Necrològiques

Recordant l’Anna Maria Escofet

Exbotiguera, exveïna del Barri Vell de Girona i amiga

Escriure de la gent que ens deixa sempre dol, però si ara degut al que estem vivint és com un degoteig, i han de passar de llarg dels comiats, no podem deixar d’esmentar el que algunes persones varen ser en el nostre entorn i que, per canvis de la vida, passen el seu traspàs lluny d’aquí.

La Marisol l’altre dia va escriure al Face que havia perdut una gran amiga. Evidentment quan sents això penses que tu també en perds i que pateixes, per la qual cosa en privat li vaig donar el meu condol; em va contestar que de ben segur que la coneixia i va dir-me’n el nom. I tant, que la coneixia, era l’Anna Maria de Sant Feliu de Guíxols, casada amb en Jordi Torrent. Deu fer uns vint anys varen escollir Girona, i concretament el Barri Vell, per obrir un negoci al carrer Ciutadans, on els propietaris de Faro, els senyors Prats, tenien una botiga.

Així, amb molta il·lusió, varen obrir el bar anomenat El Cafè. Tant en Jordi com l’Anna eren gent amb arrels molt conegudes; en Jordi el coneixia de la seva joventut a Girona, fill del senyor Torrent, amic de casa. Varen ser molt ben rebuts al Barri Vell. Un dels anys que férem les catifes i va ploure, les úniques fotos que tinc de la catifa d’en Cugat són les que em va donar en Jordi, fetes des del balcó del pis que tenia llogat al meu carrer després de la granja.

Malauradament, en Jordi va agafar el mal de moda i ens va deixar a la flor de la joventut; l’Anna va continuar un temps més, va llogar un pis a Ferreries, però malgrat que era coneguda i estimada, va tancar i va marxar.

Ara sembla que feia temps vivia a Costa Rica amb el fill, en Carles, però va emmalaltir, i va decidir anar a les Canàries, on va tenir la filla, l’Anna, i el passat dia 15 ens va deixar. El que és trist és que els fills no es varen poder acomiadar d’ella per la pandèmia.

L’altre dia, quan ho vaig dir a l’Àngel de l’estanc i la Teresa, no s’ho podien creure; a més, ells llavors estaven més a prop del bar, ara hi manquen moltes botigues.

A vosaltres, Carles i Anna, dir-vos que teníeu uns grans pares i us dono gràcies per haver estat el suport de la mare en uns moments tan durs com dir adeu a la vida.

Anna, vull que sàpigues que encara que els teus fills no s’hagin pogut acomiadar com voldrien, saben de sobres que a Girona tant tu com en Jordi éreu gent estimada i vàreu deixar petjada a l’estimat Barri Vell.

Descansa en pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.