Ni Ghana ni cap altre país hauria de ser el nostre abocador, el lloc on enviem les deixalles electròniques a enterrar o a amuntegar a cel obert provocant una greu contaminació i posant en perill la salut de la població empobrida que les manipula. Ho explica i ho denuncia des de fa més de 20 anys Mike Anane, periodista i activista mediambiental nascut a Accra i convidat a participar en la XII Edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans, un projecte coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat amb la participació de 28 ajuntaments i 9 entitats i institucions. Una molt lloable iniciativa que ens informa amb visió crítica de la tasca necessària i arriscada que homes i dones d’arreu del món realitzen per la supervivència del planeta i per la dignitat dels seus habitants, sobretot els del sud, més exposats a injustícies i violències. Anane, per exemple, amenaçat per haver documentat com Occident incompleix la legalitat: com que la Convenció de Basilea prohibeix omplir de ferralla nociva els països que no disposen de mitjans per al seu tractament, aquesta ferralla es declara producte de segona mà i endavant les atxes, que és més barat transportar que reciclar. I encara es fa un favor a tots aquests nens que veiem –hi ha fotos impressionants de l’abocador d’Agbogbloshie– cremant dispositius per obtenir-ne coure per subsistir i inhalant uns fums tòxics que de tota manera no allargaran pas la seva esperança de vida. De fet, a ells els tractem com les escombraries –humanes– del sistema.