient

Voluntariat i camps de treball per dinamitzar les Gavarres

El consorci del massís presenta el pla estratègic fins al 2025, en què també anuncia un inventari de patrimoni i més implicació per conservar-lo

A la crisi climàtica s’hi afegeix una més gran freqüentació humana, que volen controlar

El Consorci de les Gavarres vol sumar a les sinergies amb propietaris i iniciatives privades –com ara el pasturatge– per a la conservació del massís, l’empenta del voluntariat o l’aprofitament dels camps de treball amb estudiants per treure més suc d’uns recursos econòmics limitats –646.000 euros aquest 2021– i que, dividits entre les 28.547 hectàrees protegides en la zona PEIN, sortirien a 22,62 euros per hectàrea. Però el president de l’ens, Pau Presas, destaca que els consta que “moltes persones i entitats tenen ganes de fer coses” pel massís, i ara estudien com dotar-los d’“eines i recursos” perquè puguin aportar el seu gra de sorra, a banda del repte d’implicar més els municipis i coordinar accions en matèria de senyalització, conservació o control d’accessos.

Pel que fa al voluntariat, Presas avançava que a començament d’estiu en podran donar més detalls, en paral·lel a la recuperació de camps de treball amb adolescents, en col·laboració amb la Generalitat. Aquest estiu, si la pandèmia no ho impedeix, estudiants d’entre 12 i 14 anys treballaran a la finca de Can Vilallonga, a Cassà, per recuperar el poblat ibèric i un sector de bosc de ribera. En aquest cas, beneficiaran el vessant sud del PEIN, però la idea és anar distribuint accions en altres zones. La idea paral·lela és potenciar la participació i taules de treball.

Els desafiaments

Presas i el nou gerent del consorci, Marc Vilahur, van presentar ahir el pla estratègic 2021-2025 per a l’espai d’interès natural, que afegeix altres amenaces a l’escenari que fins ara preocupava més de crisi climàtica, sobretot pel que fa a minimitzar el risc creixent d’incendis. Entre els aspectes que han fet introduir alguns canvis, l’impacte indirecte de la pandèmia en forma d’una més gran freqüentació humana, un fenomen que ja han començat a calibrar amb comptadors als principals accessos, en què a banda de saber quantes persones transiten per la zona protegida, els interessa conèixer quanta estona s’hi estan i conscienciar-les davant mals usos.

La voluntat, però, “no és posar barreres sinó apostar per la pedagogia” en un “espai fràgil”, destacava Presas. Veuen positius els usos lúdics, esportius o per la salut, igual que els culturals, però sense malmetre els ecosistemes o afectar les activitats privades primàries.

En aquesta línia, Vilahur també avançava que entre els objectius del pla estratègic hi ha crear una xarxa de centres de recepció de visitants (com a mínim tres), i entendre’s amb els municipis que comparteixen l’espai i el promocionen com un actiu. “En aquests moments les Gavarres estan de moda; molts ajuntaments hi aposten i volen destacar el valor del massís”, diu el gerent. I aquest fet, de retruc, també pot fer engrossir la borsa de voluntaris.

Pel que fa a inversions, els responsables del consorci són prudents, i actuaran anualitat a anualitat, sobre la base d’un inventari de patrimoni que faran servir per prioritzar accions.

Compten a rebre pessics dels fons europeus i ajuts de la Generalitat per avançar en la recuperació de Can Vilallonga o la gestió de la gran finca forestal de Montigalar, a Quart, i preservar les suredes adquirides l’any passat. Tot plegat, compaginat amb el futur d’iniciatives de divulgació com l’Art & Gavarres.

LA DATA

2025
és l’horitzó
temporal del pla estratègic del Consorci de les Gavarres, per avançar en la conservació del massís.

Nova imatge per a l’espai i l’ens

Per remarcar la nova etapa, endarrerida per la pandèmia però en què la Diputació ha agafat les regnes de l’ens, el pla estratègic va acompanyat de l’estrena de noves imatges corporatives per a l’espai natural –continuista, amb la fulla d’alzina invertida evocant el perímetre de la zona protegida– i el consorci. La intenció, explicava Vilahur, és diferenciar “entre el producte, l’espai, i l’ens gestor”, que ara adopta un rombe amb una G més assimilable als òrgans que depenen de la Diputació.

Respecte a la imatge de l’espai, s’ha adaptat a la línia d’altres zones protegides i parcs naturals, amb plantilles a disposició dels municipis per facilitar-los l’encàrrec de cartells i senyals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Ambient tranquil

Barcelona

La xarxa de metro funcionarà tota la nit durant la revetlla de Sant Joan i FGC fins a les dues de la matinada

Barcelona

Una intensa calamarsada a Ribes de Freser obliga a retirar la pedra amb màquines

ribes de freser

L’Àrea Metropolitana serà un exemple per a les noves zones de baixes emissions

barcelona

Barcelona té una alternativa a l’ampliació del Prat

barcelona

L’agricultura regenerativa combat el canvi climàtic

sant ferriol

La zona volcànica de la Garrotxa, sota vigilància

Santa Pau

Més polèmica per la canera de la Garrotxa

Olot

Calvet vol un port més sostenible

Barcelona