El poder judicial és un dels pilars fonamentals de la democràcia espanyola i, com a tals, valedor i defensor de tots els articles de la Constitució. Els elements que la componen són elegits en cada legislatura pels partits polítics guanyadors. El curiós del cas és que des de fa cinc anys no es renova. Coincideix en el temps que els socialistes governen Espanya i els jutges actuals dimissionaris no volen dimitir dels seus càrrecs. Està en joc el futur sistema, mentre els socialistes són partidaris de l’actual sistema. Els dretans volen que el mateix poder judicial elegeixi entre els seus membres quins jutges els han de succeir. Per què es produeix aquesta anomalia? Senzillament perquè si s’usa el sistema dels dretans tindríem sempre uns jutges conservadors al poder, superant els progressistes. Per a desgràcia de tot el poble espanyol, els jutges del Tribunal General del Poder Judicial són, molts d’ells, retrògrads i enyoradissos d’una Espanya “grande y libre”, hereva d’un franquisme tronat i il·legal, després d’una cruenta guerra civil. Tothom sap que l’actual Consell General no compleix la constitució, perquè no hi ha cap estament superior que els pugui obligar a renovar-se. Així continuarem fins que l’Europa unida i democràtica els obligui a canviar de parer. El que trobo més curiós de l’actual situació és que aquests jutges poden fer el que els doni la gana, i nosaltres, el poble, podem ser empresonats i exiliats si deixem de complir els mandats que en diuen constitucionals. La veritat és que no donen cap bon exemple. Recordo molt bé que d’aquesta actuació se’n diu la llei de l’embut.