Opinió

Keep calm

El discurs de Nadal

No sé per què, sembla que hi ha un cert interès a sentir què dirà Felip VI en el tradicional missatge nadalenc. Mentre l’esperem, permetin que els reprodueixi un fragment del que va fer el seu pare la nit de Nadal del 2011. Estava enormement preocupat per la credibilitat i el prestigi de les institucions i, sense vergonya, deia: “Necessitem rigor, serietat i exemplaritat en tots els sentits. Tots, sobretot les persones amb responsabilitats públiques, tenim el deure d’observar un comportament adequat, exemplar. Quan es produeixen conductes irregulars que no s’ajusten a la legalitat o la ètica, és natural que la societat reaccioni. Afortunadament vivim en un estat de dret, i qualsevol actuació censurable haurà de ser jutjada i sancionada d’acord amb la llei. La justícia és igual per a tothom.” Quan l’emèrit deia això, ja cap al final del seu llarg regnat, era inviolable, irresponsable i se sentia, per tant, impune, intocable; el rei del mambo, en fi. Exactament com se sent ara el seu fill, Felip VI, igualment intocable, inviolable i impune. I és en la impunitat on es cova la corrupció. Joan Carles I donava lliçons d’exemplaritat deixant que tota la porqueria se la mengés el gendre Urdangarín i, no en dubtin, donarà lliçons el rei. Renegarà del pare perquè, ja ho diuen els monàrquics, és rei abans que fill. L’emèrit diferenciava persones d’institucions, com ho fa ara Pedro Sánchez. Res de nou, llevat dels zeros als comptes corrents de Suïssa. Si la monarquia és la peça que aguanta l’arc de volta que és el model d’estat, segons metàfora del ministre de Justícia, tenen mala peça al teler.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.