L'elevada productivitat de les vinyes que hi ha a la plana del Penedès, la concentració de grau i la maduració que aconsegueixen alguns ceps als costers de l'Ordal, i la varietat de petits ecosistemes que conformen la gran denominació d'origen Penedès han posat sobre la taula un debat que sempre ha acompanyat les reflexions sobre el futur de la DO. La vinya que respira la brisa salada del mar dóna productes diferenciats dels que provenen del cep que pateix l'erosió constant als costers de la serralada, a Pontons. Alguns experts en el tast identifiquen amb facilitat característiques diferents provinents fonamentalment del sòl i el clima, –que varia del Garraf fins als 800 metres d'alçada en alguns punts de la serralada–. La possibilitat de crear diferents zones sota el paraigües de la DO Penedès és, per alguns elaboradors, una sortida cap a l'increment de la qualitat i, a més, és una manera d'obrir les portes a una línia més pedagògica dirigida a un client exigent que sent curiositat i vol aprendre. Les elevades xifres d'hectàrees i varietats que es mouen dins la DO Penedès porten, molt sovint, a destacar la gran diversitat d'aquesta denominació d'origen. En aquest cas, la diversitat no amaga un discurs buit, sinó que reflecteix una realitat palpable. Xarel·lo, parellada, macabeu, chardonay, malvasia, riesling, gewüstraminer, moscatell, garnatxa, sirà, monastrell, merlot, pinot noir, cabernet sauvignon, samsó i ull de llebre són les varietats que, en aquest moment, el Consell Regulador reconeix com a pròpies, però mentre els productors i elaboradors treballen amb aquests ceps, en alguns punts del Penedès es mantenen les vinyes experimentals que han de permetre recuperar varietats autòctones que es van perdre amb la fil·loxera o que van quedar apartades perquè tenien poc pedigrí respecte de les varietats franceses per les quals van apostar la gran majoria de productors entre els anys 70 i 90.

A l'altre cantó de la balança hi ha elaboradors i productors que consideren incongruent que es creïn segons quines zones si no es pot garantir un mínim d'ampolles anuals. Hi ha zones que tenen particularitats molt concretes, però això es traduiria en un nombre tan petit d'ampolles que el mercat seria incapaç d'assumir aquests detalls. El cert, però, és que en els últims anys, la DO Penedès ha demostrat que té la capacitat per assumir un debat profund sobre el futur. La redacció del pla estratègic i la manera com s'ha posat en marxa demostra que els cellers i els viticultors volen i poden treballar en aquest sentit. L'objectiu és que el client identifiqui l'etiqueta Penedès amb una garantia de qualitat i això també es pot percebre amb un distintiu diferent per a aquells que certifiquin amb resultats els vins de finca: un altre debat sobre la diversitat del Penedès.