Gerard Prohias (Palamós, 1963) ha fet diverses incursions en el periodisme i la narrativa –com a membre del col·lectiu d’escriptors Germans Miranda–, ha col·laborat amb diversos artistes com ara Modest Cuixart, Tano Pisano i Cyril Torres, i fins i tot ha estrenat una obra teatral (La devastació, 2012), però encara no havia publicat cap novel·la. Fins ara. Avui presenta el seu debut en aquest gènere, Blanc ( Voliana Edicions ) a l’Espai del Peix de Palamós, amb Cyril Torres (19 h), després d’haver presentat ja el llibre a Palafrugell, Girona i Barcelona.

“Dos joves inicien la seva amistat en un Empordà de drogues i carreteres estretes, el dels primers anys vuitanta, emprenent un viatge que acaba a la Toscana d’avui.” Així comença la sinopsi de Blanc, una novel·la que, segons el seu autor, “parla de com era ser adolescent en aquella època en un poble com el meu”, amb dos grans temes subjacents: “Les microviolències que patim cada dia, i la bellesa com a refugi i com a consol.” Entre l’Empordà (“Fa 40 anys ni tan sols sabíem que érem Empordà, com a molt Costa Brava, fins que van arribar els barcelonins”) i la Toscana del sud, que són els seus escenaris, Prohias hi veu una diferència substancial: “A la Toscana han sabut preservar millor la bellesa dels seus paisatges.”