Recordant en Matías Oliveras tapisser

Avui obro l’ordinador i la Judit anunciava el traspàs del seu estimat pare. He anat al privat i feia estona que m’ho havien comunicat. En Matías i la seva esposa, l’Elisa, varen venir a viure davant de la Granja Mora, damunt la fotografia Martí. Això vol dir que fórem veïns d’una època difícil. Per aquell pis hi han passat infinitat de famílies. Són pisos amb moltes mancances –els que hem viscut al Barri Vell ho podem constatar– i, a força de treballar, la gent se n’anava a viure a l’Eixample. En Matías tenia una tapisseria molt reconeguda al passeig de Canalejas. Un gran professional i bona persona. L’any 1975 ens va fer uns coixins a mida per a un banc de casa.

Varen tenir dos fills, en David i la Judit, i dona la casualitat que el darrer any que la cavalcada va passar pel meu carrer en David portava el fanalet veient passar els Reis. D’això fa més de 50 anys. Aquest nen, ara un noi, segueix l’ofici del pare en un lloc diferent, al carrer de Bernat Boades, un negoci familiar dels que ara ja no existeixen. L’Elisa León havia treballat als Calçats Dalmàs dels Quatre Cantons.

En Matías feia temps que patia una d’aquestes malalties que afecten la gent gran i l’Elisa el va cuidar amb tota l’estimació que poden tenir dues persones que porten més de cinquanta anys caminant plegats, fins que al final, no fa massa, va haver de ser ingressat en agreujar-se el seu estat.

Des d’aquestes ratlles desitjo a l’Elisa, en David, la Judit, els seus nets, en Narcís i l’Albert, i la resta de la família, tota la fortalesa que es requereix en aquests moments tan convulsos. Degut a la pandèmia, la família no pot donar el comiat merescut a la persona estimada, però jo els dic que tots els que us estimem ens teniu al vostre costat en aquests difícils moments.

Descansi en pau.

*Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora