Administracions

Planificació territorial 3.0 al Penedès

El govern preveu tenir enllestit el pla territorial parcial del Penedès a final del 2016

Inclourà 72 municipis i tindrà una extensió de 174.578 hectàrees

El territori pot deixar de ser perifèria i es veu com un pas per a la vegueria

El paisatge i la seva preservació són claus en el nou model d'ordenació
Un 95% de territori català són espais oberts sense urbanitzar

L'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia tindran a final d'any vinent un pla territorial parcial propi. Les quatre comarques, que ara estan territorialment dividides entre els àmbits Metropolità de Barcelona, el Camp de Tarragona i les Comarques Centrals, configuraran l'àmbit del Penedès, una reorganització tècnica que respon a un clam fet des d'un territori que aspira, també, a tenir algun dia el reconeixement d'una vegueria pròpia.

L'objectiu és clar: deixar de ser perifèria i forjar una identitat pròpia des d'una nova centralitat, una marca que, vinculada directament amb l'enoturisme, es podria convertir en salvavides per a unes comarques que encapçalen els índexs d'atur més alts del país. Ho explica Jaume Casañas, geògraf, regidor de l'Ajuntament de Cunit i un dels membres de la comissió per a l'elaboració del pla territorial parcial del Penedès, una comissió liderada a la conselleria de Territori i Sostenibilitat que també integra les administracions locals i la gent del territori.

La seva reflexió és clara i va més enllà de marcar uns nous límits sobre un mapa: “Tirar endavant ara un àmbit territorial del Penedès i després no tenir la vegueria seria incongruent; qui entendria tenir una pla propi i després haver-te d'entendre amb tres regions diferents?”

De moment, però, la modificació de la llei 1/1995 –que és la que defineix els àmbits territorials de Catalunya– preveu estrictament la creació d'un àmbit de planificació territorial, que és el del Penedès. “Estem en una fase molt preliminar. Ara és moment de molta reflexió i molt debat”, diu el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat, Agustí Serra. De moment, i més enllà de la constitució de la comissió, hi ha hagut dues reunions de treball i la propera es farà el 21 d'abril. Tot i estar en una fase inicial, Serra parla d'un calendari provisional que permetria tenir enllestit, a final d'any, un avantprojecte que durant l'any 2016 passaria els filtres administratius necessaris perquè s'aprovés definitivament a final de l'any que ve.

Les quatre comarques que formaran part d'aquest nou pla territorial ja estan integrades a diferents plans, i en el cas de l'Anoia, la nova àrea del Penedès exclouria els vuit municipis –els que històricament es coneixen com a Alta Segarra–, que voluntàriament han decidit que volen continuar formant part de les Comarques Centrals. Aquest fet, per ell mateix, ja suposa qüestionar-se tractar l'elaboració del pla des d'un altre paradigma, però hi ha altres arguments. “Fins ara hem treballat amb el marc normatiu d'urbanisme aprovat el 2002, que ja era una herència de la llei del 1976”, explica Josep Armengol, subdirector general de Planificació Territorial i Paisatge, que també especifica que aquestes lleis, herència encara de la més remota aprovada el 1956, estaven pensades per ordenar el territori en un moment en què les ciutats creixien. “El context ha canviat i ara no es tracta de fer créixer ciutats sinó de reutilitzar-les, perquè en moltes els centres s'han buidat”, posa d'exemple.

Per això, en el govern afronten l'elaboració d'aquest nou pla territorial com un procés experimental que Armengol defineix com “la versió 3.0” dels plans territorials. “Fins ara havíem fet servir el mateix patró per fer tots els plans i està clar que les Terres de l'Ebre són molt diferents de l'Alt Pirineu”, explica el subdirector de Planificació Territorial, que hi afegeix el concepte de “geometria variable” com a metodologia específica que permeti “valorar les coses específiques de cada territori”.

El valor de la vinya

En el cas concret del Penedès, en el territori tenen clar que si una cosa ha de permetre valorar el nou pla territorial parcial del Penedès és la vinya i tota l'activitat econòmica que se'n pugui derivar. La radiografia que fa Casañas és prou explícita: “Hem de transformar l'handicap de ser una perifèria en l'oportunitat de convertir-nos en el nou centre entre dues àrees grans i promoure, des d'aquesta nova centralitat, el sector primari i el turisme del vi.” El geògraf cunitenc entén que qualsevol desequilibri penalitza el territori i, en aquest sentit, posa el futur pla del Penedès com a marc de referència del paradigma de Catalunya. “El model que sempre s'ha defensat és el de ciutats mitjanes que equilibren el territori i donar centralitat al Penedès és fomentar aquesta autoregulació”, explica Casañas. En aquest sentit, considera que juntes, les ciutats d'Igualada, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i el Vendrell es convertirien en la tercera gran zona metropolitana d'influència, al darrere del triangle que, per una banda, formen les ciutats de Tarragona, Reus i Valls i, de l'altra, pel gran pol que suposa Barcelona i tota la seva zona d'influència.

Però més enllà de veure en el futur pla territorial una esperança perquè un territori que fa d'encreuament entre l'eix ibèric i l'eix mediterrani recuperi la centralitat, la nova divisió ha de servir, en última instància, “per donar més qualitat de vida al ciutadà”, segons les paraules del mateix Jaume Casañas. I en posa d'exemple les tarifes en el transport públic: “No té cap sentit que una persona de Cunit pugui anar ara a Tarragona per 2,5 euros i que n'hagi de pagar 4 per anar amb transport públic a l'hospital del Sant Camil, que està a tocar però que pertany a la demarcació de Barcelona”.

LA XIFRA

4
comarques
són les que integraran la nova àrea territorial: Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i part de l'Anoia.

LA DATA

72
municipis
són els que integraran la nova àrea territorial, que tindrà una extensió total de 174.548 hectàrees.

LA FRASE

2016
es l'any
en què es preveu tenir aprovat definitivament el nou pla territorial del Penedès.
Estem en un moment de reflexió sobre el futur urbanístic de Catalunya
Josep Armengol
SUBDIRECTOR DE PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I PAISATGE

De set àmbits a una nova divisió

M.R

Catalunya està dividida en set àmbits de planificació territorial emparats en la llei 1/1995, a través de la qual s'aprovava el pla territorial general de Catalunya. De sud a nord, el mapa català queda territorialment dividit en els àmbits de les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona, Ponent (Terres de Lleida), Metropolità de Barcelona, Comarques Centrals, Alt Pirineu i Aran i Comarques Gironines. Encara que es tracti d'una divisió tècnica, els set àmbits correspondrien políticament a les set vegueries previstes a la llei aprovada l'any 2010. De fet, l'àmbit de planificació del Penedès emana, precisament, de la reivindicació feta des del territori i de la seva aspiració d'assolir, també, l'àmbit de vegueria. El mateix 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei 23/2010, una modificació de la llei 1/1995 i de la seva predecessora –la llei 23/1983– per poder fixar l'àmbit de planificació del Penedès, establint que aquest estaria integrat per les comarques de l'Alt Penedès i Garraf (que pertanyen a l'àmbit Metropolità de Barcelona) el Baix Penedès (inclòs al Camp de Tarragona) i l'Anoia (dins el pla territorial de Comarques Centrals). En aquest darrer cas –i tenint en compte que els límits físics de la comarca no coincidixen en la seva idiosincràsia– se'ls va donar la llibertat de decidir la seva permanència dins les Comarques Centrals, sempre que es garantís la continuïtat territorial. Per tant, vuit municipis del nord de la comarca (Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana) s'han exclòs del nou àmbit que va quedar delimitat l'any passat, just abans de començar la redacció d'aquest pla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.