Opinió

opinió

L’estrangera

La Geli no és l’única que ens deixa, amb el temps han anat caient comerços

Envellir a la mateixa ciutat on has crescut és anar-s’hi fent estrangera. A poc a poc van desapareixent aquells referents que t’hi arrelaven. Un exemple més d’aquest fenomen l’hem vist els últims dies amb el rebombori creat per la venda del local de la centenària Llibreria Geli a l’establiment veí, la Joieria Quera. A priori, en aquest cas, la llibreria no tanca definitivament, atès que pretenen només fer-ho temporalment fins que trobin un local al mateix Barri Vell. Val a dir que suposarà un gran repte localitzar un lloc que no perdi l’encant que tenia entrar en un lloc com l’actual, ple de prestatgeries fins al sostre de fusta robusta i cruixent arrebossades de llibres, que em recordava les fascinants llibreries que s’aglutinen en el conegut carrer londinenc Charing Cross Road.

La Geli no és l’única que ens deixa; amb el temps han anat caient comerços tan reconeguts com ara la Ferreteria Puig, la Llibreria Dalmau, Discos Coll i un llarg etc. Afortunadament, encara continuen alguns referents que resisteixen com ara Can Pujadas o Can Pijaume. Tots ells, però, són comerços que romanen com a records de la infància i que cada cop resten més diluïts en una època que no tornarà. Les botigues són això, el testimoni més fidel i precís del temps viscut a les ciutats. Quan era petita tot era pausat, els canvis tardaven a succeir-se en el temps, la qual cosa permetia construir referents ferms a còpia de veure aquells comerços anys i anys. D’aquella època recordo com bullien les botigues de llanes de tots colors i teles diverses que mare i àvies compraven per a fer els nostres jerseis de llana i vestits, era la resposta al seu oci i necessitats.

Per contra, ara tot és frenètic i vertiginós, com el món tecnològic, totalment impersonal i canviant. En breus períodes passen diferents negocis pel mateix local sense temps a fixar-nos què s’hi fa. Emanen les franquícies que uniformen les ciutats, i només pels edificis històrics un pot saber on és. A Girona també vivim el fervor del món de la bicicleta, que ens denota com l’oci i les botigues ara giren a l’entorn de l’esport. Fer mitja o cosir patrons de vestits ha passat a una altra era. Per a les generacions actuals, acostumades a viure en les app i el metavers, segur que la vida continua i, a diferència del que canta Serrat: “Todo pasa...” i res queda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.