Economia

argentina

El dèficit fiscal de l’Argentina es dispara un 220,6% interanual a l’octubre

Alta tensió a l’Argentina davant l’eventual privatització d’Aerolínies Argentines

Només uns dies després de les eleccions presidencials a l’Argentina en què va resultar guanyador el candidat d’extrema dreta, Javier Milei, el ministeri d’Economia ha fet públiques les dades econòmiques.

Segons aquestes dades facilitades ahir dimarts, el país llatinoamericà va registrar a l’octubre un dèficit primari de 330.338 milions de pesos (889,2 milions de dòlars/828 milions d’euros), la qual cosa va implicar un salt del 220,6% respecte al resultat negatiu d’octubre de 2022.

Segons el ministeri d’Economia, en el desè mes de l’any Argentina va registrar un dèficit financer per 454.249 milions de pesos (1.222 milions de dòlars), amb una alça interanual del 145,2%.

En els primers deu mesos de l’any, l’Argentina va acumular un dèficit fiscal primari de 2,96 bilions de pesos (7.975 milions de dòlars), enfront d’un saldo negatiu per 990.398 milions de pesos (2.666 milions de dòlars) en igual període de 2022.

Entre gener i octubre passat, l’Argentina va acumular un dèficit financer de 5,26 bilions de pesos (14.167 milions de dòlars), enfront d’un saldo negatiu per 1,93 bilions de pesos (5.212 milions de dòlars) en igual període de 2022.

En un comunicat, el ministeri d’Economia argentí va atribuir aquest resultat a l’efecte de la sequera que va patir el país en els últims mesos, amb una forta caiguda en la recaptació de tributs per exportació de productes agroalimentaris. Segons el ministeri d’Economia, si no s’hagués registrat una caiguda en els ingressos per drets d’exportació agropecuaris com a producte de la sequera, el dèficit primari presentaria en el que va de l’any una millora del 0,7% del PIB.

D’altra banda, l’acord segellat el març de 2022 per l’Argentina i el Fons Monetari Internacional (FMI), obliga el país sud-americà a baixar enguany el seu dèficit fiscal primari a l’equivalent de l’1,9% del PIB, des del 2,4% del PIB en 2022.

Pel que fa als anuncis en campanya que va fer el president electe de l’Argentina, Javier Milei, de privatització d’empreses públiques i que ha reiterat en les darreres hores, ja han començat a generar situacions d’alta tensió. Així, sobre la privatització d’Aerolínies Argentines, ja hi ha posicionaments contraris a la mesura: “Si es vol carregar a Aerolínies, ens hauran de matar. I quan dic matar, literalment. Haurà de carregar morts, que m’anoti primer”, va dir aquest dimecres el secretari general de l’Associació de Pilots de Línies Aèries (APLA), Pablo Biró, en una entrevista amb Ràdio Nacional Rock. Els sindicalistes de l’aviació, que ja han demostrat la seva força en diverses ocasions, van defensar la gestió de la companyia.

Segons xifres facilitades el setembre passat per la companyia, Aerolínies Argentines va transportar en 2023 a 9 milions de passatgers i les seves projeccions apuntaven a tancar l’any superant el rècord de gairebé 13 milions de viatgers de 2019.

En el primer semestre de l’any, va registrar pèrdues per 48 milions de dòlars, amb una reducció del 61% respecte al vermell que va tenir en igual període de 2022, un resultat qualificat d’“excel·lent” pel titular de la companyia, Pablo Ceriani, qui va assegurar que en el mitjà termini l’empresa aconseguirà la sostenibilitat econòmica.

L’Argentina no haurà de pagar de moment 16.000 milions de dòlars per l’expropiació de YPF

La jutgessa de Nova York Loretta Preska ha acordat retardar temporalment l’execució d’una sentència de 16.100 milions de dòlars (14.812 milions d’euros) contra l’Argentina per l’expropiació en 2012 de la petroliera YPF a Repsol, però ha establert noves condicions, com aportar altres actius com a garantia per a evitar embargaments.

L’Argentina, que busca la revisió del laude del 15 de setembre, havia demanat evitar pagar aquesta quantitat mentre es considera el recurs d’apel·lació presentat davant els tribunals, segons apunta Bloomberg.

La jutgessa federal va permetre el dimarts a l’Argentina retardar el pagament sense una fiança d’apel·lació que garanteixi la suma total a canvi de la participació accionarial del 51% del país en YPF i els seus comptes per cobrar lligades a una presa i a una planta hidroelèctrica construïda entre l’Argentina i Paraguai.

Les accions de la petroliera van pujar amb força després de la victòria del llibertari Javier Milei en la segona volta de les eleccions presidencials del diumenge. Milei ha anunciat que planeja que la petroliera, de capital majoritari estatal, sigui privatitzada, com ja ho va ser en 1989 pel llavors president Carlos Menem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia