Economia

Joan Clotet

Mentor en talent i lideratge i autor del llibre ‘Humanismo digital’

“La IA no fa por a la gent que connecta amb el seu propòsit”

“No saber qui ets ni què vols et fa percebre els canvis exteriors com una amenaça que et fa reaccionar tota la vida”

“Tinc amics molt tranquils perquè els seus fills estudien coses que ells entenen, però d’aquí a deu anys faran màquines”

El perfil
Joan Clotet va començar la seva trajectòria professional a Arthur Andersen i després va estar al capdavant de l’àrea de sistemes en grans empreses fins que va pivotar de la tecnologia a les persones. Des del 2015 es defineix com a “humanista digital” i el 2020 va encapçalar un projecte d’emprenedoria com a consultor independent especialitzat en talent, lideratge, innovació, transformació digital, aprenentatge i el futur de la feina.
Cal que fem l’exercici de pensar en allò en què som bons i que, a més, és difícilment digitalitzable

Joan Clotet ha desenvolupat la seva carrera professional en grans empreses i confessa que en cadascun dels llocs que ha ocupat ha tingut les maletes fetes: “Sempre pensava que algun dia s’acabaria.” Aquesta actitud –diu– l’ha fet ser proactiu a la vida. Fa uns anys es va fer assessor i mentor en temes de gestió del talent i lideratge en un entorn de canvi tecnològic. La seva visió és l’humanisme digital i acaba de publicar un llibre al voltant d’aquesta idea editat per Libros de Cabecera.

‘Big data’, ‘blockchain’, metavers, ara intel·ligència artificial... No té la sensació de muntanya russa amb la tecnologia?
És cert que vist en perspectiva hi ha tecnologies que pugen i baixen a vegades per desaparèixer, i mai sabem en quin punt estem. Ara estem en una altra onada, la de la IA; potser la diferència d’aquesta és que fins i tot els experts que estan molt propers a la cuina confessen que el potencial que li veuen és prou impactant per ser revolucionari –no diuen perillós–. Això no ens pot fer oblidar que només és una eina al nostre servei, que ens pot ajudar a fer la vida millor i que el que és perillós són les persones o les empreses que hi ha al darrere, però no la tecnologia per se.
I com ho controlem? Ho han de fer els governs?
Ho ha de fer qualsevol que vetlli pel bé comú, les administracions per descomptat però també les empreses. Han d’explorar com ens pot fer servei i com afectarà les persones. El tema és que ho facin en el moment oportú i al ritme adequat, que això és més complicat.
Havent-hi tantes potencialitats, per què posem l’èmfasi en les amenaces?
Els éssers humans ens resistim al canvi i quan n’hi ha el primer que pensem és què podríem perdre. La por és allò que ens ha permès sobreviure i arribar fins aquí com a espècie, però ens pot paralitzar i això és l’únic que no ens podem permetre. Cal que fem l’exercici de pensar en allò en què som bons i que, a més, és difícilment digitalitzable. És una reflexió que totes les professions haurien de fer: què és allò que podríem deixar de fer i delegar a la tecnologia i què no.
Però jo puc pensar que determinada habilitat no la pot assumir la IA i potser m’equivoco. Sabem quin és el límit?
És molt difícil dir-ho, perquè només en els darrers dos anys el que hem vist és espectacular, és una progressió geomètrica. Fins i tot ara ja es diu que la mateixa IA s’autoprogramarà i es millorarà. Podríem arribar a perdre el control. I si la IA considera que els éssers humans som l’anomalia per a la supervivència del planeta? Perill màxim! En tot cas, jo penso que hi ha un espai bastant gran perquè les persones seguim aportant valor. Adonem-nos que fem moltes coses que marquen la diferència especialment a les empreses. La tecnologia la poden tenir cada cop més empreses perquè cada dia és més barata. Però tenir les persones apropiades no és tan senzill i marcarà la diferència.
Parla de reflexions individuals. Aquesta transformació no exigeix una sortida col·lectiva?
Hi estic d’acord. Però no treu que aquesta interpel·lació individual s’ha de fer perquè si esperem i aquests dirigents que tenen la responsabilitat no l’exerceixen o ho fan tard estem venuts. Però també és cert que la gent no reacciona fins que hi estem obligats. Llavors, fora bo que qualsevol persona que estigui en una organització pública o privada i que tingui influència en altres persones, que sigui líder, d’alguna manera ajudi les altres persones a ser més conscients d’on estan, de com poden anar, de què són bons, quines opcions tenen.
Aquesta transició ens arriba amb la població envellida, amb gent que ja ha posat el punt mort i no està per accelerades.
En relació amb això hi ha un cert derrotisme entre la població de 40 i 50 anys que pensa que perd opcions laborals i que ningú els fitxarà perquè hi ha gent jove més competitiva. El meu missatge és que en aquest moment una persona amb aquesta experiència pot aportar molt. Per entrenar la IA cal saber fer bones preguntes, tenir esperit crític i prendre decisions, i no és tan fàcil que ho faci una persona de 20 anys. No sé si això és una professió, però les feines s’aniran descomponent, certes tasques les anirem cedint a la tecnologia i n’apareixeran de noves. Ara hi ha feines que no existien fa anys. Però no va passar d’un dia per l’altre. Encara hi ha temps, sempre que fem coses: que aixequem el cap, que veiem què està passant al món, al meu sector, a la meva professió i a la meva empresa.
Segons això, quin sentit té estudiar determinades carreres?
Tinc amics que estan molt tranquils perquè els seus fills estudien coses que ells entenen, però d’aquí a deu anys faran les màquines. És més intel·ligent preguntar-se quin tipus de coses faran més falta i quines menys.
I un jove com pot orientar-se?
Hi ha un dèficit de converses de qualitat a temps a casa, a l’escola i a la feina, perquè els joves, quan diguin “jo faré de metge o de bomber o de forner”, sàpiguen que les feines canviaran. Jo tinc una feina que no té gaire a veure amb el que feia fa deu o vint anys. Vaig començar per la tecnologia i ara em dedico a les persones, perquè és el que em connecta amb el meu propòsit personal. El propòsit no et paga la hipoteca, però no saber qui ets ni què vols et fa reaccionar a propostes externes tota la teva vida.
Cal canviar la manera de fer l’orientació laboral?
És fonamental acompanyar les persones perquè es coneguin bé, a temps, i prenguin les millors decisions possibles. Les persones que veig més inspirades, més felices professionalment, són les que es dediquen a ser qui són. I veient-les a mi no em fa gaire por la IA.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.