Opinió

De reüll

El pis prefabricat del PSC

A Catalunya hi ha socialistes, sí, però ja no són catalanistes

Parlem molt de Ciutadans, de la seva campanya contra el català, dels seus numerets al Parlament, del seu verí dialèctic que només busca la confrontació i el conflicte. I ho fem poc del PSC. Des de l’etapa Iceta, i ara també amb Illa, el nou socialisme català es presenta com l’exemple de la discreció, de la cordialitat, del to asserenat. S’ha allunyat dels escarafalls i la teatralitat de Ciutadans –una estratègia intel·ligent, tot s’ha de dir– però alhora ha abandonat el seu compromís en la defensa del país, de la seva gent i de la seva cultura. La tradició catalanista del PSC ha perdut els fonaments. L’antiga casa pairal s’ha ensorrat i al seu lloc s’hi ha muntat un pis amb parets prefabricades i que venen dissenyades directament des de Madrid. A Catalunya hi ha socialistes, sí, però ja no són catalanistes. O no ho són prou en un moment en què la nostra llengua es veu amenaçada per tots costats. Ells i elles, els i les socialistes, hereus del partit que va ser una peça clau en la implantació de la immersió lingüística, ara miren cap a un altre costat. O, pitjor encara, no veuen anomalies en l’atac a la llengua, com ara la imposició del 25% del castellà a l’escola. Això sí, amb molta cordialitat i to asserenat. Com les sirenes mitològiques, que embruixaven els mariners amb el seu cant i els conduïen a un destí fatal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.