Gran angular

La fi dels paradisos fiscals?

En el conjunt de la Unió Europea, la xifra benvolguda de frau fiscal ascendeix a un bilió d'euros, dels quals, segons la Comissió Europea, a Espanya li corresponen més de 82.000 milions d'euros. Estimacions del Sindicat dels Tècnics d'Hisenda (Gestha) xifren en 175.000 milions d'euros la quantitat que els espanyols tenen en paradisos fiscals. Altres fonts xifren en 40.000 milions d'euros els procedents de ciutadans i empreses espanyols dipositats en bancs suïssos

Operar amb bancs radicats en països coneguts com paradisos fiscals no és il·legal, en si mateix. Tot rau en l'origen dels fons que s'hi dipositin. Si prèviament es coneix la seva procedència i han estat declarats, qualsevol persona física o jurídica pot obrir i moure comptes en qualsevol banc estranger, inclosos els residents en aquests paradisos, la característica principal dels quals obeeix el fet que apliquen règims tributaris consistents en exempció total o gairebé total dels impostos en comparança dels que s'apliquen en els països amb sistemes tributaris similars.

Però com que el més freqüent és que els comptes domiciliats en aquests paradisos solen estar relacionats amb l'evasió de diners que pretenen evitar el pagament de tributs sense deixar rastre, el dilema dóna motiu, amb freqüència, a confusions conceptuals.

PRECEDENTS.

L'abril del 2009, en la reunió del G-20 celebrada a Londres es va acordar i després es va afirmar que s'havia posat fi al secret bancari i s'estava en camí d'eliminar els paradisos fiscals. Posteriorment s'ha comprovat que aquella reunió va ser solament una cortina de fum per ocultar el fracàs reformista. El temps ha demostrat que aquella reunió va resultar un engany amb l'objectiu de mantenir un consens neoliberal del sistema financer mundial garantint el lliure moviment de capitals.

REVULSIU.

Després de 15 mesos de treball, 86 periodistes de 46 països i coordinats pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ en la seva sigla anglesa) han realitzat un excel·lent treball d'investigació periodística, basat en la filtració de 2,5 milions d'arxius, amb dades de 30 anys, que afecta 120.000 organitzacions, 130.000 persones i 170 països en paradisos fiscals que, en la seva majoria, amaguen o emparen operacions de blanqueig i evasió fiscal.

REACCIÓ.

Aquest informe ha aixecat l'interès general dels països per afrontar aquest fenomen tan opac com antic, com si es tractés d'una nova troballa. França i Alemanya han decidit enarborar la bandera contra els paradisos fiscals i posar cèrcol a l'enorme borsa de frau que suposa el diner negre arreu del planeta.

El pròxim 22 de maig tindrà lloc una cimera a Brussel·les, en la qual els 27 països de la UE pressionaran Àustria –únic país reticent, ja que Luxemburg s'hi adherirà a partir de l'1 de gener de 2015- a fi d'establir un acord sobre l'intercanvi automàtic d'informació bancària que, actualment, solament és possible sota rogació judicial, previ requeriment.

SITUACIÓ ACTUAL.

Suïssa i Liechtenstein van ser pioners a Europa. L'origen del ferri secret bancari suís va tenir el seu origen en 1934, quan els capitals jueus van fugir d'Alemanya per refugiar-se en aquests països. A partir de 1957 Gran Bretanya va afavorir l'aparició de territoris de nul·la tributació fora de les seves costes, que van passar a denominar-se offshore.

Segons l'OCDE, en tot el món existeixen al voltant de 50 paradisos fiscals que custodien uns 19,5 bilions d'euros. Altres fonts assenyalen que arriben a 32 bilions de dòlars -24 bilions d'euros-. En qualsevol cas, aquestes magnituds equivalen aproximadament a una quarta part de la riquesa mundial. Entre els considerats països fiscals a Europa destaca Suïssa, on el 2011 els seus 315 bancs gestionaven 4,3 bilions d'euros.

En el conjunt de la UE, la xifra de frau fiscal ascendeix a un bilió d'euros, dels quals, segons la Comissió Europea, a Espanya li corresponen més de 82.000 milions. Estimacions del Sindicat dels Tècnics d'Hisenda (Gestha) xifren en 175.000 milions d'euros la quantitat que els espanyols tenen en paradisos fiscals. Altres fonts xifren en 40.000 milions els procedents de ciutadans i empreses espanyols dipositats en bancs suïssos. A la vista d'aquestes dades, sorgeix la pregunta: quants diners hauria suposat recaptar als eraris públics dels països d'origen dels evasors si l'evadit hagués pagat, per exemple, un tipus impositiu del 25%? La resposta és d'uns sis bilions d'euros que, com és obvi, solucionarien molts problemes d'alguns deutes sobirans.

Encara que previsiblement les noves tecnologies i, sobretot, la crisi econòmica a escala mundial, estan fent que no es deixi de petja els comptes secrets, encara existeixen moltes barreres i poderosos interessos que vetllaran per evitar-ho utilitzant per a això tota la seva enorme influència per evitar-ho. Són els lobbies, al centre dels quals col·loquem Goldman Sachs, que alguns experts defineixen com el megalobby global.

El 91% de l'Ibex-35

El pròxim 7 de maig està prevista la presentació de l'esborrany de l'informe ‘La responsabilitat social corporativa en les memòries anuals de les empreses de l'Ibex-35' corresponent a l'exercici de 2011, en el qual es posarà de manifest que el 91% de totes les cotitzades en l'IBEX-35, és a dir, 31 empreses, tenien societats participades en paradisos fiscals de baixa tributació, sense que això suposi que s'hagi infringit la legalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.