cultura

L'estiu a escena

Música dramatitzada

Una vetllada musical com les que van tenir lloc a les terres catalanes fa tres-cents anys va obrir dimarts el cicle Musicant de Campllong

El concert inaugural del VIII cicle de música del país Musicant de Campllong, que portava per títol Festa de l'Arxiduc i que estava dedicat a la música dels temps de la guerra de Successió, es va presentar com un espectacle en què es recreava l'assaig general d'una celebració cortesana, i s'hi reflectia la convivència entre els gèneres propis de finals del segle XVII amb les noves modes franceses realçades per la cort de Felip V.

L'espectacle, que tenia com a fil conductor l'argument dramatitzat interpretat per l'actor Elies Barberà, va permetre escoltar i conèixer músiques de compositors de gran nivell relacionats amb la casa d'Àustria.

La formació Vespres d'Arnadí, que agrupa els instruments més usats a les capelles reials de finals del segle XVII i principis del XVIII, juntament amb la soprano valenciana Mariví Blasco, i dirigits des del clavicèmbal per Daniel Espasa, va ser l'encarregada de la interpretació de les peces.

Les primeres obres instrumentals del programa, de Joan Baptista Cabanilles i Francesc Guerau, simbolitzaven el repertori antic que els músics haurien de compartir amb les noves tendències representades per les danses anònimes catalanes dels volts del 1700 (balletto, gavota, minuet i borea), trobades en una masia del nord de Catalunya.

Els músics, malgrat alguns desajustaments, van saber transmetre les diferències rítmiques i estilístiques entre les danses, i van mostrar una bona ductilitat en la interpretació de les Pièces de simphonies à quatre parties pour les violons, fluttes et hautbois rangées en suites sur tous les tons (1702) que el compositor Charles Desmazures va dedicar a la reina María Luisa de Saboya.

Mariví Blasco, tot i que es va mostrar dubitativa en la interpretació dels motets de Francesc Valls, va lluir una veu amb matisos, i amb un color i un volum que s'ajustava bé al repertori programat, i en destaca la bella interpretació que va fer, ja fora de programa, de l'ària Tornami a vagheggiar de l'òpera Alcina de G.F. Händel, on, juntament amb els recitatius i les àries de Caldara, Cesare Rincón i Stuck, va desplegar una bona tècnica i un expressiu fraseig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.