Poques cineastes representen tan bé l’empoderament femení de Hollywood com Greta Gerwig, nominada a tres Oscar per Lady Bird i Mujercitas. Quan Warner li va encarregar el guió i la direcció de Barbie , que trasllada al cinema la famosa nina de Mattel, es podia esperar de tot (ironia, crítica social, feminisme...) menys una pel·lícula benvolent amb l’heteropatriarcat.

I així és la pel·lícula, que s’estrena també doblada al català: Barbie (Margot Robbie) i Ken (Ryan Gosling) fan un viatge d’anada i tornada al món real en una comèdia musical que se’n riu força, de l’univers rosa de la nina, i es mostra crítica amb el masclisme de la societat. Els acompanyen tot un seguit d’altres barbies i kens, representatius de la diversitat i la correcció política del Hollywood actual.

Més que amenaçar el masclisme del món real, és Ken que acaba amenaçant el feminisme de fireta de Barbieland. Tota una ironia d’un film que en destil·la molta. No és estrany: el guió està signat també pel cineasta independent Noah Baumbach, parella de Greta Gerwig.