Teatre

aniversari. feliç

J. Bordes

El final desitjat pel tríptic de l'IT Dansa

La jove companyia tanca la celebració amb un programa amb peces de Duato, Bonachela, Larbi Cherkaoui i Ekam

L
L'emoció, continguda o a raig, va ser el predominant de la gala Ex-IT Dansa, el diumenge

IT Dansa ja ha demostrat la seva necessitat d'existència amb les dues primeres accions del seu quinzè aniversari. Són capaços d'abordar públics i coreografies ben dispars. Ho fan amb un cos de ball versàtil, entregat, amb unes coreografies (pròpies o de préstec) que estenen línies per connectar amb el públic d'avui. Les ganes d'agradar són el seu principal ingredient, al costat de l'entusiasme i de l'energia que concentra el seu moviment.

Bona prova de la versatilitat és el programa que es presenta aquesta setmana (fins diumenge) al Mercat de les Flors. Cor perdut (1989), el va estrenar la companyia el 2002. Cor perdut es tracta d'un pas a dos inspirat en la cançó Bir Demet Yasemen, en la versió catalana de Maria del Mar Bonet: No serveix plorar / no serveix morir / el desig és més fort / fa tot sol el seu camí. Aquest és el tercer treball que Duato va coreografiar a partir dels temes de Bonet, després de Jardí tancat (1983) i Arenal (1988), dues de les coreografies més brillants del valencià.

Naked Thoughts, de Rafael Bonachela, també forma part del repertori d'IT Dansa des del 2002. Va ser la primera creació de Bonachela per a una companyia catalana i estava inspirada en les ciberpoesies de l'artista Ainize Txopitea, amb una composició original del músic Ramon Balagué.

In memoriam és la peça de Sidi Larbi Cherkaoui, estrenada per l'IT Dansa al Grec del 2011. S'inspira en el vincle entre realitat i memòria: la realitat no és la memòria i la memòria no és la realitat, però remuntar-se als records del passat ens ajuda a captar millor la realitat del present. Les nostres arrels són fortes com les d'un arbre, que s'estén tan lluny com les seves branques. Finalment, Whim Fractured Fairytale d'Alex Ekman fa una construcció a partir d'uns bojos. El coreògraf confessa sentir-se privilegiat per poder treballar “amb aquest grup de gent amb un talent tan especial i tan treballador. Estan afamats d'aprendre i donen sempre el 100%. IT Dansa no és només una gran oportunitat perquè els joves ballarins es desenvolupin com a artistes, sinó també un lloc ideal perquè el coreògraf se senti a gust per experimentar. El desig per l'art és allí. Ens ho hem passat d'allò més bé creant aquest musical negre”. L'obra es va estrenar al Grec del 2007.

IT Dansa, que coincideix amb el centenari de l'Institut del Teatre que l'acull, va arrencar el seu aniversari amb un treball que contagiava alegria: Kamuyot, que ja s'havia pogut veure al Grec del 2012, va oferir un altre cop la dansa desenfadada de Naharín, que convidava a ballar els mateixos espectadors, quan no els mirava, còmplices, de fit a fit. Un joc que ajuda a celebrar un aniversari d'una companyia que no vol deixar de ser propera ni a la realitat de la dansa contemporània i neoclàssica ni tampoc als espectadors a qui s'ofereix. A la gala de diumenge passat, els duets van ser la formació principal i es van moure entre la dansa física de concepte fosc, amb una dramatúrgia que explorava l'abús o l'oblit i, paradoxalment, amb altres peces volgudament festives. El fragment de Rússia, de La Veronal, va aixecar la rialla oberta amb una coreografia molt a prop dels dibuixos animats més surrealistes. L'emoció, continguda o a raig, va ser el predominant d'una gala, en la qual no hi faltaria la implicació del sector: L'IT Dansa ja no és una amenaça, sinó un company indispensable.

Ballarins, pugeu a l'escenari!
La directora Catherina Allard va convidar diumenge a la tarda, en la gala Ex-IT (antics membres d'IT Dansa ballaven en una gala irrepetible), que pugessin a l'escenari. Després, també van pujar històrics de la producció, la formació, la promoció... A diferència del nou disc dels Manel, l'èxit era comprovar el pes i el gruix de la vitalitat del món de la dansa. La gala va ser una celebració contínua: amb peces divertides o amables al costat d'altres d'exigents. Totes d'una energia corprenedora. És com si l'IT Dansa es revelés com la companyia catalana, que no existeix.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.