Patrimoni

Memòria històrica

En la pell dels fugitius de la retirada

Una activitat lúdica i cultural recrea l’èxode del 39 amb una caminada de nit per passar la frontera

Deu persones van participar en la primera edició de la iniciativa

“Caminarem de nit en silenci, amb por i amb esperança”

Caminar de nit, amb fred i en silenci. Aquest és el punt de partida de la iniciativa ludicocultural que proposava aquest cap de setmana l’empresa d’activitats de muntanya Hiking and History, i que s’emmarcava en la programació del festival Som Cultura (vegeu peça). Deu persones s’havien apuntat a l’estrena d’aquesta proposta, que arrencava a les set de la tarda en un refugi d’Espinavell, amb un breu full de ruta com a úniques indicacions del que es disposaven a fer: “Perseguits i fugitius. El nostre objectiu és travessar la frontera. És de nit i fa fred. Estem amagats al peu de la muntanya, esperant que ens vingui a recollir un passador clandestí. Caminarem de nit en silenci, amb por i amb esperança. Travessarem la frontera evitant controls i arribarem a una casa rural amiga que ens acollirà abans de continuar el nostre viatge cap a la llibertat.”

La referència al context de la retirada és clara i també queda clar que no serà una excursió qualsevol. Amb les motxilles a l’esquena i preparats per sortir, l’activitat comença amb un primer muntatge audiovisual en què es veuen imatges de refugiats que s’apilonen als punts fronterers de Catalunya el febrer del 1939, persones anònimes amb cara de cansament, fam i por. Ha entrat al refugi un membre del maquis –interpretat per un actor de l’organització–, que completa les imatges amb algunes dades, com ara que van ser unes 600.000 persones les que, gairebé 80 anys enrere, van emprendre aquest camí cap a l’exili en condicions molt més adverses.

El maquisard entrega al grup un mapa guixat en un full de paper, que els indica que, en un punt indeterminat a la sortida d’Espinavell, hauran de trobar el passador que els recollirà per creuar la frontera. La sortida del poble és costeruda. Amb l’única llum de les llanternes frontals, al cap d’un quart d’hora de marxa, entre els components de l’expedició (ara sense cap membre de l’organització que els acompanyi), sorgeixen els primers dubtes: “No pot ser; ja l’hauríem d’haver trobat. Tornem enrere.” Finalment, apareix el passador, avar de paraules, que només explica que caldrà caminar en fila i en silenci. En la foscor només se senten els passos dels marxaires i els moviments de vaques que pasturen. Arribats a una gran collada, el passador indica que han d’apagar les llanternes. Després d’uns minuts, s’intueix un senyal de llum en la nit: és el passador que ve de l’altres costat de la frontera a recollir el grup. En aquest punt, els guies indiquen que ara caldrà caminar totalment a les fosques per travessar un gran pla al descobert: és coll Pregon, on el grup passa a tocar de la fita fronterera que indica que ja han canviat d’estat. Quan s’inicia la baixada cap al Vallespir, el passador treu de la motxilla un artefacte tecnològic i projecta sobre una roca un segon audiovisual: més imatges de gent fugint de les bombes, de gent gran i mainada caminant per la neu en la nit.

El muntatge és curt, però suficient per encongir els participants i fer-los tocar de peus a terra. Abans d’arribar al destí final, una casa del veïnat de la Farga, on podran descansar i dormir. Es faran un parell més de parades, amb més projeccions, més dades històriques i més imatges –en color i en blanc i negre–, en què s’intercalen escenes de la retirada, dels èxodes del segle XXI i dels refugiats de Síria.

L’últim d’aquests muntatges, després d’unes quatre hores de marxa, es projecta a la porta d’una casa tancada, on els fugitius excursionistes demanen acollida, que se’ls nega repetidament. Fins que s’encenen els llums i la porta s’obre realment. Ha arribat el moment de descansar després de la caminada i de tantes emocions.

Propostes del festival Som Cultura

L’activitat Evasió fuita Pirineus, organitzada aquest cap de setmana des d’Espinavell, s’emmarcava en la programació de Som Cultura , “el festival de les experiències culturals de la Costa Brava i el Pirineu de Girona”, (del Patronat de Turisme Costa Brava Girona). Al llarg d’aquest mes de novembre, Som Cultura proposa una sèrie d’activitats genuïnes per descobrir l’oferta cultural, patrimonial i d’espectacles en una quarantena de municipis de les comarques gironines. Amb la mateixa temàtica de la retirada, Som Cultura ha programat una altra iniciativa a Darnius el dissabte 25 de novembre: en aquest cas, la proposta consistirà a resseguir les passes de l’evacuació, el 1939, del patrimoni artístic català, amb una visita al mas Can Descals. L’activitat l’organitza el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (MUME) i l’Associació d’Amics del MUME, amb la col·laboració de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Les inscripcions per participar-hi costen 6 euros i s’han de fer al MUME .

Combinar natura i memòria històrica

E.C

Carles Treviño, director de l’empresa Hiking and History , guia de muntanya i productor de teatre –era qui interpretava el passador en aquesta recreació–, explica que l’objectiu d’aquesta iniciativa és oferir una activitat ludicoesportiva que desperti l’interès i el coneixement amb relació a la memòria històrica i que reivindiqui el patrimoni cultural.

Després de la inauguració de la ruta, el repte ara –tant per a l’empresa organitzadora com per a Som Cultura i el Patronat de Turisme Costa Brava Girona, que incorpora i promociona l’activitat– és consolidar i comercialitzar aquesta proposta.

En aquesta primera edició, l’activitat tenia un cost de 190 euros per persona (s’hi incloïa la mitja pensió a la casa d’acollida; equipament bàsic com ara llanternes, pals de marxa i paquet energètic, i el retorn en vehicle dels participants al punt de sortida). Tot i que el preu pot semblar elevat, els organitzadors recalquen que no es pot comparar amb el que costaria una excursió convencional d’uns sis quilòmetres i quatre hores de durada, que és el que fan els participants. En aquest cas, l’activitat és concebuda com una aposta innovadora situada a la cruïlla entre una experiència teatral, un espectacle multimèdia, una activitat ludicoesportiva i un exercici de sensibilització amb la història i amb la memòria d’un territori. Una proposta multidisciplinària per generar emocions i introspecció entre uns participants que també en són protagonistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.