Opinió

De reüll

Pauses

Pràcticament una setmana després de Sant Jordi, he robat una mica de temps al temps per fer una primera incursió en els dos llibres que van caure per la diada. Em vaig proposar donar-me un descans inspirant-me en el títol La pausa dels dies, de Xavier Graset, que, tot sigui dit, és el meu presentador de televisió preferit. Ves per on me’l vaig trobar la vigília de Sant Jordi a la llibreria Empúries de Girona signant llibres i no em vaig poder estar de saludar-lo. Accessible, afable i conversador, vam xerrar una estona sobre el programa Més 3/24 i vaig gosar suggerir-li que s’hauria de capgirar l’estructura: primer la secció literària i després, la tertúlia d’actualitat política. No era el primer cop que li ho deien. El seu llibre va anar a parar a les meves mans com la cosa més natural del món i em va dir que, preu per preu, em llegia allà mateix un dels articles, Amor d’estiu, del 16 d’agost del 2016. Vaig quedar bocabadada. “Quina fortuna, quina sort no tenen els amants d’estiu, moguts només pel desig i l’atracció fugissera. Sense necessitat de ser el pa i la sal, sense la incomunicació establerta, sense la tristesa. Sense la por de perdre’t, perquè havent-te tingut una nit, un parell, ja se’n fa prou. Això es pensen!”, escriu Graset. Aquell moment de recital també va ser una pausa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.