Art

CULTURA

Mor als 83 anys Antoni Vives Fierro, un dels degans de la pintura catalana

El seus paisatges urbans van triomfar a galeries de tot el món

L'artista Antoni Vives Fierro (Barcelona, 1940) ha mort avui als 83 anys. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi després d’una trajectòria que el va convertir en un dels degans de la pintura del país que més èxit comercial va tenir. No es va adscriure mai a un corrent determinant però la seva gran especialitat eren els paisatges urbans sobretot de les ciutats que el van captivar més, Barcelona, Londres, París i la Havana, Va ser un viatger incansable i va passar llargs períodes de la seva vida en els seus indrets preferits. Es va formar a la Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, però l’ofici el va aprendre de debò a París.

El 2015 va publicar les seves memòries “Olor a trementina” (Beta Editorial). En aquesta obra autobiogràfica va barrejar-hi els elements professionals i tècnics amb la seva trajectòria més vital, sucosa en vivències i experiències increïbles. En aquelles pàgines va confessar que no havia fet mai ni un sol dia de vacances de l’estudi. Nadal inclòs. Es va guanyar a pols l’etiqueta d’artista infatigable i també “comercial” pel seu èxit de vendes i alguns el van menystenir precisament per triomfar com cap altre en les galeries de Barcelona.

Quan es va cansar de viatjar, l’única ciutat que no va deixar mai de visitar va ser París, on hi va viure per primer cop el 1961. En els últims anys s’havia traslladat al mas de Cal Papitu de Sers, al Penedès. Allà va començar a experimentar la nova direcció per a la seva obra. “Una barreja de retrats de gent del món de l’espectacle als quals magnifica la felicitat per contagiar una il·lusió vital més intensa”, va escriure la periodista i crítica d’El Punt Avui Maria Palau sobre aquelles obres.

En una entrevista el 2010 va explicar quina era la seva Barcelona preferida: “La meva Barcelona és l’Eixample. El carrer de Barcelona no és la Rambla, és el passeig de Gràcia.” Va admetre també el seu encís quan va arribar per primer cop a l’Havana –molt diferent a la “grisor” de la capital catalana– i com pintava dibuixos per a turistes a París per poder esmorzar quan hi va anar per primer cop.

També va explicar una de les seves millors anècdotes. El seu besavi era Joaquín Antonio Vives, l’amo del cafè d’Horta de Sant Joan. Allà hi va conèixer Picasso quan el geni va visitar el poble. Uns anys més tard va descobrir un retrat que li havia fet en un museu als EUA.

Va exposar pràcticament a totes les grans ciutats del món. També va realitzar una obra gràfica rellevant. El 1997 va rebre el premi de la Generalitat pel disseny de la Joia de la Sarda. Abans ja havia guanyat el premi Girona de Pintura, els premis Ricard Canals i la Clau de Barcelona.

La seva filla és la també artista Clàudia Vives-Fierro. Demà la família celebrarà una petita cerimònia de comiat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.