Opinió

De set en set

Premsa potent

La premsa del segle XIX era l’eina més potent en les lluites per l’hegemonia

Les batalles de tota mena entre Barcelona i Madrid venen de lluny i s’han entaulat en tots els camps, des de l’economia al futbol. Ja en el segle XIX, la competència i la confrontació es ventilaven en els espais de combat dels negocis, el comerç i la indústria. Hi ha, cada cop més, aportacions erudites que documenten l’abast d’aquest fenomen, altrament no privatiu del nostre àmbit geogràfic pel que fa a rivalitats entre capitals. Un periodista i historiador tenaç i experimentat, Xavier Martí i Ylla, ens n’ofereix clarícies consistents en el seu nou llibre Els diaris de Foment. Premsa industrial al segle XIX (Editorial Base), que presenta el proper dijous 28 de novembre al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa. És el resultat d’investigar a fons en les col·leccions hemerogràfiques i en les fonts primàries de l’Arxiu Històric del Foment del Treball. És una obra rica en troballes. Una d’elles ha estat descobrir les trifulgues de les edicions barcelonina i madrilenya d’El Bien Público, diari d’empresaris, editat per l’Institut Industrial de Catalunya, que propiciava combinacions electorals entre progressistes i moderats, tal com explica el professor Jaume Guillamet en la seva obra L’arrencada del periodisme liberal (2010). El llibre de Xavier Martí rebla, doncs, les tesis sobre la funció dominant que tenia la premsa del segle XIX com l’eina més potent en les lluites per l’hegemonia en tots els terrenys, equivalent al poder exercit ara pels mitjans digitals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.