Camins

No hi ha dubte que la xarxa de camins que existeixen en un territori són una bona mostra de la seva idiosincràsia. Les xarxes comunicatives, quan els referents de transports i comunicacions eren els carros o les mules o simplement s'anava a peu, es van construir al llarg de molts anys d'ús. Els recorreguts que unien les viles, nuclis de masies i pobles d'un territori són també una bona mostra de la seva cultura i de com ha anat evolucionant. En un territori on el treball de la terra era –encara amb certa distància ho és en part– una manera de viure i sentir el país, la xarxa de camins era i és imprescindible per donar el contrapunt a una certa dispersió de petis nuclis habitats i les feixes de conreu.

El Penedès-Garraf, com tants altres territoris, té una extensa teranyina de camins que ara, fruit de projectes de turisme (enoturisme al Penedès) o de la creixent i sostinguda afició per les bicicletes de muntanya o la tossuderia dels caminadors –excursionistes– de sempre, o els esforçats pagesos amb les seves necessitats de desplaçaments, ha millorat les seves condicions. De caure en un cert desús amb la ràpida motorització a tornar a servir potser per altres raons, però útils novament. Tots els camins poden tenir el seu encant, el que cadascú hi vulgui veure, i cada camí te encara avui la seva funció i utilitat social i econòmica.

Però si de gaudi del territori parlem, un recorregut circular amb sortida i arribada a Sant Quintí de Mediona té una part, entre Sant Pere i les Casetes d'en Raspall, excepcional a la tardor després de la verema, o, en un dia boirós d'hivern, el recorregut entre Font Rubí i les Coves del Bolet és suggeridor o, encara més, un recorregut primaveral per la plana entre Vilobí i Sant Martí o endinsant-se per la riera de Jafre fins a la Cova Negra són gairebé quimèrics. En fi petits (o grans) detalls que omplen.

Però tenim la contrapartida que és subsidiària del progrés. Les recents obres de l'autovia C-15 han malmès alguns dels recorreguts històrics, com poden ser la pujada des de Vilanova al Montgròs, des d'on diuen que en dies clars es veu Mallorca, o el vell camí per anar a Santa Magdalena, o part del Camí Ral. Han estat tallats per la nova carretera i no recuperats.

Hom espera que la sensibilitat de l'autoritat competent permeti refer i senyalitzar els recorreguts esmentats perquè es puguin continuar recorrent amb normalitat.

Ja sabem que per l'autovia ara passen 15.000 cotxes i que potser pel camí només unes poques dotzenes a la setmana. Però no sempre és tracta de quantitat sinó de qualitat, i aquesta qualitat a vegades es mesura amb la cura que puguem tenir sobre els que han estat les primeres i històriques estructures de mobilitat del territori com a part d'un llegat social i cultural.