Llibres

novetat editorial

“Les filles mai maten el pare”

Aquesta frase o concepte del títol, que la malaguanyada Carme Junyent va llegir en el llibre col·lectiu Fathers: Reflections by Daughters, del 1983, va posar en marxa un projecte similar. Junyent va convocar tot d’escriptores per proposar un llibre sobre la figura del pare. El resultat és T’estimo com la sal. Les filles parlen del pare. 19 relats i un conte, que ha publicat Viena.

“El setembre del 2022 va venir la Carme Junyet, a qui sempre li havíem dit que tenia les nostres portes obertes, amb una proposta que no era sobre la llengua”, va explicar en roda de premsa l’editor de Viena, Enric Viladot.

“Les autores diuen que és perquè el llegeixin filles, però jo penso que també ho poden llegir pares perquè potser encara són a temps de canviar alguna cosa, si és el cas”, va afegir davant la mirada incrèdula d’algunes autores.

Com que Junyent va morir el setembre del 2023, abans de poder finalitzar el projecte –tot i que sí que hi ha una introducció seva–, va assumir les funcions d’autora i editora Simona Škrabec. La resta d’autores que finalment van entrar en el joc literari són: Margarida Aritzeta, Gemma Asins, Àngels Bassas, Lolita Bosch, Natàlia Cerezo, Stefanie Kremser, Marta Marín-Dòmine, Andrea Mayo, Júlia Ojeda Caba, Marta Orriols, Marta Pera Cucurell, Llucia Ramis, Marta Romagosa, Gemma Sardà, Sílvia Soler, Marta Vives Masdeu, Irene Yúfera i Ivet Zwatrzko Pou.

Al final del llibre hi ha un itinerari en què les autores fan molt més que uns apunts autobiogràfics, fan “una confessió breu de com s’han criat amb la figura paterna”, va definir Škrabec.

“La Carme ens va convocar amb un cert misteri perquè va dir que no podia fer la proposta per correu electrònic perquè era massa complicada; quan va fer la proposta, d’escriure sobre la figura del pare, es va produir un silenci molt significatiu”, va comentar Škrabec.

“Vam treballar partint del concepte «les filles no maten els pares» i per això hi ha alguns «matar al pare» explícits en els textos”, va afegir l’autora eslovena que viu a Barcelona des del 1992.

La varietat d’autores i la llibertat per afrontar el repte van afavorir que hi hagi barreja de narrativa, assaig, relats d’autoficció i un conte. “No és un llibre de biografies dels pares sinó d’autores que parlen de la seva relació amb els pares; els textos són molt diferents i les autores, generacionalment, també són molt diferents; hi ha textos tristos i altres d’emotius, molta ironia però gens d’humor, molt d’amor però poca admiració i, també, força comprensió.”

Škrabec va continuar descrivint els inicis del projecte. “Ens vam tornar a trobar en un sopar multitudinari que va ser molt agradable, érem força més de trenta però, després, la xifra es va anar reduint per diferents motius fins a les dinou finals.”

El títol apareix en un dels textos en anglès i parteix del conte popular d’un rei amb tres filles que, per dividir l’herència, els demana com l’estimen i una diu com el sucre, una altra com la mel i la tercera com la sal. I el pare no entén que és la més encertada. “La Carme Junyent deia que les filles són les que sostenen la societat.”

“Ha estat molt important la companyia que ens hem fet; tot i que moltes no ens coneixíem, fer-ho cadascuna sola hauria estat molt més difícil.”

De temes n’hi ha de tota mena, amb “molts pares absents”, pares que no es van arribar a conèixer, pares que no eren els biològics i no ho van dir fins passats molts anys, pares torturadors a l’Argentina i filles que lluiten per treure’s el cognom... Perquè no només es mostren relacions entre pares i filles, també temes administratius com l’obligació de dur el cognom del pare.

No tots els textos parteixen de fets reals. Alguns són ficcions sobre el tema. Curiosament, no hi ha gaire diferència en la visió sobre la figura paterna entre totes les autores, malgrat la distància generacional. Un pare del 1950 fa l’efecte que es comportaria diferent que un del 2000. O potser no hi ha gaire diferència...

“Hi ha molts símbols, molts animals, perquè de diversos temes o pares no som capaces de parlar-ne obertament i, on no hi entra la raó ho fa l’emoció. Amb la figura de la mare hauria estat molt diferent perquè a la mare se li pot fer de tot!”, va ironitzar Škrabec. Ivet Zwatrzko va afegir que “de les mares se n’ha escrit molt més”.

“És el meu primer text literari i, com a estudiosa de la literatura que soc, escriure sempre m’ha fet por; que a sobre sigui per parlar del pare, ho va complicar més, per això em vaig amagar darrera la mateixa literatura i, després d’alguns intents, vaig optar per jugar amb la Carta al pare, de Kafka”, va comentar Zwatrzko.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.