Economia

Qui deia por?

El ral·li nadalenc, després de l'aturada de final de desembre per la falta d'acord sobre l'anomenat fiscal cliff o abisme fiscal als Estats Units, s'ha allargat fins al gener. La pregunta clau és si aquesta tendència és sostenible i la nostra resposta és que sí.

Els mercats europeus haurien de continuar estant ben mantinguts i només hi apreciem certs riscos, de moment limitats, a final de febrer, amb els resultats del procés electoral italià (esperem victòria d'una coalició de centreesquerra, segons el mercat) i amb la negociació sobre el límit de deute dels Estats Units. Mentrestant, esperem poca rellevància de la pròxima reunió de l'Eurogrup (Ecofin 7 i 8 de febrer) per discutir sobre el pressupost europeu. Continuarem estant atents als indicadors macroeconòmics avançats, tant a Europa com als Estats Units, i continuem esperant un deteriorament de l'activitat en el quart trimestre del 2012 i una recuperació a partir del primer i el segon trimestre.

Les fortes puges dels mercats des dels mínims de juliol del 2012, així com la feble recuperació econòmica estimada del 2013 obliguen a ser especialment selectiu. La falta d'alternatives d'inversió juga a favor de la renda variable.

Nosaltres centrem les nostres apostes del curt termini en l'Íbex 35, i en el sector bancari perifèric. Entre les raons que ens hi impulsen hi ha, en el cas de l'Íbex 35, el seu més gran potencial en relació amb la resta de mercats europeus i nord-americans (amb expectatives de créixer un 7% en relació amb un 4%), i la millora en el mercat primari que hauria de comportar una recuperació de l'accés al crèdit i el creixement. A més, l'Íbex 35 és l'índex que acumula les revisions de benefici per acció i de valoracions més intenses, i l'únic que ja se situa per sota de la nostra estimació, fet que fa augmentar les possibilitats que ja haguem passat el pitjor. Les valoracions del consens al Santander, BBVA i Telefònica estan entre un 15% i un 25% per sota de les nostres.

Pel que fa als bancs perifèrics, cal tenir en compte la millora en les ràtios perquè es considerarà la recapitalització a partir del 2013. Aquest mercat continua infraponderat i els títols continuen sent relativament més barats, de manera que és on es veuen més possibilitats de millora de beneficis en vista de la frenada en el risc d'augment en la regulació, la millora en l'accés al mercat primari i en el crèdit i la possibilitat d'una devolució anticipada de les LTRO o operacions de refinançament a llarg termini.

Perquè aquesta millora de percepció a l'Estat espanyol es confirmi, les claus seran l'execució fiscal, el ritme de refinançament sobirà, que té els venciments més importants a l'abril, al juliol i a l'octubre; la possible baixada del ràting i l'efecte de l'aixecament de la prohibició de les posicions curtes el 31 de gener.

I què passa amb la petició d'ajuda financera? Doncs aquesta continua sent la gran incògnita, però la millora en les condicions del mercat, amb la relaxació en els objectius de dèficit, fa que no sigui necessària a aquests nivells. La clau serà la reacció si tornen les tensions, però ara com ara la sol·licitud d'ajuda sembla menys probable que el 2012. De fet, ja s'han cobert un 9,4% de les necessitats de finançament per aquest exercici.

En aquest sentit, aquesta mateixa setmana Fitch va deslligar l'evolució del ràting de l'Estat (BBB amb perspectiva negativa des del juny passat) a la sol·licitud d'assistència financera i va assenyalar que les claus que cal vigilar són l'evolució de l'entorn econòmic i del dèficit, a més del cost que calgui assumir derivat del procés de reestructuració bancària. Hi estem d'acord.

Nicolás Fernández és director d'anàlisi del Grup Banc Sabadell



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.