Com si amb Sant Jordi no tinguessin prou feina, catorze escriptors de perfils ben variats van presentar divendres en societat el grup musical Malalletra, en una sala d’actes de la llibreria Ona plena d’amics, familiars i altres escriptors, també moltes editores, que, durant una hora i mitja, van lliurar-se de valent a clàssics del pop-rock com ara Suspicious Minds (amb Ferran Grau, coautor de la sèrie detectivesca Cazeneuve, abduït per l’esperit d’Elvis); With or without you d’U2 (amb Elisenda Roca, que avui, de segur, firmarà força exemplars d’Animals ferits, tal vegada recordant vells karaokes); Another Brick in the Wall de Pink Floyd (durant la qual Salvador Macip, amb samarreta del club novaiorquès CBGB, va demostrar que, a més d’escriptor i doctor en genètica molecular, és també... un guitar hero); Don’t look back in anger d’Oasis (amb Esteve Plantada, poeta, convertit en un Gallagher més); o Because the night (amb Sílvia Cantos, autora de la novel·la Ulls de nit, i que abans havia cantat El far del sud de Sopa de Cabra, prou còmoda en el paper de Patti Smith).

La idea de tot plegat va ser del precís bateria Lluís Llort, periodista d’aquesta casa i reconegut autor de novel·la negra, que, amb la complicitat de Iolanda Batallé, exdirectora del Llull i ara de la llibreria Ona, i futura presidenta, molt probablement, del Malalletra Fan Club, va aconseguir posar en marxa una banda inspirada en els Rock Bottom Remainders de Stephen King i Matt Groening i destinada a animar saraus literaris de tota mena. “Aquest és l’últim crim de Lluís Llort”, feia broma Pep Blay, dinamitzador de l’acte, quan va tocar presentar un equip de músics integrat, també, per Miquel Adam, Francesc Bombí-Vilaseca i Jordi Boixadós (autor, en el seu cas, no únicament de novel·les sinó també de sis discos i del tema Enemigues, que Malalletra també van fer sonar) a les guitarres; Ada Castells i Maria Escalas (que també va fer bufar l’oboè al Bon dia d’Els Pets) als cors; Sergi Corbella al baix i Jordi Campoy (autor dels arranjaments) als teclats. “Escrivim bastant més bé del que cantem”, s’excusava, cap al final de l’acte, Marta Carnicero, que, si bé ja ha demostrat en tres novel·les que és una de les escriptores amb la ploma més ben esmolada del panorama literari català, va reivindicar-se divendres, amb un tema de collita pròpia i versions del Creep de Radiohead i I will survive de Gloria Gaynor, com una més que notable cantant.

Al final, somriures, abraçades i l’evidència d’haver superat la primera prova havent salvat molt més que la dignitat. Potser algun dia, com en tots els concerts, en acabar el xou de Malalletra es vendran samarretes i discos. Divendres, però, es venien llibres.