La lluita per aconseguir l'MTC

Ascó té a favor seu la connexió a la línia ferroviària, que dóna més seguretat al trasllat dels residus nuclears

Durant aquest mes de març la comissió interministerial de l'MTC avaluarà els termes municipals dels nou ajuntaments de l'Estat que aspiren al cementiri nuclear i determinarà quines àrees en queden excloses. De fet, la setmana vinent està previst que tècnics de l'empresa pública que s'encarrega de la gestió dels residus radioactius, Enresa, es reuneixin amb els municipis de Melgar de Arriba i Santervás de Campos, tots dos a Valladolid. De moment, no hi ha cap data prevista perquè els tècnics de la comissió interministerial visiten Ascó, però fonts municipals han admès que durant les setmanes vinents es desplaçaran a la Ribera d'Ebre per estudiar les possibilitats d'aquest municipi.

Zones protegides.

Torrubia de Soria, amb només 79 habitants, és el municipi més petit que aspira a revifar l'economia local amb el magatzem de residus nuclears. Podria ser el primer dels nou a desaparèixer de la llista perquè té tot el terme en una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA), que és un dels criteris d'exclusió. En una situació semblant es troba Santervás de Campos (Valladolid), on el 60% del terme està catalogat com a ZEPA. Villar de Cañas (Conca) i Zarra (País Valencià) també són a la vora d'espais naturals protegits. Pel que fa a la possibilitat que s'exclogui Ascó per criteris d'inundabilitat, l'Ajuntament sosté que els terrenys on es proposa instal·lar l'MTC no són inundables.

Infraestructures i emplaçament.

L'existència d'infraestructures adequades de transport que faciliten l'accés al magatzem de residus nuclears per ferrocarril és un dels factors que tindrà molt en compte la comissió interministerial per decidir l'emplaçament de l'MTC (que després hauria de ratificar el govern de l'Estat). I en aquest apartat, Ascó guanya la partida a la resta de competidors, ja que els altres vuit són a una distància mínima de 30 quilòmetres de l'estació de tren. Amb tot, no és un requisit indispensable i l'Estat també valorarà la xarxa de carreteres per accedir a la resta d'emplaçaments. La centralitat respecte de les centres nuclears des d'on s'han de transportar els residus també es valorarà, i en aquest punt Yebra (Guadalajara), que és a 35 quilòmetres de la línia ferroviària, està més ben situada. A l'altre extrem es troba Albalá (Cáceres), que és a la vora dels dos reactors d'Almaraz però a una distància de més de 800 quilòmetres d'Ascó i Vandellòs, una àrea amb tres nuclears en funcionament i una en desmantellament.

Cultura nuclear.

Tot i que la convocatòria pública per seleccionar l'emplaçament de l'MTC és oberta a tots els municipis de l'Estat, és evident que la instal·lació serà més fàcil de pair en aquells llocs on ja hi ha una cultura nuclear. L'Associació de Municipis en Àrees Nuclears ha avalat les candidatures d'Ascó i Yebra. Des d'Ascó sostenen que el nord de la Ribera d'Ebre té aquesta cultura nuclear i que a la zona hi ha més treballadors tècnics qualificats.

Índex de població.

El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, ha defensat diverses vegades que l'Estat aposta perquè l'MTC s'instal·le en zones rurals amb baixa renda per capita, amb l'objectiu que el magatzem de residus nuclears i el centre tecnològic associat generen fonts alternatives d'ingressos. Ascó, amb poc més de 1.600 habitants, és la població més gran que aspira a l'MTC, mentre que Torrubia de Soria és la més petita. Pel que fa a la possibilitat que el centre tecnològic no s'instal·le al mateix municipi que l'MTC, fonts de l'Ajuntament d'Ascó sostenen que tot anirà al mateix lloc i recorden que a Catalunya no hi ha cap més candidat que Ascó.

Consens social i polític.

Els nou candidats han aconseguit l'acord de ple per presentar la candidatura, però no a tots els llocs hi ha el mateix consens. Així, mentre que el govern de la Generalitat i el de Castella-la Manxa s'oposen al cementiri nuclear, el de Castella i Lleó és favorable a la instal·lació.

Incident a Ascó II

ACN

La temperatura al tanc d'emmagatzematge d'aigua de recàrrega de la central nuclear Ascó II va estar dimecres durant «diverses hores» per sobre del límit establert, segons el Consell de Seguretat Nuclear. L'incident, però, no ha comportat cap risc per als treballadors, la població o el medi ambient, i ha estat classificat com de nivell 0 en l'escala internacional de successos nuclears. Aquest succés es va produir el mateix dia que Vandellòs II va fer una parada no programada per la inserció completa en el nucli d'una de les barres i el desplaçament de tres més, mentre es duia a terme una prova periòdica de moviment de barres de control.

Pèrdua de població a Ascó

L.M

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha alertat diverses vegades que el municipi d'Ascó ha perdut una mitjana de divuit habitants per any en els darrers 25 anys, una pèrdua de població que atribueix directament a la instal·lació dels dos reactors nuclears i que sostenen que no s'aturarà mentre Ascó continue apostant per la indústria nuclear. Segons dades de l'Idescat, Ascó tenia 1.989 habitants l'any 1983, una xifra que es va anar rebaixant fins als anys noranta, quan el poble tenia 1.708 habitants. Posteriorment, però, Ascó va tornar a guanyar població i el 1995 hi havia uns cens de 1.807 persones, que va tornar a experimentar una davallada fins a situar-se en poc més de 1.600 persones el 2003. Amb tot, els darrers cinc anys la població d'Ascó s'ha estabilitzat, segons les dades de l'Idescat; així, el 2005 es comptabilitzaven 1.601 habitants.

D'altra banda, la CANC destaca que un 17,4% de la població d'Ascó està per sota de la mitjana catalana quant a renda familiar bruta disponible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.