El POUM de Figueres dibuixa la traça urbanística per 20 anys
El nou text s’aprovarà inicialment dilluns i substituirà l’actual, que data de l’any 1983
El govern quadripartit preveu l’entrada en vigor d’aquest nou planejament per al primer semestre de l’any 2023
La mobilitat del pla vigent es va calcular amb les dades del 1967
El nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Figueres es portarà aquest dilluns al ple per sotmetre’l a una aprovació inicial, amb l’objectiu que pugui estar vigent el primer semestre de l’any 2023, quan la comissió de Territori de Catalunya hi hagi donat el vistiplau definitiu. Quan entri en vigor, el text que es validarà substituirà el vigent, aprovat l’any 1983, obsolet des de molts punts de vista i que ja ha estat esmenat i apedaçat més de 200 vegades a través de modificacions puntuals.
L’alcaldessa Agnès Lladó va argumentar la necessitat i la urgència d’aquest pla per “desencallar temes i permetre que la ciutat avanci”: “El pla vigent té 38 anys i la Figueres del 1983 no té res a veure amb l’actual.” Un detall evidenciava l’estat obsolet de la normativa vigent. “En el pla del 1983 es preveia la mobilitat de la ciutat segons les dades del 1967. Amb això està tot dit.” Lladó va manifestar ahir que el nou POUM dota el municipi d’una “nova guia que dibuixa la traça urbanística de la Figueres dels propers 20 anys”. I assenyalava que amb aquest text es planifica “la Figueres del 2040”. Per l’alcaldessa, el nou POUM és una “eina de transformació real” de la ciutat pensada per donar resposta “a la Figueres actual”: “Perquè s’hi visqui bé, perquè s’activin els factors econòmics necessaris que ens permetin que la ciutat guanyi en qualitat de vida.”
“Aquest govern ha vingut a aquesta ciutat per desencallar temes, a fer que la ciutat avanci”, va assegurar l’alcaldessa durant l’acte de presentació fet al parc de les Aigües, una de les zones d’expansió per a habitatges unifamiliars de la ciutat. Definia l’actitud del govern quadripartit amb una frase del teòleg catòlic anglès George Ward: “El pessimista es queixa del vent; l’optimista espera que canviï; el pragmàtic ajusta les veles.” I hi va afegir: “Nosaltres som els realistes i amb aquest POUM ajustem les veles.”
Justificació d’un pacte
El vicealcalde Pere Casellas s’expressava en el mateix sentit, i amb contundència: “Només per aquest pla d’ordenació urbanística municipal valia la pena aquell acord de govern. Això és un pacte de ciutat: diferents partits que treballen per la ciutat.” I va manifestar la voluntat que es tanqui la tramitació en aquest mandat. “S’aprovarà definitivament, costi el que costi. Sigui com sigui.”
El regidor d’Urbanisme, Xavier Amiel, feia notar que habitualment el POUM s’aprova per uns 18 anys: “Sovint duren més, però mai 38 anys.” Arriba, per ell, perquè “Figueres recuperi posicions” i va destacar la voluntat que la ciutat, a més d’un referent comercial i cultural, ho sigui també des d’un punt de vista industrial i logístic i pugui exercir la capitalitat.
LES XIFRES
La ciutat densament poblada que necessita espaiar-se
Figueres és una ciutat densament poblada que necessita espaiar-se; és per això que es proposa intervenir en l’espai públic per tal de millorar la qualitat de vida dels veïns de la ciutat. Es vol generar una xarxa d’espais lliures a l’interior de la ciutat, espais connectors, i generar parcs de barri a les zones més denses i amb menys espais verds. I combinar-ho amb l’esponjament i la pacificació d’alguns carrers. Sobretot a la zona central est de la ciutat. Es considera, d’altra banda, que cal completar el sistema d’equipaments esportius, escolars i de lleure a la ciutat.
Creixement realista i potenciar l’habitatge unifamiliar
Els càlculs de creixement fets en el POUM del 1983 preveien un horitzó de 75.000 persones. En el nou text, la previsió per al 2040 arriba fins als 53.000 habitants, que suposarien un total d’uns 25.000 habitatges, segons assenyalava ahir el mateix redactor del pla, Camil Cofan. Es calcula un creixement d’uns 6.000 habitatges. L’alcaldessa Agnès Lladó parlava d’augment: “Del creixement previst en sòl urbanitzable pel PGO, se n’ha construït un 7%.” I per això, en el nou es revisen àrees estratègiques impulsades per la Generalitat el 2007 per adaptar-les a aquest creixement natural i sostenible. D’altra banda, el regidor Xavier Amiel assenyalava que cal potenciar l’activitat econòmica de la ciutat i passar del 18% al 27% en el sòl de règim econòmic industrial.
Va manifestar que cal ampliar la trama urbana consolidada (TUC) per “possibilitar la implantació d’activitats comercials que estan ben ubicades”. “Cal relligar aquestes àrees compreses entre l’avinguda Vilallonga i la Marca de l’Ham i d’aquí a Vilatenim”, indicava.
En el nou text es potencia l’oferta d’habitatge unifamiliar, ja que es tracta d’una de les necessitats de la ciutat, a les zones de Cendrassos Sud, Vilatenim i zona Aigüeta. “Figueres no ha de créixer per créixer. Cal una planificació estratègica i per això potencia l’oferta d’habitatge unifamiliar, ja que és una de les necessitats de la ciutat”, va assegurar l’alcaldessa Lladó.
Es manté la variant ferroviària que ja preveia l’avançament
En l’avançament del nou planejament es mantenien les tres opcions respecte als traçats del tren per la ciutat: una, deixar-ho tal com està; dues, considerar la variant del tren convencional per l’oest i deixar una sola estació, i tres, buscar opcions i fer subterrània l’actual. En el text definitiu se’n mantenen dues. No es preveu deixar-ho com està. La de la variant col·loca les dues estacions a l’oest i es converteix en una estació intermodal, de manera que el POUM respecti l’ordenament territorial que recull la variant aprovada per Foment l’any 2007. L’altra alternativa suposaria el manteniment de l’estació actual, amb cobriment o semicobriment. Quant al sistema viari, la ciutat manté ara aquesta estructura, que és del 1967. “L’Ajuntament ha de portar la iniciativa per anar completant les rondes, i s’han de plantejar solucions que siguin assumibles”, deia el regidor Amiel. No es vol esperar com s’ha fet fins ara l’aprofitament urbanístic de desenvolupament de sectors privats. “Això permetria relligar les infraestructures viàries de la ronda nord entre la rotonda de l’N-260 i la rotonda de l’Aigüeta, seguint per darrere de Cendrassos, i arribar a l’N-II i fins a l’oest”, va afirmar Amiel, que farà redactar un càlcul de costos.
