L'ànima creadora d'Aurora Valero

[Hui la pintora d'Alboraia, premi Isabel de Villena i excatedràtica de Magisteri, farà donació d'una obra seua, Àgora XVII; 2010, a la Universitat de València. Per aquest motiu, Albert Ferrer Orts li dedica aquest article].

No és suficient l'espai de què disposem en aquesta senzilla columna per glossar les excel·lències que com a docent, assagista i, sobretot, pintora atresora Aurora Valero (Alboraia, 1940). Una dona atípica que, en un món d'homes i un temps difícil, s'ha llaurat merescut prestigi internacional contra corrent i, si se'm permet d'afegir-ho, contra natura.

Des dels 17 anys Aurora no ha deixat de conrear l'aspra finor de l'impol·lut llenç, davant del qual continua indagant diàriament noves formules d'expressió, noves sendes que recórrer i nous temes en un viarany, el seu, que com el de l'accidentat retorn d'Ulisses va trobant l'enyorada Ítaca. Eixa és, al capdavall, la petja honesta de qui, després de dedicar mitja vida a l'ensenyament des de la seua càtedra en Magisteri i a la reflexió (no debades hui és llegida per milers d'estudiants de l'Estat i els seus llibres donen fe d'una saviesa més que contrastada), continua enfrontant-se al camp de l'experimentació, de la reflexió i de la creació plàstica amb la curiositat d'un iniciat.

D'ahí la vitalitat que, precisament, traspuen les seues obres, les quals reflecteixen l'eterna joventut de què fa gala mitjançant un privilegiat intel·lecte. Són el resultat d'un tarannà senzill però constant, obert i crític, introspectiu i excels, renovador i alhora clàssic atès el profund coneixement que destil·la una ment desficiosa i sempre atenta a tot allò que li és consubstancial.

Tanmateix, l'ànima creadora que encarna Aurora Valero no ha trobat encara entre les institucions culturals valencianes eixe reconeixement unànime que, només escadusserament, li han retut de tant en tant. Quelcom incomprensible si ho comparem amb els fasts que acompanyen la creativitat d'altres col·legues de la terra i forans.

La pintora de l'Horta fa donació a la UVEG, en la figura del seu rector, d'una de les seues pintures Àgora XVII; 2010 (110 x 100 cm), tot i coincidint amb la celebració del Dia internacional de la dona treballadora. Tot un detall d'una artista agraïda.

Felicitem, doncs, Aurora Valero per ser una muller tan valenta, generosa i compromesa, desitjant de debò que un seny tan peculiar i una forma de viure la vida com la d'ella ens ajuden a créixer quotidianament, i no deixar de reflexionar sobre el rerefons de la seua pintura i els elaborats missatges que genera gràcies a la seua innata energia i potència pictòriques.