Tots els presos són ciutadans que conserven la majoria dels drets. Els d’ETA o de qualsevol altra organització terrorista, també. I no pot aplicar-se cap excepció que en vulneri les garanties i que erosioni així els drets humans. La feblesa de la democràcia espanyola també s’evidencia en un dels codis penals més durs d’Europa, amb un 22% de condemnats a més de 10 anys de presó. La política penitenciària espanyola prioritza la revenja per a determinats presos. El membre d’ETA Igor González ha mort engarjolat, malgrat tenir antecedents d’intent de suïcidi i havent complert tres quartes parts de la pena. Hauria hagut de ser al carrer, viu. La resta és la política que manté ancorada la societat basca en el dolor i el conflicte. A qui li interessa?