Llibres

Un tast de...

‘El poder transformador de la lectura’, de Laura Borràs

Llegir per sobreviure a l’oblit

El poder transformador de la lectura
Ara Llibres Autora:
Laura Borràs
Gènere:
Assaig
Pàgines:
288
Preu:
18,90 €
Hi ha dues menes de llibres, segons Saramago: els que serveixen per adormir-se i els que ens desperten. Aquest volum es decanta per la segona opció. Per despertar-nos la curiositat i obrir-nos els ulls a escriptors, gèneres i èpoques ben diverses que enriqueixen la nostra cultura i continuen interpel·lant-nos, commovent-nos i fascinant-nos amb força. Les grans històries interessen sempre. I els clàssics estan plens de grans històries. Llegir és tornar a néixer. Un viatge, una aventura, un procés d’exploració i d’aprenentatge que Laura Borràs guia amb entusiasme per compartir experiències de lectura.

Un llibre de José Gaos, Historia de nuestra idea del mundo, que sempre he trobat fascinant perquè és com una gran summa del saber contemporani, comença dient que és tradició dedicar la primera lliçó d’un curs a presentar-lo.

Per a Gaos, es tracta d’una tradició justificada per una doble raó: d’entrada, la presentació ofereix la possibilitat d’abandonar-lo o, en cas contrari, si hom no en resulta decebut, escollir-lo amb un coneixement més acurat que no pas el que es desprèn del títol o de la informació que apareix a la contracoberta. La presentació –continua el professor mexicà– pot servir de guia, de mapa, de plànol previ. Elements, tot ells, que no són menys útils per als qui estan a punt d’emprendre una visita a un museu, una excursió o un viatge.

Sense voler semblar pretensiosa, penso que aquest llibre serà també una mica de tot això. Una visita a un museu, perquè en parlar dels clàssics, això és, dels grans llibres que ens acompanyen al llarg del temps, estarem transitant per un espai cronològic, lingüístic i conceptual immens: el de la literatura occidental.

La lectura es podrà assimilar, en alguns casos, a una excursió, ja que la intenció d’aquest llibre no és fer una anàlisi exhaustiva, erudita i acadèmica, sinó més aviat actuar com a porta d’entrada a grans monuments de la literatura de tots els temps. Des d’ara mateix, emprendrem una singladura cap al desconegut, un viatge al cor de la literatura. Un recorregut que ens ha de guiar a través de diferents autors i diversos textos, des de l’antiguitat clàssica fins a la contemporaneïtat. Un viatge en el decurs del qual mirarem d’entendre i mirarem d’aprendre què és la literatura però, sobretot, intentarem gaudir-ne, sense més.

Em mou un sol desig: mostrar el plaer de llegir. En uns moments en què la lectura està tan desprestigiada, pot semblar un acte d’ingenuïtat reivindicar-ne la necessitat. I tanmateix, cal fer-ho. L’estudi de la literatura té un component fonamental d’aventura. Implica endinsar-se en mons que poden ser completament diferents del nostre, probablement desconeguts i, per això, fascinants! La literatura és en gran mesura un viatge. Permeteu-me, doncs, la metàfora, i deixeu-me que us orienti, en la mesura del possible, pels viaranys i giragonses d’aquest món.

Aquesta edició comprèn, revisats i actualitzats, fragments de dos títols que vaig publicar fa uns anys també a Ara Llibres: Per què llegir els clàssics, avui, el 2011; i Clàssics moderns, el 2013. Em fa feliç recuperar aquells continguts, que ens parlen de clàssics del món, antics i moderns, alhora que reivindiquen que tenim clàssics a les lletres catalanes. El primer d’aquells volums, el vaig escriure en la meva època de professora de Teoria i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, i es fonamenta sobre una tria temàtica basada en unes circumstàncies personals determinades: el meu pare havia emmalaltit i mort de càncer en només un mes i el llibre era una mena d’homenatge íntim a uns territoris artístics als quals havíem viatjat junts (la història, la música i l’art, tres de les seves grans debilitats, tot i ser metge de professió i de vocació). Per això vaig triar –d’una banda– obres en què podia fer aquesta irradiació de la literatura envers altres disciplines artístiques i –de l’altra– obres en les quals jo m’interrogava sobre el dolor, la terrible experiència per la qual havia passat amb la vivència del rapidíssim procés en què veus com a una persona se li acaba el temps, se li acaba la vida i com encaixes la preparació per a la pèrdua, per a l’adeu més radical i absolut: el traspàs i l’absència. Per això vaig triar poetes catalans en els quals em vaig refugiar o amb els quals em vaig enrabiar. Potser també en alguns moments m’arribaven a asserenar l’ànim.

Clàssics moderns, d’alguna manera, va ser fill d’aquell primer llibre. A les responsables de la programació cultural dels centres CaixaForum els va agradar Per què llegir els clàssics, avui i em van demanar que elaborés un cicle de conferències al voltant dels clàssics, en un bonic joc de matrioixques en què uns llibres donen lloc a altres llibres perquè no s’acabi mai la cadena de l’escriptura i de la lectura.

Aquesta nova edició reuneix i unifica ara el gruix essencial d’aquells dos volums, amb l’objectiu d’oferir-vos una porta d’accés als clàssics. Tinc l’esperança que aquest viatge us resulti tan apassionant com a mi. Perquè cal una gran dosi de passió per emprendre la lectura d’aquesta obra a través d’autors, gèneres i èpoques ben diverses, ja que la literatura neix, en certa manera, de la passió. Una passió viatgera i exploradora que està directament relacionada amb la necessitat de comprendre, d’entendre, d’explicar-nos el món. És, doncs, un procés d’exploració, de descobriment i d’aprenentatge sobre la manera que els homes i les dones des de temps immemorials tenim de complicar-nos la vida i de donar sentit a la nostra existència.

La literatura té el poder màgic de commoure, de fascinar, d’encantar i d’instruir. I nosaltres, lectors i lectores, ens hem de deixar seduir per la literatura per tal d’aprendre a estimar-la i a gaudir-ne, perquè la literatura, com a creació humana, és vida i ens parla de la vida. Afirmava Petrarca que els llibres a alguns els portaven cap a la saviesa i d’altres cap a la follia i, certament, en ocasions, hem observat patologies derivades de la lectura, com en el cèlebre cas de Don Quixot o el d’Emma Bovary, de qui ens ocuparem més endavant.

La literatura té la màgica facultat de transformar, de variar, d’expurgar, de metamorfosejar, de mentir. Perquè això és el món de la ficció: un artifici que ja veurem per a què serveix. Diu un contista com Eduardo Galeano, precisament parlant dels contes:

Son cosas chiquitas. No acaban con la pobreza, no nos sacan del subdesarrollo, no socializan los medios de producción y de cambio, no expropian las cuevas de Alí Babá. Pero quizás desencadenen la alegría de hacer y la traduzcan en actos. Y al fin y al cabo, actuar sobre la realidad y cambiarla, aunque sea un poquito, es la única manera de probar que la realidad es transformable.”

La literatura pot ser un revulsiu, una via d’escapatòria, una possibilitat de pensar que podem «canviar la realitat», per poc visible que sigui aquest canvi. Suposo que el desig de Galeano es converteix en realitat quan acabem de llegir un llibre que ens ha captivat i pensem que, després d’haver-lo llegit, som diferents. Que el llibre, la conclusió que n’hem tret, el plaer que n’hem obtingut, etc., ens ha transformat una mica, ens ha fet diferents de com érem abans d’haver-lo llegit. Al capdavall, la literatura permet entretenir, fugir, consolar, reflectir estats d’ànim, viure vides en préstec...

Llegir literatura, però, també és una activitat que participa de la naturalesa del joc. El joc de la lectura enfronta un autor i un lector que, mitjançant tot un conjunt de regles, arriben a comunicar-se quan la descodificació del missatge és efectiva. Llavors, quan aquesta connexió es produeix, la lectura esdevé un plaer. Un plaer acumulatiu i insadollable, perquè com més llegeixes, com més gaudeixes llegint, més vols llegir per gaudir més i més i més... Aquesta és la gran recompensa.

Motius per llegir, sempre

Molt sovint els clàssics –per la seva venerabilitat, pel respecte que generen i per la seva dificultat inherent com a grans monuments literaris que són– ens semblen grans cims inabastables i això sol ja pot allunyar-nos de la seva lectura de manera irremeiable. No cauré ara en la premissa frívola de dir que els clàssics són llibres fàcils, amables i que està sobrevalorada la seva dificultat. No ho faré, perquè no és així.

Els clàssics són difícils si no es disposa d’eines per entrar-hi amb la possibilitat de desxifrar-los i, doncs, de gaudir-ne. Però són accessibles. I cal treballar per fer-los més i més accessibles. Durant més de dues dècades he dedicat tots els meus esforços en l’etapa com a professora a la Universitat de Barcelona a fer lectors des de les aules, a comunicar la meva passió per la literatura i a donar comptes de la seva força. A descobrir com, en ella, hi trobem una representació del món que ens permet viure i, de vegades, fer més habitable el món real. Michel Houellebecq ho ha formulat d’aquesta manera: viure sense llegir és perillós, perquè obliga a conformar-se amb la vida. La lectura, al capdavall, ens permet viure vides en préstec, ens permet experimentar el màgic poder del «com si fos veritat». Heus aquí la potència de la versemblança que converteix una ficció en quelcom que (ens) és veritat mentre hi som i, recíprocament, ens donem vida els uns als altres.

La principal diferència entre la nostra era i el passat esplendorós en què la gent tenia grans biblioteques i moltes hores per llegir és el soroll i les presses amb què ens movem en el dia a dia. També l’avorriment que es veu en expressions com «matar el temps». El silenci i el temps per dedicar a la lectura s’han convertit en un autèntic luxe. La lectura –no ho oblidem– també és un hàbit, i quan parlem d’hàbits estem fent referència a quelcom que cal incorporar, que s’ha d’ensenyar, i això vol temps, d’una banda, i convenciment que es tracta d’una pràctica imprescindible. Parlem dels hàbits culinaris saludables, dels hàbits higiènics, dels hàbits esportius, etc. Però l’hàbit de la lectura es foragita dels plans d’estudis jibaritzant cada cop més l’espai destinat a la literatura i subsumint-la en el context més ampli del que és la llengua. Difícilment formarem lectors amb una praxi política que erradica la capacitat de formar lectors des de la literatura.

Georges Bernard Shaw, l’autor de Pigmalió, va dir que «llegir va fer de Don Quixot un cavaller. Creure en el que llegia el va tornar boig». Una reflexió, aquesta, que em permet reivindicar el paper radicalment transformador de la lectura, no sempre –és clar– necessàriament en negatiu. Llegir sempre és llegir-se un mateix. Perquè llegir és confrontar-se. En tota lectura ens confrontem a nosaltres mateixos, al que som i al que fem i com ho fem. Perquè, indubtablement, llegir és projectar, projectar-se en el text. Hi ha sempre, inconscientment o no, una projecció del propi bagatge en el moment de la lectura.

Llegir és una activitat mitjançant la qual concedim significat a allò que ens envolta. Podem llegir llibres, quadres, pel·lícules, etc. Reivindico i faig sempre un ús elàstic del concepte de «lectura», que pot aplicar-se en tota mena de textos susceptibles de ser interpretats. Perquè, com ha escrit Roberto Bolaño: «Uno nunca termina de leer, aunque los libros se acaben».

Llegir, llegir sempre!

Hi ha dos grans tipus de paraules, segons Joseph Joubert, les paraules de foc –portadores de sentiments, que ens penetren i que ens arrosseguen– i les paraules de llum, que comuniquen idees i que escalfen menys, però que captiven. Al llarg d’aquestes pàgines tractarem de combinar-les totes dues. L’art de la lectura així ho requereix. I encara més l’art de la relectura. Tots dos s’han convertit, pensa Sam Abrams, en actes «pràcticament resistencials» o –potser per això– «obertament revolucionaris» davant la glopada de present que tot ho aboleix. En general –penso ara en el món de l’educació–, hem passat, en només trenta anys, a llegir el Quixot quasi per fascicles i en creixement permanent –de més il·lustració i menys gruix als dos volums complets– des de quart de l’antiga EGB fins a l’extingit tercer de BUP (equivalent a l’actual primer de Batxillerat); a abolir els clàssics com el que fuig del dimoni. Ens hem deixat perdre els clàssics perquè ens hem pensat que ja no tenen res a dir-nos. Res més lluny de la realitat. Les grans històries interessen sempre. Els clàssics estan reblerts de grans històries.

Acabo aquestes paraules introductòries fent referència a un altre clàssic immortal: Les mil i una nits. Per a mi, escriure aquest llibre ha estat com fer de Xahrazad, com he intentat fer sempre: viure i aprendre de la vida i, alhora, jugar a enganyar la mort tot explicant històries, tot llegint-les i compartint-les.

Cal llegir per plaer, per aprendre, per desaprendre, per perdre’s, per retrobar-se, llegir per saber dels altres, llegir per conèixer-te a tu mateix. Llegir per evadir-se, llegir per recuperar-se. Llegir, llegir, llegir, sempre. Perquè els clàssics s’ho valen, perquè nosaltres ho valem. Alimentar-se exclusivament dels productes de la temporada provoca anèmia cultural, per això ens calen els clàssics, avui, demà i sempre!

Laura Borràs

Laura Borràs (Barcelona, 1970) és autora de ‘Per què llegir els clàssics, avui’ (2011), ‘Dos amants com nosaltres’ (2012) i ‘Clàssics moderns’ (2013). Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com a experta en literatura. Entre altres càrrecs públics, ha estat diputada al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats d’Espanya, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, directora de la Institució de les Lletres Catalanes i és professora de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat de Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia