societat
Javier Manterola, arquitecte i enginyer de ponts
Una de les seves grans obres va ser el Pont de Príncep de Viana de Lleida
Javier Manterola Armisén, l’enginyer de camins navarrés que va dissenyar més de 200 ponts i viaductes al llarg de la seva vida, ha mort aquest diumenge a Madrid a l’edat de 88 anys, segons recull la Escuela de Ingenieros de Caminos de la Universidad Politécnica de Madrid.
Nascut a la ciutat de Pamplona el 1936, va col·laborar amb arquitectes com Francisco Sáenz d’Oiza, Rafael Moneo i Fernando Redón. Al llarg de la seva trajectòria professional, va realitzar projectes que englobaven des de estadis de futbol, torres d’oficines, estacions de transport o auditoris. Tot i així, ha estat el disseny de ponts i viaductes on la seva labor va aconseguir reconeixement internacional, amb més de 200 projectes que inclouen algunes de les estructures més emblemàtiques de les últimes dècades.
De fet, entre les seves obres més destacades hi ha el Pont de la Constitució de 1812 (Cadis), el Pont Enginyer Carlos Fernández Casat (Lleó) o el Pont de les Delícies (Sevilla). També va realitzar diverses estructures a Saragossa i altres ciutats espanyoles com Còrdova, Bilbao, Logronyo, Pamplona, Valladolid o Madrid.
En el territori català, una de les seves grans obres va ser el Pont de Príncep de Viana, a Lleida. El projecte inicial d’aquesta infraestructura, però, va patir una modificació parcial en aprovar-se el trasllat de l’estació d’autobusos de la ciutat al costat de la del ferrocarril, just sota una part de la llosa del pont. Comptant amb aquesta revisió que no estava prevista, el cost total del pont va ser d’uns 9 milions d’euros. Finalment, va ser inaugurat el 10 d’abril de 2010. En l’acte d’obertura, l’expresident José Montilla va afirmar que juntament amb la Llotja, l’Aeroport de Lleida-Alguaire i l’AVE el pont de Príncep de Viana es constitueix com a símbol de la Lleida del segle XXI sent una manifestació clara de la voluntat de progrés que des de Lleida s’ofereix a Catalunya.
Per altra banda, Manterola també va ser un prolífic acadèmic i escriptor que va contribuir amb nombrosos assajos a la ciència de l’enginyeria civil, amb obres com “El Puente de Hierro” (2001).
A més de ser membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran des del 2006, entre altres reconeixements, va rebre el Premi Príncep de Viana de la Cultura, el Premi Nacional d’Enginyeria del Ministeri de Foment o el V Premi José Entrecanales Ibarra d’Enginyeria Civil, Medalla d’Honor del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, Premi d’Arquitectura i Urbanisme de l’Ajuntament de Madrid.