Música

ORIOL PÉREZ

MUSICÒLEG I COORDINADOR GENERAL DEL FESTIVAL CAN CORAL CATALUNYA CENTRE

“Al festival hi conviu la realitat coral amateur i la professional”

La 39a edició fa un salt qualitatiu oferint més concerts, del 15 al 24 de juliol, i a tota la Catalunya Central. L’objectiu és posicionar-lo com un dels festivals de música vocal referent

Com ha sobreviscut tants anys, aquest festival?
Té 39 anys i és un dels més històrics, que parteix de la iniciativa de la Capella de Música Burés, que era el cor de la colònia de la indústria Burés de Castellbell i el Vilar. S’entenia que els treballadors, en comptes d’estar al bar, podien fer música i així s’aconseguia donar un sentit social a la colònia. El festival va tenir el moment d’apogeu als anys vuitanta, coorganitzat amb la Polifònica de Puig-reig, i es feia a les dues poblacions. Amb la crisi socioeconòmica, també va arribar la crisi de l’entitat i el festival anava minvant perquè es nodria del cant coral amateur. Va arribar un moment que l’Ajuntament va veure que tenien una gran quantitat de patrimoni arquitectònic vinculat a la indústria, a més de dues esglésies romàniques, una de modernista, i es van qüestionar com donar una mica de contingut a tot plegat i em van venir a buscar per coorganitzar-lo amb la Capella Burés i l’Ajuntament.
I què els va plantejar?
Que amb el tancament del festival de Cantonigròs, de mostres folklòriques i cors, no hi ha un festival de música vocal a Catalunya com els que es fan a Europa, i que calia no centrar-lo només en aquest nucli de Catalunya del Burés, que té un pòsit, una tradició i un relat, sinó que calia plantejar un festival de territori, de la Catalunya Central, juntament amb la Diputació de Barcelona i la Generalitat.
És molt territori.
Sí, però també es té en compte que no cal tornar-nos bojos, perquè els creixements dels festivals han de ser sostenibles i reals. Avui als festivals es porta molt més la quantitat que la qualitat, però nosaltres volem fer-hi el canvi de gir enguany i comencem amb un referent a la Catalunya Central: Montserrat. Per això el 15 de juliol hi portem per primera vegada el cor de nens de la catedral de Salzburg, que no és molt antic però que acaba de guanyar un prestigiós premi coral a Graz. Ens va semblar el millor per començar a mostrar la variabilitat i diversitat de la música vocal i coral.
Què més es podrà escoltar?
Com que som un territori minvat de la presència de festivals de música, vam pensar aprofitar l’ocasió per donar a conèixer el patrimoni arquitectònic. Tenim el castell de Balsareny, on el 17 de juliol, al saló del tinell, actuarà el Cor Lerània, que porten 25 anys treballant junts. I hem eixamplat també el festival, que fins ara es feia un cap de setmana, i el mateix dia fem el primer concert a Castellbell, a l’edifici modernista del Teatre Casino Burés, del cor filipí University of Santo Tomas Singers. Són uns referents dins de la realitat de les corals universitàries d’Àsia. L’endemà, el dia 18, també al mateix lloc de Castellbell, cantarà el cor femení Cantabile de Chisinau, de Moldàvia, que són un exemple de la pràctica musical com a complement de la seva formació universitària. I el divendres dia 20, a l’església romànica de Sant Cristòfol de Castellbell, hi portem l’Antoni Rossell, que és un erudit dedicat a la interpretació de monodia medieval, i també a l’església de Sant Esteve de Sallent repetirà el cor de Chisinau. El dissabte 21 hi haurà el concert intercorals i el diumenge, les de Chisinau van a l’església de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres.
Com està el món coral català?
Als festivals de música vocal d’Europa hi ha també la presència de cors professionals, de solistes que fan ensembles i conjunts vocals a vegades importants, i tot això és una realitat que no coneixem. El món coral català està encara en l’amateurisme, fora d’alguna excepció, i la pregunta és si això es correspon amb el desenvolupament d’un Conservatori Superior de Música del Liceu o de Catalunya. I moltes vegades la gent se n’ha d’anar a cantar a cors de fora que són freelance perquè encara no s’ha sabut construir ni s’ha creat una necessitat des dels festivals. Aquí tothom fa cors i ningú estudia cant. Per això el darrer dia del festival hem posat un conjunt vocal de referència europeu i que és d’un nivell superlatiu: la Cappella Mariana, de Txèquia, que actuarà a l’església del Santuari de la Cova de Sant Ignasi de Manresa. I així hi conviu la realitat coral amateur amb la professional.
El festival dels 40 anys serà el de la consolidació dels canvis?
Enguany hem passat de tres a nou concerts i gairebé hem quadriplicat el pressupost. La idea és posicionar aquest festival com un dels de música vocal importants. La Cappella Mariana no ha vingut mai encara a Catalunya. El problema de les programacions, i dels programadors, és que el nivell és molt baix i sempre hi ha el mateix, emparats per la dictadura del mercat. Comença a ser hora que hi hagi un punt de risc, d’atreviment i que qui programi no es limiti a agafar el que ja funciona. I és curiós perquè en altres àmbits sí que es busca la innovació, com per exemple en el món del vi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.