A Dublín, Cork o Galway preocupa, sobretot, l’accés a l’habitatge. Especialment entre uns joves que no van viure ni –lògicament– la guerra civil posterior a la independència del Regne Unit però tampoc les seves conseqüències més violentes: el conflicte armat del nord de l’illa. Des de fa un segle, en pervivia l’hegemonia dels dos grans partits sistèmics de dretes, que duran dècades assolia el 80% de l’espectre electoral. Si els sondejos ho confirmen, els resultats de les urnes, protagonitzats pel Sinn Féin, són històrics. Si el 1998 els acords de pau posaven punt final a una etapa, la renovació orgànica del partit i una aposta clara per les polítiques socials d’esquerres li han permès sumar i concentrar els desitjos de canvi dels irlandesos.