Gran angular

món

Els referèndums del Regne Unit i Escòcia i la UE

Fins ara sabíem que la vida europea del 2013 trobarà dues fites importants al marge de les tensions que s'aniran produint durant l'any entorn dels problemes quotidians sobre l'euro, el deute extern i la solidaritat fiscal intraeuropea: l'ingrés de Croàcia a la UE el proper 1 de juliol (vegeu el meu article en L'Economic de 18 de juny del 2011) i les eleccions alemanyes de la tardor que han de confirmar Angela Merkel al capdavant de la Cancelleria. En aquest sentit de previsibilitat tots sabem que el 2014 es viuran les eleccions al Parlament Europeu i que Escòcia farà un referèndum sobre la seva permanència a la Gran Bretanya i, per tant, la seva continuïtat com a membre de la UE sobre la base de l'acord signat pel primer ministre britànic, David Cameron, i el primer ministre escocès, Alex Salmond, el 15 d'octubre del 2012.

El que no està tan clar és si el Regne Unit arribarà a fer també, durant el 2014, un referèndum sobre la seva permanència a la Unió Europea o si a Catalunya se celebrarà algun tipus de consulta sobre l'estat propi d'acord amb el que es va decidir al pacte Convergència Democràtica de Catalunya-Unió Democràtica de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya, el 19 de desembre, per fer possible la investidura d'Artur Mas com a renovat president de la Generalitat de Catalunya.

El tema del referèndum té per nosaltres una gran importància per la incertesa que està creant en els cercles empresarials i en els inversors internacionals, cosa que queda palesa per la gran discussió que s'ha desfermat respecte a si una Catalunya independent podria ser verdaderament independent en l'entorn de la globalització en què vivim i quins suports podria aconseguir per no haver de negociar la seva readmissió a la UE si se separés de la resta d'Espanya.

Nosaltres som molt donats a mirar-nos el melic i per això el referèndum sobre una Catalunya-estat propi-dins d'Europa o sobre el que suposaria una futura independència de Catalunya amb la seva corresponent controvèrsia ens interessa i ens divideix, però per l'Europa actual de 500 milions d'habitants i 27 (aviat 28) estats membres, el tema dels referèndums de dos territoris relativament petits (Escòcia, 79.000 quilòmetres quadrats i 5,5 milions d'habitants, i Catalunya, 32.000 quilòmetres quadrats i 7,5 milions d'habitants) té un interès molt relatiu, interès molt relatiu semblant al que la UE ha mostrat respecte a fer avançar la independència de Kosovo (11.000 quilòmetres quadrats i 1,8 milions d'habitants) d'ençà que aquell territori va declarar la seva independència respecte a Sèrbia, una independència que va embarrancar al Consell de Seguretat de les Nacions Unides després que el Tribunal Internacional de Justícia es desentengués del tema en no considerar-se competent sobre aquesta matèria.

RELACIÓ AMB EUROPA.

El que sí l'interessa i molt a l'Europa actual és el procés que alguns diputats conservadors britànics van iniciar a mitjan setembre del 2012 sobre el futur de la relació del Regne Unit amb la Unió Europea i si, com deia el primer ministre David Cameron respecte a la iniciativa Fresh Start Project, Londres podria convocar un referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la Unió Europea en els propers anys.

El tema de la “incomoditat” del Regne Unit amb la seva pertinença a Europa no és nou. Com tot estat europeu que vulgui entrar a la Integració Europea, el Regne Unit va haver d'adoptar la totalitat de la reglamentació europea que estava en vigor a començament dels anys setanta del segle passat. Això va ser així però la Comunitat no s'ha sentit mai còmoda amb la presència dels britànics al seu interior per la quantitat de problemes que ha creat.

Des del començament el Regne Unit s'ha queixat de l'excessiva solidaritat suportada respecte als països europeus menys desenvolupats, afirmació, per altra banda, que troba una gran actualitat dins l'Europa en crisi de retallades de l'estat del benestar en la qual territoris o estats relativament rics no volen haver de finançar solidaritat en favor de territoris relativament pobres. Aquesta queixa va servir perquè Europa creés la seva Política Regional per estimular el creixement de les regions pobres o en declivi industrial i perquè després s'establís el controvertit “xec britànic”.

Els britànics no han entrat a la zona euro ni a l'espai Schengen i junt amb la República Txeca es van negar a signar el Tractat d'Estabilitat, Coordinació i Governança el 2 de març del 2012.

Malgrat tot això el Regne Unit és molt important per a la UE per l'envergadura de la City com a centre financer global i perquè –junt amb França- disposa de l'únic exèrcit amb capacitat per donar la cara si es presenten problemes mundials.

Per això les institucions europees i el mateix govern britànic no semblen excessivament preocupats pel resultat que pogués tenir un referèndum a Escòcia al 2014 respecte a sortir de la Gran Bretanya -per la petita dimensió econòmica d'Escòcia, irrellevant en termes europeus, ja que a la fi no és més que una de les 271 regions existents a Europa-, però Europa sí que es preocuparia pel resultat d'un sempre incert referèndum britànic si un dia el Parlament de Westminster aprovés fer-ho.

De moment això sembla improbable, però, de nou, els antieuropeistes britànics estan fent una gran campanya en contra de la UE. Afortunadament el sector empresarial britànic, la banca i les empreses, saben que fora de la UE el futur és problemàtic i no volen que es pugui afrontar l'aventura d'un sempre incert referèndum enmig d'un debat basat en populismes i apriorismes i no en una anàlisi realista de la situació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.