Un dels termòmetres que s’acostuma a fer servir per mesurar l’atractiu i el potencial que ofereix una economia és la inversió estrangera. A l’Estat espanyol qui recull les dades d’aquest flux és el Ministerio de Industria, que ofereix informació a nivell força detallat per sectors, períodes, països d’origen i comunitats autònomes de destinació. Si prescindim dels dubtes que existeixen respecte a la fiabilitat de la informació territorialitzada i ens centrem exclusivament en les dades ministerials, en destaca el fet que en els darrers anys es produeix una progressiva concentració de la inversió estrangera a Madrid.

La inversió que va atraure l’esmentada comunitat el 2016 es va xifrar en 11.500 milions d’euros; el 2017 van ser 17.700, i el 2018, en els tres primes trimestres, n’acumula 29.800. Realment, la dinàmica és espectacular, ja que a la alta magnitud de les xifres s’hi afegeix que el 2018 (incomplet) pràcticament es triplica la inversió captada el 2016. I encara un altre fet rellevant, que és que el pes de Madrid sobre el total de la inversió estrangera no para de créixer: representava el 44% el 2016, el 65% el 2017 i el 85,5% en els tres primers trimestres del 2018. Arrodonint, i com si fos un resultat esportiu, el 2018 va pel camí de la golejada per 9 a 1 (de cada 10 unitats d’inversió).

Les dades han activat com a interpretació que Catalunya (1.846 milions el 2018), un focus clàssic d’atracció d’inversió estrangera, perd atractiu en benefici de Madrid. És cert, i del País Basc (333), i del País Valencià (842)... i de tota la resta. Si les dades territorials són correctes, Madrid és el rei i la resta no compta. Em pregunto si allà hi cabran tots. Caldrà seguir el tema. Si el fenomen respon a la capitalitat, ja sabem què toca fer amb Barcelona i Catalunya.