LES GARRigues
Cinc quilòmetres de túnel sota les Borges Blanques
La construcció d'aquesta galeria del canal Segarra-Garrigues evita la destrucció de l'hàbitat dels ocells esteparis a l'espai protegit dels Bessons
Portarà l'aigua de Rialb a la presa de l'Albagés
Avançant a un ritme de mig quilòmetre cada mes, l'abril vinent la tuneladora Justina haurà acabat de perforar el segon túnel més llarg del canal Segarra-Garrigues. Farà 4.905 metres, dos quilòmetres menys que el d'Oliola. El conducte per a l'aigua, de 3,5 metres de diàmetre, passarà per sota els termes de les Borges Blanques i Cervià de les Garrigues, creuant l'espai protegit dels Bessons i enllaçant amb la presa de l'Albagés, en construcció des de fa un any.
La tuneladora, d'uns 200 metres de llarg, va iniciar ahir la construcció de la galeria. La seva serà una feina de 24 hores, per la qual cosa és necessari el treball per torns de 90 persones, entre operaris especialitzats i responsables d'obra. El conducte estarà recobert de 12.000 peces de formigó que la mateixa tuneladora anirà col·locant a mesura que avanci.
El túnel dels Bessons s'ha començat per la boca nord i forma part del cinquè i darrer tram del canal principal del Segarra-Garrigues, que té una longitud total de 84,7 quilòmetres entre la presa de Rialb al riu Segre i la de l'Albagés al riu Set, que executa el Ministeri de Medi Ambient. El primer tram ja està en funcionament; el segon, enllestit, i el tercer i quart estan a punt d'acabar-se. Aquest cinquè, amb una longitud de 22,2 quilòmetres, és el “més complex”, segons va assegurar ahir el secretari d'estat d'Aigua i Medi Rural, Josep Puxeu.
Travessa sis termes municipals de les Garrigues i, abans del túnel, ha de passar per sota la línia del tren d'alta velocitat a les Borges, l'N-240, l'autopista AP-2 i la línia de tren convencional. L'obra inclou dues preses de reg, tres aqüeductes, dos sifons i un altre túnel, el de la Serrania, de 378 metres. El cost total del tram és de 70 milions d'euros i estarà acabat el setembre del 2013, pocs mesos abans de la finalització de la presa de l'Albagés. Permetrà portar els excedents de la presa de Rialb fins a l'Albagés amb una capacitat de transport de 15 m³/s. Encara que les concessions d'aigua del canal no estan acabades, s'ha fet una reserva de 100 m³ des de l'embassament, segons el president dels regants del canal, Josep París. També queda pendent la concessió al Segrià de 69 hm³ de Rialb, que ha d'autoritzar la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre
El canal principal està força avançat, doncs, però després encara s'haurà d' acabar la xarxa secundària de regadiu, responsabilitat de la Generalitat. El canal ha de portar aigua fins a unes 70.000 hectàrees de sòl agrícola ara de secà.
LA XIFRA
La UE encara no tanca el litigi
Els Bessons són un espai natural classificat com a zona d'especial protecció de les aus (ZEPA). Per evitar que els ocells que viuen al secà –força, d'espècies protegides– perdessin l'hàbitat, en el projecte constructiu del canal es va preveure el túnel. D'altra manera, s'hauria vulnerat la normativa europea quant a protecció dels ocells. Les ZEPA han estat el pitjor malson del Segarra-Garrigues pel govern. De fet, el litigi amb la Unió Europea per la qüestió es manté obert. Josep Puxeu va assegurar ahir que “està ben orientat des de fa temps”. La Generalitat “hi ha treballat bé, pactant amb el territori”. Puxeu ha explicat que ara s'envia documentació complementària a Brussel·les i, segons ell, una prova de la situació de normalitat és que la perforació dels Bessons s'ha aprovat.
