La reducció de jornada laboral que recull l’acord de govern entre el PSOE i Sumar (38,5 hores setmanals l’any 2024 i 37,5 el 2025) ha despertat reaccions diametralment oposades entre patronals i sindicats. Treballar menys hores no sembla tan fàcil. Els empresaris ho veuen com un atemptat al diàleg social i a la negociació col·lectiva, i alerten que pot comportar una reducció de la productivitat i fins i tot el tancament d’empreses. En canvi, per als sindicats, la mesura es queda curta perquè aspiren a reduccions encara majors, fins arribar a les 35 hores setmanals.

Per intentar apaivagar una mica els ànims, la vicepresidenta primera i ministra d’Afers Econòmics en funcions, Nadia Calviño, va assegurar divendres que no es farà per decret sinó dins del diàleg social, és a dir, d’acord amb patronals i sindicats. Però precisament un dels elements que alguns experts destaquen com a positius és que la jornada es fixi per llei. Així ho destaca la professora titular de dret del treball i de la Seguretat Social de la Universitat Pompeu Fabra, Consuelo Chacartegui, que valora molt positivament una mesura que “ens acostaria a països europeus com Alemanya, Finlàndia o els Països Baixos, amb mitjanes de 35,3, 36, 2 i 33,2 hores setmanals”. Per Chacartegui, que recorda que a l’Estat espanyol la mitjana de jornada real és ja de 37,8 “gràcies a la tasca dels sindicats i de la negociació col·lectiva”, el tema de la llei és important “perquè marca un punt de partida per millorar en la negociació col·lectiva”. En aquest sentit, opina que pot ser important, no ja per a la funció pública i alguns sectors més respectuosos amb les fites sindicals aconseguides, sinó especialment per a sectors “molt castigats, com poden ser el comerç o algunes indústries”. Cristina Torre, secretària d’acció sindical i transicions justes de CCOO, reconeix que en l’administració pública ja es treballen 37,5 hores i que el repte és anar rebaixant en altres sectors amb l’objectiu de poder arribar algun dia a la jornada de 35 hores. Tant Chacartegui com Torre insisteixen en la necessitat d’un debat més ampli perquè la reducció vagi acompanyada de mesures per facilitar la conciliació familiar, per aconseguir una redistribució més equitativa del temps de cures entre homes i dons, i que també contribueixi a reduir l’efecte del canvi climàtic. “No ens podem posar l’etiqueta verda i tenir les persones 40 hores en jornada irregular”, subratlla Chacartegui.

Per la patronal, en canvi, el tema que la reducció sigui per llei és realment una línia vermella. Ariadna Guixé, responsable de relacions laborals de Pimec, considera que això “alteraria els equilibris de negociacions i els esforços que s’han anat fent durant anys” i que pot tenir “un impacte negatiu en funció de l’activitat i la dimensió de l’empresa, i de retruc en pèrdues de llocs de treball, perquè moltes hauran de tancar”.

Per Javier Ibars, director de relacions laborals de Foment del Treball, “les regles de joc s’han de discutir entre els agents socials”, i per tant considera que voler imposar la reducció per llei seria “absolutament inacceptable perquè modificaria les relacions laborals i eliminaria el principi de llibertat i autonomia que permet definir els acords en cada sector”.