Música

crónica

Oques Grasses en salsa dolça

El grup osonenc Oques Grasses està vivint un moment molt dolç dins la imparable progressió creixent que ha estat fins ara la seva carrera. De fet, aquesta dolçor l’experimenta ja des de fa temps, sobretot des que es van declarar Fans del sol amb el seu quart disc (2019), van consolidar el seu èxit amb el cinquè, l’optimista A tope amb la vida (2021) i van culminar la celebració del seu desè aniversari amb un ple històric per a un grup català de la seva generació al Palau Sant Jordi, on van reunir 18.400 persones el 28 de gener del 2023. Després de tornar a la rereguarda per recuperar forces i fer noves cançons, el 12 d’abril passat Oques Grasses va publicar el seu sisè àlbum, Fruit del deliri (Halley Records) i el 20 d’abril va obrir la gira a Batea, dins del Cruïlla Terra Alta, amb un primer ple absolut. Amb aquestes credencials, Josep Montero i la seva colla van arribar aquest dissabte al Palau de Fires de Girona, dins del festival Strenes, on els esperava un segon ple, amb 7.000 persones de totes les edats –si la comparem amb criteris demogràfics, una xifra més important que la del Sant Jordi–, incloses unes quantes famílies i força mainada, procedents de diferents punts de Catalunya, com ho va certificar el mateix Montero amb la típica enquesta en què es pregunta quanta gent ve d’Osona o de Lleida.

Amb un muntatge escènic de primer nivell, que incloïa enormes pantalles, columnes de fum, llums de mil colors i tota la parafernàlia, la banda va sortir a escena amb només 6 minuts de retard –després que Mama Dousha escalfés motors amb el seu Rikiti–, un temps de marge que es pot arribar a agrair quan portes tres quarts d’hora fent cua per un frankfurt i veus que el concert està a punt de començar i et quedaràs sense sopar... La veritat és que el grup va aprofitar el temps a consciència: en cent minuts de concert, va interpretar una introducció i vint-i-cinc cançons: totes les del nou disc, començant ja amb Molta tralla, un títol que sembla fet a mida per obrir foc. Les cançons de Fruit del deliri es van anar alternant amb les dels discos anteriors, sobretot A tope... (5 temes) i Fans del sol (6) tot i que també van fer algunes incursions puntuals en els seus primers treballs, com ara el seu debut, Un dia no sé com (2012), representat per Passos importants i Cul. A aquestes alçades, Oques Grasses ja ha acumulat un bon grapat de cançons estimades per un públic que coneix les lletres al detall i les canta com un cor enorme ben alliçonat i molt motivat. Cançons com ara Elefants, Plora i riu, Petar-ho, Sta guai, Bancals, De bonesh, Serem ocells i John Brown, que conviden al ball però també a reflexionar una mica amb lletres que tenen més substància que la mitjana, i a les quals ara s’han afegit nous encerts com ara Gossejar, Com està el pati i Jubilar-me. En la recta final, després de donar una petita treva amb Sort de tu, van cloure la festa amb l’apoteosi rítmica de Bambi, In the night, Bye Bye i Torno a ser jo. Per al bis van reservar l’emotiva La gent que estimo i es van deixar estimar pels seus fans. Aquesta gira també passarà aquest estiu per l’Empordà Music Festival de la Bisbal (27 de juliol) i pel Sons del Món de Roses (4 d’agost).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.