Opinió

Keep calm

El britànic Berga

‘Un aire anglès’ és una aposta radical per la intel·ligència, una penetrant i alhora epidèrmica dissecció de la condició humana

El noi que, amb vint anys, va exercir de polissó (no del tot, però amb una certa clandestinitat) en un avió que volava a Heathrow, s’ha convertit en un home madur, responsable i assenyat, que fa de professor de literatura anglesa a la UPF, és especialista en Orwell i en uns quants més (com Auden) i practica el noble esport de l’articulisme en aquest mateix diari. I moltes coses més, per descomptat. Com diu Antoni Puigverd, arriba un moment en què “ja no pots prescindir de la seva mirada mordaç”. I, com afirma Xavier Pla, la seva prosa i el seu estil “es posen al servei d’una actitud epicúria davant la vida que li permet desinflar els globus de l’encarcarament, la fatuïtat i la pedanteria”. Parlo de Miquel Berga, és clar, que és amic meu i que em mereix un respecte colossal i em produeix, la seva obra, una enveja no gens dissimulada. En parlo bé –ara que acaba de publicar Un aire anglès, un recull d’Edicions del Periscopi amb tot de columnes relacionades amb la seva dèria britànica– no pas perquè sigui amic sinó perquè és molt bo. Ras i curt. Amb l’excusa formal d’un diccionari, aquest llibre ens informa sobre tot: costums i llengua, vida i literatura, remeis casolans (per viure i per escriure), màximes que ens ajuden a enfortir (una mica, no es pensin) la fragilitat dels temps que corren. ¿Com ho fa? Amb tres virtuts: l’esportivitat, la manca de pretensions (el rebuig a la veu engolada) i la ironia, que és un regal dels déus que ell explica així: “És la forma més refinada de l’humor.” Aquest llibre, una joia, és una aposta radical per la intel·ligència, una penetrant i alhora epidèrmica dissecció de la condició humana. I la gràcia és que amb l’excusa de la seva mirada britànica (o anglesa, que aquí funciona igual) o de la seva fixació pels mèrits de la gran illa i dels illencs que l’habiten, en realitat ens parla d’una gran quantitat de persones i de situacions en les quals ens veiem reflectits. I ja paro, que m’estic excedint en un elogi que el seu understatement segur que no admet de cap de les maneres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.