Argentona tanca el litigi de Can Doro i aconsegueix que el solar sigui públic
L'acord preveu traslladar els habitatges i els locals que s'hi havien de fer a l'antiga fàbrica Velcro
«Més que una victòria, ho veiem com la plasmació del que sempre havíem dit, i és que un altre Can Doro era possible.» El regidor d'Urbanisme, Xavier Collet, no amaga la satisfacció d'haver tancat una de les principals polèmiques urbanístiques del municipi després de sis anys de litigis, dels quals els dos últims s'han fet servir per refer les negociacions amb els propietaris. L'Ajuntament ratificarà l'acord amb els amos de Can Doro, la promotora Mas Vilanova, en un ple extraordinari que està previst que es faci avui. La solució pactada preveu que ja no es pugui construir res del que s'havia pactat el 2003 i que el sostre edificable es traslladi a la Velcro, en una parcel·la de 790 metres quadrats. Allà s'hi podran fer els habitatges i els locals comercials. Xavier Collet, tot i admetre que encara no s'ha definit què hi haurà a Can Doro, sí que apunta la necessitat d'acabar tots els treballs arqueològics, que van permetre descobrir una necròpoli l'any 2006. Serà a partir d'aquest moment que se'n decidiran els usos.
Collet també explica que, a la Velcro, l'Ajuntament aprofitarà l'operació per reordenar l'entorn, fer-hi equipaments públics i habitatges de protecció oficial. «La reducció de les expectatives de Mas Vilanova són importants si pensem que, abans, tots els pisos de Can Doro i tots els de la Velcro havien de ser de la promotora», afegeix el regidor, que també destaca que amb el nou conveni l'empresa haurà d'urbanitzar els espais lliures i els vials. Per tant, el carrer Gran s'acabarà de reformar fins a l'edifici de l'Ajuntament i es farà seguint el mateix criteri que a la part baixa, que actualment està en obres.
De la protesta al govern local
L'afer de Can Doro es fa fer latent quan l'Ajuntament va anunciar que faria una remodelació del centre històric del poble. L'equip de govern anterior, format per l'Entesa i el PSC, va negociar amb els propietaris dels edificis la venda perquè l'empresa Vertix, junt amb la societat municipal d'urbanisme, executés el projecte. El govern no es va cansar de repetir els beneficis d'una operació en la qual el municipi guanyava una plaça nova de l'Ajuntament i un centre cívic, a més d'habitatges, locals comercials i aparcaments, que feia la promotora privada. Aviat, però, es va crear la plataforma En Defensa del Centre Històric, que va aglutinar les protestes en contra d'aquest projecte. De fet, alguns dels membres més visibles de l'entitat van promoure la creació d'una formació política que es va presentar en les últimes eleccions municipals –Tots per Argentona– i les va guanyar. Xavier Collet, que aleshores era president de la plataforma, recorda que aquells anys van ser «molt durs» per l'actitud de l'anterior govern, que considerava que era impossible tirar endavant un altre projecte per a Can Doro.
L'enderroc de la masia
Un dels episodis que van posar Can Doro encara més en el punt de mira va ser l'enderroc de la masia de Cal Guardià, el 2005. Uns fets que Collet lamenta que no es poguessin evitar. Tirar a terra la casa, que datava del segle XVI, donava en certa manera el tret de sortida a una reforma que no tenia el consens de tothom. La plataforma contrària al projecte va protestar d'una manera ben curiosa, ja que la regidora Assumpta Boba, aleshores a l'oposició i ara en el govern, es va tancar dintre per evitar-ho. Va passar-hi la nit, fins que la van desallotjar i se la van emportar a comissaria. Aquest va ser l'únic acte que es va fer per tirar endavant el projecte.
