Què devia pensar ahir Theresa May, exprimera ministra britànica, en veure com el Parlament de Westminster aprovava de manera aclaparadora l’acord sobre la futura relació amb la UE? Ella, a qui la cambra va tombar fins a tres vegades el pacte de retirada negociat en sessions extenuants amb Brussel·les. Ella, humiliada pels conservadors més antieuropeus, que la van fer fora del lideratge del partit i de Downing Street per posar Boris Johnson al seu lloc. Ella, que va deixar el càrrec entre sanglots per no haver pogut honorar els resultats del referèndum del 2016 i fer efectiu el Brexit. No sé què devia pensar ahir, però es va empassar les llàgrimes i va votar a favor de l’acord de Johnson en nom de “l’interès nacional”.