Opinió

Tribuna

Conflicte mal tancat

“Barcelona no pot ser una de les poques grans ciutats en què el taxi i els TVC siguin incompatibles. Això perjudica el turisme i la marca de ciutat

El conflicte entre les principals companyies de VTC i el sector del taxi a Barcelona s’ha tancat malament. Els taxistes han guanyat la batalla contra els serveis d’empreses que els feien la competència amb eines i aplicacions que eren més modernes i cada cop més utilitzades per una clientela nombrosa. Més de mig milió de persones han fet ús d’Uber en un any, segons les dades ofertes per la companyia. Des de divendres, aquests serveis ja no es presten a Barcelona i uns 3.500 treballadors han perdut la feina després que el decret del conseller de Territori, Damià Calvet, posés unes condicions a les empreses que aquestes no han volgut assumir i han abandonat les seves activitats a la capital de Catalunya. No es tracta només d’un conflicte laboral sinó de la resistència a una reconversió en la mobilitat de les grans ciutats que és inevitable. Han marxat, però tornaran amb empreses i aplicacions diferents.

Els taxistes han fet i fan un servei imprescindible. Han reduït les hores i els dies que operen i també han modernitzat la flota. Agafar un taxi a Barcelona és fàcil i assequible. Però les seves prestacions són diferents i més restringides que les de les companyies VTC, que han operat amb menys regulacions i no tenen el caràcter de servei públic. El gremi dels taxistes veien com rebentaven el mercat i han pressionat les administracions i els ciutadans tallant vies principals de la ciutat durant alguns dies.

S’ha de dir que el ministeri de Foment s’ha rentat les mans sobre aquest conflicte traspassant a les comunitats autònomes i als ajuntaments la gestió dels taxis i dels vehicles que operen amb aplicacions que són acceptades per milions de ciutadans a les principals capitals del món. Em sembla que tant els taxistes com els VTC s’han equivocat. Els primers perquè s’han pensat que es poden resistir a les innovacions que comporta el progrés i els segons per menystenir un sector molt identificat amb la vida de la ciutat. Els uns s’han manifestat amb molta cridòria interrompent el trànsit i els altres han aparcat silenciosament a les dues bandes de la Diagonal restringint parcialment le circulació.

No és una qüestió dels fons voltors que poden acaparar la propietat de les poques companyies que ofereixen un servei que molts barcelonins l’utilitzen perquè el troben més còmode o perquè volen. Ni tampoc de l’obsessió de resistir-se a no canviar res en un servei de taxis que, com a mínim, s’hauria pogut plantejar un programa per oferir els mateixos serveis que la competència privada en un període raonable de temps. Han volgut fer fora els VTC perquè se’ls menjaven quotes importants de mercat. I ho han aconseguit en un decret del govern que pot ser impugnat i una actitud de l’alcaldessa Colau que no ha ajudat a buscar una solució en la qual els dos sectors poguessin conviure. Si Barcelona és una de les ciutats més avançades en noves tecnologies i és la seu del Mobile World Congress no pot permetre no arribar a un pacte entre el taxi i la competència de les VTC.

Des de la Revolució Industrial fins avui Barcelona ha estat pionera en tots els avenços tècnics i científics arreu de les terres peninsulars. Hi ha hagut moltes reconversions. La del tèxtil, per exemple, va suposar un canvi radical d’enfocament de la producció i de la creació de riquesa enviant a casa o a l’atur centenars de milers de treballadors que no s’adaptaren a les noves situacions.

Hi ha un factor que els taxistes no han tingut en compte. Es tracta de la irrupció cada cop més organitzada i més consistent dels ciutadans que volen dir la seva en aquells conflictes en què els seus interessos estan en joc. Els autobusos i el metro de l’àrea metropolitana presten un bon servei i formen part de la rutina diària per la mobilitat d’una gran majoria de barcelonins. Malgrat les seves deficiències en hores punta, mereixen una bona puntuació ciutadana. Els taxis són percebuts cada cop més com un problema, degut, en bona part, a la seva falta de sintonia amb els interessos de la gent.

Dit altrament, Barcelona no pot convertir-se en una de les poques grans ciutats europees en què el taxi i els TVC siguin incompatibles. Això perjudica el turisme i també la marca de la ciutat capdavantera en tota mena de solucions innovadores. El ciutadà va prenent nota de les actituds dels que es neguen a acceptar els avantatges del progrés. Hi ha feina per a tothom, i molta. Però que no s’oblidi que, al final, el que té l’última paraula és l’usuari. Les empreses de VTC, amb les marques Uber o Cabify, o d’altres, tornaran i podran conviure perfectament amb els taxistes, que hauran d’incorporar moltes de les prestacions que ara no tenen.

Vaig ser protagonista de la reconversió de les màquines d’escriure als ordinadors en un diari barceloní. Una vintena de periodistes volien seguir amb la màquina d’escriure. Cap problema. Al costat se’ls va posar un ordinador. Al cap d’un mes, tothom, menys dos, es va incorporar a la nova manera de treballar. Els canvis, quan faciliten la feina o fan els productes més atractius per a la gran majoria, són imparables.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.