Opinió

Keep calm

Aniversari d’un fracàs

A Catalunya no hi hauria de tenir cabuda la intolerància de qui rebutja les urnes sense haver estat sotmès al seu escrutini

En el desè aniversari dels premis de la Fundació Princesa de Girona –abans Príncep de Girona– es constata el fracàs estrepitós de la fenomenal campanya de màrqueting que es va posar en marxa ara fa deu anys per despertar la simpatia dels catalans envers la casa reial. Seria del gènere imbècil negar la contribució que la reial fundació ha fet en aquesta dècada a la promoció del talent juvenil i que ha destinat recursos importants a programes amb benefici dels joves. Només aquest any, 2,8 milions d’euros, segons consta en el seu web oficial. Ara bé, el fracàs del gran objectiu de l’operació, el que no consta per escrit, ha estat colossal. Encara sota el regnat de Joan Carles I, el 10 de març del 2009, els aleshores prínceps d’Astúries, Felip i Letícia, es retrataven a La Zarzuela amb els impulsors de la Fundació Príncep de Girona. Era el tret de sortida públic d’una maniobra que feia mesos que s’havia anat bastint a les tramoies del poder econòmic i polític. Ja amortitzat aleshores l’emèrit, es tractava que Girona fos la pista d’aterratge a Catalunya d’una “nova” monarquia, moderna, implicada en el teixit social, encarnada en la figura de Felip “el preparat”. Era l’any de la primera consulta sobiranista a Arenys de Munt. Deu anys després, la família reial ha de celebrar l’aniversari de la fundació en una Barcelona presa per la policia, en bona part pel discurs del 3 d’octubre del 2017 en què Felip VI va avalar la brutalitat policial de l’1-O, la imminent aplicació del 155 i, al capdavall, la presó, l’exili i la repressió com a resposta al referèndum en què vam votar més de dos milions de catalans. Votar massivament aquest diumenge opcions republicanes és la forma més democràtica –i hauria de ser la menys traumàtica, tot i que ja hem vist que això mai se sap– per mostrar el rebuig a la monarquia en aquesta Catalunya en què no hi haurien de tenir cabuda ni la violència d’estat ni la intolerància de qui rebutja les urnes sense haver-se sotmès al seu escrutini i de qui no ha retut comptes davant de ningú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.