Formigues amb reserves
Els diversos sectors afectats per la reserva marina encara no en veuen clara la creació, que serà una realitat el 2010
El ministeri de Medi Ambient de l'Estat espanyol té previst presentar d'aquí a un mes l'esborrany de la reserva marina de les illes Formigues, que cobrirà la zona de Palafrugell a Calonge, sense haver arribat a cap consens amb els sectors afectats, tot i el seu compromís. Aquesta proposta, segons la darrera reunió celebrada dimecres a Palamós, va posar en evidència que l'Estat vol engegar la reserva el gener del 2010, tot i quedar temes per discutir.
El tema pendent més important és el del fondeig. L'Estat espanyol té clar que els camps de boies per amarrar embarcacions han d'estar fora dels límits. Per aquest motiu, s'ha reduït una mica la reserva, especialment a la badia de Palamós i davant de les dues cales de s'Alguer, també al municipi de Palamós. Això ha fet que la reserva passi de tenir 3.667 hectàrees a 3.580,6. A més, dins la reserva es podrà fondejar amb àncora, sempre que no afecti els boscos de posidònia. Aquest tema no es pot tractara perquè encara no està enllestit l'estudi que ha de dictaminar-ho.
En l'altre gran tema de discussió, el del busseig, s'ha avançat més. el Ministeri té una proposta sobre la taula –que es pot veure en el gràfic–, amb un màxim d'immersions anuals de 45.000 en 17 punts. Els llocs amb més punts es troben en els dos espais de la reserva amb més restricció, les illes Formigues i els Ullastres. Tot i això, l'atracció és el vaixell Boreas, amb 8.000 immersions l'any. L'Estat, però, està a l'espera de la contraproposta dels 25 clubs i centres de busseig de la zona, i deixa clar que una part de les immersions seran per a particulars. Tots els centres, segons l'Estat, poden fer un màxim diari teòric de 1.250 immersions.
Amb tot, els més afectats són, sens dubte –ja se sabia des del principi de la tramitació–, el sector de la pesca submarina. L'activitat d'quest col·lectiu, que ja no tenia el suport d'algun dels ajuntaments implicats, com és el cas del consistori de Palafrugell, queda totalment abolida de la zona de la reserva marina. «No es treu res, a excepció de la pesca submarina», va sentenciar, d'acord amb diversos estudis, el subdirector general de recursos del litoral del Ministeri, José Manuel Sánchez Mora.
Aquesta abolició no està ben vista pel Fòrum Social del Litoral Gironí, amb un total de més de 100 entitats, que aplega la majoria dels col·lectius implicats. L'agrupament ja ha recollit més de 5.000 firmes perquè es tinguin en compte totes les activitats tradicionals recreatives, inclosa la pesca submarina. Davant aquesta situació, l'entitat no descarta portar el projecte de la reserva als tribunals. «Davant de tota aquesta gestió nefasta i aquesta fatxenderia madrilenya, i respectant els milers de catalans que han signat i ningú els ha convençut, desaprovem totalment la imposició d'aquesta reserva marina d'interès pesquer i, ara, només queda el camí de la justícia: els jutjats», diu el fòrum en un comunicat.
L'Estat espanyol té clar que tira endavant le projecte per motius pesquers i mediambientals, i no descarta que alguns sectors descontents puguin portar-lo als tribunals. Aclareix, però, que la proposta «es modificable, si l'experiència demostra errades», segons Sánchez Mora. Mentrestant, els ajuntaments de Begur i Sant Feliu de Guíxols preveuen incorporar el seu litoral a aquesta reserva.
Propostes dels ecologistes
Des del grup ecologista Salvem el Crit-Aritjol, amb seu a Palafrugell, es defensa el control i una reducció de l'actual pressió de la navegació d'esbarjo. En aquest sentit, tot i ser conscient de la importància del sector, es creu que actualment hi ha «una massificació greu», que afecta tant els ecosistemes –els boscos de posidònia i la flora bentònica de les zones rocoses–, com algunes activitats de lleure alternatives, com ara el bany, l'snorkel –nedar per la superfície amb ulleres, tub i peus d'ànec– i la navegació en caiac.
Per combatre aquestes situacions, els ecologistes pensen presentar diverses al·legacions durant l'exposició pública de l'esborrany de l'ordre ministerial de la futura reserva de les illes Formigues. En aquest sentit, defensen que l'estudi dels fons de posidònia, que ha de determinar on no es podrà fondejar amb àncora, respecti els que es troben en bon estat, però també les zones on, malgrat estar greument fraccionats, es poden recuperar, com ara a la badia del Golfet, cala Sènia i s'Alguer, a part de preservar la fauna i flora bentònica. I una altra proposta és la prohibició de qualsevol pesca o extracció a la zona costanera des de Castell al Golfet per convertir-lo en un referent per a l'snorkel. Creuen que aquesta mesura «compensaria» la manca d'una zona de protecció integral en tota la reserva, un cas únic a les reserves marines estatals.
