Seria bo fer una reflexió sobre quin model educatiu volem per als nostres infants i adolescents. El que és evident és que alguna cosa està fallant en el sistema educatiu estatal, i així ho constaten els mals resultats de l’informe PISA. Les causes són multifactorials. A tall d’exemple podem esmentar: aules massificades, recursos minsos, docents desbordats de feina, abdicació familiar... Però ara apareix en aquest entramat un nou actor: la digitalització de les aules. Les TIS faciliten l’aprenentatge, però el seu abús crea més inconvenients que avantatges. La falta de control facilita que el nostre jovent estigui distret, que disminueixi la seva concentració, que hi hagi més afectació visual, més addiccions al joc, més assetjament cibernètic... Els senyals d’alerta han començat: informe Tecnologia en l’educació de la Unesco; el govern de Suècia paralitza la seva digitalització i aposta novament pel llibre de paper. Així doncs, reflexionem, tinguem aules més humanitzades, amb més professors i menys pantalles.